---
Mario
Mantovani (1897-1977)
El 7 d'abril de
1897 neix a Milà (Llombardia, Itàlia) el propagandista anarquista Mario
Mantovani, que va fer servir diversos pseudònims (Lucio Adorni, Mario Ferrarini,
Lucio Adali). Era fill de Gaetano Mantovani i de Maria Tacchini. Es crià al barri
milanès de Greco i, després de l'escola elemental, aprengué l'ofici de
tipògraf, professió en la qual romandrà la resta de sa vida. Començà a militar
molt jove en el moviment anarquista, en el sector anarcoindividualista, i
mantingué estrets contactes amb els socialistes «maximalistes». A partir de
1914 col·laborà en el periòdic anarquista milanès Il Ribelle. En aquesta època, amb Federico Giordano Ustori, va ser
considerat com un «anarquista perillós» i vigilat per les autoritats de manera
especial. L'agost de 1915 va ser detingut per «incitació a la revolució» i el
novembre d'aquell any es declarà insubmís al servei militar i fugí
clandestinament, amb Federico Giordano Ustori, a Suïssa. D'antuvi s'establí a
Saint-Prex (Vaud, Suïssa), hostatjat per Dario Fieramonte. En 1915 freqüentà
les reunions a la Casa del Poble de Ginebra (Ginebra, Suïssa) i l'agost
d'aquell any va ser denunciat per la policia suïssa per «propaganda
subversiva». En aquesta època, gràcies a Marcel Lamauve, col·laborà en el grup
editor del periòdic francoitalià Le
Réveil Anarchiste, al voltant del propagandista anarquista Luigi Bertoni,
i, mitjançant sa germana Anita, feia arribar fons econòmics als companys
milanesos. Després passà a Berna (Berna, Suïssa), on trobà Macchi Eugenio. El
gener de 1919 passà a Munic (Baviera, Alemanya), on restà uns mesos de passada
cap a la Rússia revolucionària; hi va arribar clandestinament, amb
l'anarcoindividualista Enrico Arrigoni (Brand),
viatjant gairebé sempre a peu. Sense documents, a Moscou, va ser detingut per
la txeca i gràcies a la intercessió d'Angelica Balabanov, que havia conegut a
Suïssa, aconseguí la llibertat. De tornada, amb documentació falsa expedida per
la III Internacional Comunista, passà per Budapest (Hongria), aleshores en
plena revolució, amb el temor de ser pres per un rus blanc en fuita, i per
Viena (Àustria), on es va presentar al consolat italià fingint ser un presoner
de guerra. El gener de 1920 retornà a Milà, però va ser detingut a Milà i posat
a disposició de les autoritats militars, les quals el van destinar a un
destacament de Piacenza (Emília-Romanya, Itàlia). Després d'una conferència
revolucionària, desertà i marxà cap a Espanya, on residí un any. Expulsat
d'allà, va ser repatriat i el 26 de gener de 1921 va ser detingut a Gènova
(Ligúria, Itàlia); jutjat, el 18 d'abril d'aquell any va ser condemnat a un any
i mig de presó per «deserció». El 22 de maig de 1922 va ser alliberat de la
presó de Gradisca d'Isonzo (Friül). De bell nou a Greco, treballà de tipògraf i
fou un dels animadors del Comitè per a les Víctimes Polítiques (CPVP). Detingut
i empresonat en diferents ocasions, com ara el febrer i el maig de 1925, el
juny de 1928 passà clandestinament a França i sota diverses identitats (Luis Adorni, Mario Ferrarini, etc.) s'instal·là d'antuvi a Rivery (Picardia,
França), des d'on col·laborà en el periòdic anarquista Fede. Després s'establí a Fontenay-sous-Bois (Illa de França,
França) i freqüentà nombrosos militants anarquistes italians, com ara Luigi
Fabbri, Virgilio Gozzoli, Camillo Berneri i Leonida Mastrodicasa. Detingut a la
seu de la Llibreria Internacional de París, l'abril de 1930 va ser expulsat del
país. Marxà cap a Bèlgica (Brussel·les i Lieja), on milità en el grup editor de
Pensée et Action, animat per Marcel
Dieu (Hem Day). En aquesta època
col·laborà en nombroses publicacions llibertàries italianes, com ara Guerra di Classe, Lotte Sociali, L'Adunata dei
Refrattari, Il Risveglio, Eresia di Oggi e di Domani, L'Aurora, etc. Membre del Comitè de
Defensa Anarquista (CDA), va ser, amb Luigi Bertoni i Luigi Fabbri, encarregat
de l'edició en tres volums dels escrits d'Errico Malatesta. Entre l'1 i el 2 de
novembre de 1935 fou delegat al Congrés Anarquista Italià («Congrés d'Entesa dels Anarquistes
Emigrants Europeus») que se celebrà a Sartrouville (Illa de França, França);
promogut per Camillo Berneri, reuní una cinquantena de militants d'arreu de
França, de Suïssa i de Bèlgica (Giulio Bacconi, Angelo Bruschi, Antonio Cieri,
Enzo Fantozzi, Carlo Frigerio, Gusmano Mariani, etc.) i donà lloc al Comitato
Anarchico d'Azione Rivoluzionaria (CAAR, Comitè Anarquista d'Acció
Revolucionària), els responsables del qual van ser Camillo Berneri, Bernardo
Cremonini, Umberto Marzocchi, Carlo Frigerio i Giuseppe Mariani. També
participà en la campanya per obtenir l'alliberament de Francesco Ghezzi i
Alfonso Perrini empresonats a la URSS. En 1936, amb Hem Day, participà en la
campanya de suport a la Revolució espanyola (Comitè Anarquista Pro Espanya),
sobretot en el reclutament de voluntaris i en la recaptació de fons econòmics,
i formà part, amb altres (Umberto Marzocchi, Rivoluzio Gilioli, Hoche Meurant,
etc.), del grup que, el setembre d'aquell any, s'ocupà a la frontera
francobelga, des de Lilla (Nord-Pas-de-Calais, França), del tràfic d'armes
destinat als companys del sud. En 1938 va ser membre del comitè directiu de
Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) de Brussel·les (Bèlgica),
juntament amb Hem Day, Desmet, Ernestan i Vittorio Cantarelli. Després de
l'esclat de la II Guerra Mundial, l'11 de maig de 1940 va ser detingut, com
molts altres estrangers, a Brussel·les per la policia belga i internat a Bruges
(Flandes Occidental, Flandes), on patí maltractes; posteriorment va ser tancat
al camp de concentració de Lombartzijde (Flandes Occidental, Flandes), amb
altres anarquistes italians, i d'on fou ràpidament alliberat per l'avanç de les
tropes nazis. Arribà a Brussel·les i demanà el repatriament a Itàlia. Detingut a
la frontera de Brenner (Tirol) el 17 de juliol de 1940, va ser jutjat i
condemnat a cinc anys de confinament a illa de Ventontene, on arribà el 24 de
setembre d'aquell any. El 25 de juliol de 1943 va ser traslladat al camp de
concentració de Renicci (Anghiari, Toscana, Itàlia), d'on fou alliberat el 8 de
setembre d'aquell any. Marxa immediatament cap a Milà, on s'integrà en la
Resistència armada. Fou un dels organitzadors, amb Antonio Pietropaolo,
Germinal Concordia i Mario Orazio Perelli, de la Brigada «Malatesta-Bruzzi»,
formada per partisans anarquistes, i de la qual va ser nomenat comissari
polític i amb la qual participà el 25 d'abril de 1945 en els combats per
l'alliberament de Milà. Després de la II Guerra Mundial, creà, amb Ivan Aiati,
i dirigí el setmanari clandestí milanès Il
Comunista Libertario (1944-1945), òrgan de la Federació Comunista
Llibertària Italiana (FCLI) llombarda, i del seu continuador Il Libertario (1945-1961). Entre els
anys 1940 i 1960 participà en gairebé tots els congressos de la Federació
Anarquista Italiana (FAI) i a començaments dels anys cinquanta, durant la
ruptura entre la FAI i els Grups Anarquistes d'Acció Proletària (GAAP), formats
per joves comunistes llibertaris «plataformistes» reagrupats al voltant de Pier
Carlo Masini, intentà servir de mediador entre les dues postures, oferint als
darrers les pàgines d'Il Libertario,
fet pel qual va ser durament criticat per la tendència lligada a L'Adunata dei Refrattari. Sempre en
relació amb el moviment llibertari suís, entre l'1 i el 2 de maig de 1954 fou
delegat del Grup Anarquista de Zuric al Congrés Nacional de la FAI que se
celebrà a Liorna (Toscana, Itàlia). En 1961, després de la desaparició d'Il Libertario, s'instal·là a Roma, on en
1966 s'integrà en la redacció i en la gestió del setmanari de la FAI Umanità Nova, funció en la qual restarà
fins al 1971. L'agost de 1968 fou un dels delegats italians al Congrés de les
Federacions Anarquistes celebrat a Carrara (Toscana, Itàlia). A començament
dels anys setanta retornà a Llombardia. Mario Mantovani va
morir el 4 de març de 1977 a Limbiate (Llombardia, Itàlia). Documentació seva
es troba dipositada al Circolo di Studi Sociali «Errico Malatesta» de l'Arxiu
Històric de la FAI.
---
Foto
policíaca de Mario Mantovani
---
Joves
i «vells» companys. D'esquerra a dreta: el fill de Gigi Damiani, ?, Mario
Mantovani, Pier Carlo Masini, Pio Turroni i Carlo Doglio
---
---