---
Nino Malara (1898-1975)
El 2 de juliol de 1898 neix a Reggio de Calàbria (Calàbria, Itàlia)
l'anarcosindicalista i propagandista anarquista Antonio Malara. Fill d'una
modesta família obrera, son pare fou Francesco Malara i sa mare es deia Grazia
Calvari. Ferroviari com son pare, durant la postguerra de la Gran Guerra i
durant el «Biennio Rosso», fou un propagandista anarquista força actiu entre
els treballadors del ferrocarril. Entre el 21 i el 29 de gener de 1920 va ser
un dels organitzadors a Calàbria de la vaga dels ferroviaris enquadrats en el
Sindicat dels Ferroviaris Italians (SFI) i participà en els sabotatges dels
trens carregats d'armes destinades a l'Exèrcit Blanc rus dirigides a combatre
els bolxevics. Amb l'arribada del feixisme va ser fitxat per la policia com a
anarcocomunista i acomiadat de la feina per participar en les vagues dels anys
1921 i 1922. En 1924, amb son amic Bruno Misaferi, fundà el periòdic L'Amico
del Popolo i l'any següent s'instal·là a Cosenza, on treballà com a obrer
temporal a la companyia «Ferrovie Calabro-Lucane». El 20 de setembre de 1925, a
causa de la seva estreta relació amb alguns comunistes, va ser detingut i
acusat de «complot contra el poder de l'Estat», juntament amb Fausto Gullo i
alguns militants comunistes; sense cap prova, va ser alliberat, però amb
l'obligació de viure a Reggio de Calàbria. Després tornà a Cosenza i va fer
feina de torner a la fàbrica «Industrie Cosentine» i participà activament amb
els anarquistes del districte de Surdo de la ciutat de Rende, com ara Andrea
Croccia, Vincenzo i Sandro Turco, etc. En 1926 va ser condemnat a cinc anys de
confinament a Favignana. Un cop lliure, es dedicà en cos i ànima a la
propaganda i al reclutament d'antifeixistes per lluitar a la guerra d'Espanya.
Quan el 27 de març de 1939 Benito Mussolini visità Consenza, fou cautelarment
detingut i posterior alliberat. Quan esclatà la II Guerra Mundial, continuà la
seva tasca de propaganda antifeixista en les línies ferroviàries de
Paola-Cosenza i Cosenza-Sibari-Taranto. L'octubre de 1942 fou un dels fundadors
del «Front Únic per la Llibertat» de Cosenza, que arreplegà antifeixistes de
diverses ideologies i en el qual el sector anarquista s'adherí com a «Unitat
Proletària». Entre el 5 i el 6 de juny de 1944, amb Pio Turroni i Giordano
Bruch, va ser un dels organitzadors del Congrés Anarquista de Cosenza, que
tingué com a finalitat establir les bases de la reorganització del moviment
anarquista. En acabar la guerra, entre el 15 i el 19 de setembre de 1945,
participà, com a representant del Grup Llibertari de Cinquefrondi, amb Giacomo
Bottino i Luigi Sofrà, en el Congrés de Carrara, que donà lloc a la creació de
la Federació Anarquista Italiana (FAI). En els anys següents participà en
diversos congressos i plens nacionals de la FAI –Bolonya (1947), Rimini
(1947), Canosa (1948)– representant a la Federació Calabresa. Durant aquests
anys lluità per la readmissió dels treballadors calabresos acomiadats per
motius polítics i formà part del Comitè Central de l'SFI. En 1947, amb Augusto
Castrucci, David Martini, Enzo Fantozzi i Camillo Signorini, fundà la Federació
Apartidista Italiana Sindical Ferroviària (FAISF), que després esdevingué Federació
Apartidista Sindical dels Ferroviaris Italians (FASFI), i que finalment serà
dissolta el 25 de febrer de 1949 a Roma, ciutat a la qual s'havia traslladat. A
finals dels anys cinquanta retornà a Cosenza. En 1965, quan sorgí en conflicte
entre «organitzadors» i «antiorganitzadors» en la FAI, s'adherí al sector
organitzador i malatestià, mantenint-se en la FAI. A partir de 1968 milità en
el «Grup Bakunin» de Cosenza i es mostrà força actiu en el moviment estudiantil
i en les lluites socials del moment. Arran de la matança de la Piazza Fontana i
l'ona repressiva que contra el moviment anarquista s'engegà, el grup es va
veure obligat a canviar el nom pel de «Grup Errico Malatesta». En 1973 aquest
grup i altres de la regió fundaren l'Organització Anarquista Calabresa (OAC),
formada sobretot per grups i individualitats de Cosenza i de Reggio de Calàbria
i que serà especialment activa en la campanya de denúncia de l'anomenada
«estratègia de la tensió» i en la difusió del pensament llibertari. Nino Malara
va morir el 17 de març de 1975 a Roma (Itàlia). En 1995 es va publicar un
recull de textos seus publicats sota el títol Anfifascismo anarchico
(1919-1945). A quelli che rimasero.
---
Nino Malara, el primer assegut per la dreta, amb
altres confinats
(Favignana, 15 de desembre de 1926)
---
Antonio Malara
---
---