---
Osvaldo
Maraviglia (1894-1966)
El 7 de juny de
1894 neix a Caldarola (Marques, Itàlia) el propagandista anarquista Osvaldo
Maraviglia, conegut com Zio d'America.
Sos pares es deien Teofilo Maraviglia i Eusebia Ravaglioli. Quan tenia 17 anys
emigrà als Estats Units, reunint-se amb altres dos germans grans a Newark (Nova
Jersey, EUA), on trobà feina en la indústria de la confecció de moda masculina.
En aquells anys participà activament en les lluites obreres, formant part del
sindicat Unió Local 24 de l'«Amalgamated Clothing Workers Union» (Unió de
Treballadors de la Confecció). Sortí d'Itàlia amb idees socialistes, però ben
aviat es decantà pel corrent individualista del moviment anarquista, distribuït
la seva premsa, com ara Cronaca
Sovversiva, de Luigi Galleani, i Era
Nuova. Durant la Gran Guerra, malgrat la persecució, fou un dels animadors
del Grup de Propaganda Revolucionària (GPR), que es reunia al número 89 de la
Setena Avinguda de Newark. En 1916 la seva correspondència amb sa família a
Itàlia començà a ser controlada per la censura militar, amb la finalitat de
trobar continguts subversius i antimilitaristes. El 13 de maig de 1917 va ser
detingut a Newark, denunciat per l'«exanarcoide nietzschià» Albino Scilimbraca,
sota l'acusació d'haver «insultat la bandera»; jutjat el 23 de maig d'aquell
any, va ser absolt per manca de proves. Després de la guerra fou dels primers a
fer ressorgir la premsa anarquista després del llarg període de silenci i fou el
promotor de L'Adunata dei Refrattari,
que començà a publicar-se el 15 d'abril de 1922, moment a partir del qual tota
sa vida estarà lligada a aquest periòdic. Esdevingué administrador i durant
llargs períodes redactor, corrector i corresponsal, ocupant-se gairebé en totes
les qüestions del periòdic. La seva formació acadèmica es limitava a l'ensenyament
primari, però amb la seva capacitat, intel·ligència i energia, en pogué assumir
totes les funcions. La seva jornada començava a les cinc de la matinada i
terminava a les 10 del vespre, dividint-se aquesta en tres ocupacions: família,
fàbrica i periòdic, havent ocasions en les quals el periòdic ocupava la major
part del seu temps. La seva tasca fou una de les garanties de la llarga
longevitat de L'Adunata dei Reffratari,
sobrevivint durant molts anys als moments durs i a les crisis. Gràcies a aquest
periòdic s'establí una gran i intensa xarxa de relacions entre el moviment
llibertari nord-americà i el de la resta del món. També s'ocupà especialment de
fomentar la solidaritat econòmica amb les víctimes de la repressió, recaptant
diners i enviant-los on fos necessari sota el nom de Zio d'America, o també sota el nom de sa companya Maria Caruso,
també militant llibertària. Entre els destinataris dels seus enviaments podem
citar destacats noms del moviment anarquista internacional, com ara Camillo
Berneri, Vincenzo Capuano, G. Cola, Giuseppe De Luisi, Francesco De Rubeis, A.
Francini, Carlo Frigerio, Francesco Ippoliti, Errico Malatesta, Leonida Mastrodicasa,
Elena Melli, L. Tollini, etc. Durant el període feixista la solidaritat no es
limità a l'ajuda dels companys necessitats i les seves famílies, sinó que també
es va fer costat activitats antifeixistes i conspiradores diverses (Sante
Pollastro, Michele Schirru, etc.), fet que va atreu particularment l'atenció
dels serveis de policia italians que operaven als EUA. Actiu propagandista i
agut polemista, s'enfrontà als antifeixistes que expressaven judicis simplistes
dins del moviment anarquista. En 1928 desencadenà una dura campanya contra
Carlo Tresca, acusant-lo d'«espia» i de «comunista». Durant la Revolució
espanyola promogué el suport dels combatents i entre 1936 i 1939 va anar a
França per visitar els companys que treballaven per la labor. En 1940 amagà
l'anarquista Ernesto Bonomini, aleshores buscat per la policia. Amb la caiguda
del feixisme reprengué les relacions amb els companys italians, donant consells
i proporcionant propaganda i suport financer. Com sempre que hi diners en
marxa, patí insinuacions i crítiques per la seva gestió. En 1954, malalt
greument del cor, deixà Newark i es traslladà a San Francisco (Califòrnia,
EUA), abandonant l'administració del periòdic i restant només com a
col·laborador i assessor. El 22 d'octubre de 1966, durant una manifestació a
San Francisco en resposta a altra organitzada per un grupuscle racista i
nazifeixista, i en la qual esclataren enfrontaments amb la policia, el seu cor
no pogué resistir el moment i Osvaldo Maraviglia va caure mort fulminat. Part
del seu arxiu es troba dipositat a la Boston Public Library.
---
Foto
policíaca d'Osvaldo Maraviglia
---
Osvaldo
Maraviglia (a dalt) i Raffaele Schiavina (Max
Sartin) ( a baix) en un pícnic d'italoamericans durant els anys trenta
---
Osvaldo
Maraviglia (primer per l'esquerra de la segona fila amb sa companya) amb altres
companys, entre ells Raffaele Schiavina (al centre al costat d'un infant) i
Ernesto Bonomini (segon per la dreta dels asseguts), als anys trenta als Estats
Units
---
Osvaldo
Maraviglia poc abans de morir
---
---