---
Magí
Marcé Segarra (1880-1967)
El 29 d'abril de 1880 neix a Vilanova i la
Geltrú (El Garraf, Catalunya) l'anarquista i anarcosindicalista, i després
polític republicà, Magí Pere Marcé Segarra –a vegades el seu segon llinatge
citat erròniament Marcet–, que va fer
servir el pseudònim Magín Vidal Ribas.
Sos pares es deien Magí Marcé Mestres, jornaler, i Teresa Segarra Lluís. Estudià
amb els clergues de les Escoles Pies i a l'Escola d'Arts i Oficis de Vilanova i
la Geltrú, mentre feia d'ajudant de filador de son avi. Amb 12 entrà a fer
feina d'aprenent de manyà a Cal Minaire, petit taller metal·lúrgic de Sabadell
propietat de la família Balsach i posteriorment va fer feina a Cal Francesc i
als Tallers Desveus. Aviat començà a militar en el moviment llibertari, i
tingué com a companys de lluita destacats militants, com ara Teresa Claramunt
Creus, Francesc Layret Foix, Joan Peiró Belis, Ángel Pestaña Núñez, Salvador
Seguí Rubinat, etc. Amb només 13 anys, va ser detingut per la seva suposada
complicitat en l'atemptat del 23 de setembre de 1893 a la Gran Via de Barcelona
contra el seguici del general Arsenio Martínez Campos. En 1901 es casà amb
Àngela Tomàs, amb qui tingué dues filles, Solidaritat i Benvinguda, i un fill,
Benvingut. En aquests anys col·laborà regularment en el quinzenal anarquista El Trabajo (1897-1912), portaveu de la
Federació Obrera de Sabadell (FOS). Participà activament en la vaga general de
1902. En 1905 signà un manifest de rebuig i protesta contra la violència,
publicat pels anarquistes de Vilanova i la Geltrú. El 15 de juliol de 1907 va
ser detingut després de l'atemptat de Mateu Morral Roca contra Alfons XIII i va
romandre en presó incomunicada fins el maig de 1908 sota l'acusació de
convinença amb l'anarquista Joan Rull Queraltó i per possessió d'un petit torn
que la policia assegurava s'emprava per fabricar bombes. Poc abans dels fets de
la «Setmana Tràgica» de 1909, s'afilià de manera efímera a l'Agrupació
Socialista de Sabadell (ASS) i tingué un paper destacats en aquests fets en aquesta
població. Fugint de la repressió s'exilià a París (França), on, amb
col·laboració de Rossend Vidal Bosch i Antoni Fabra Ribas, va escriure uns
articles sota el títol «La revolt ouvrière a Espagne» publicats en el diari L'Humanité, que van ser traduïts al
castellà en 1910 per Luis Simarro Lacabra i publicats sota el títol El proceso Ferrer y la opinión europea. A
París va romandre dos anys. En tornar a Sabadell, abandonà la militància
socialista i retornà al moviment llibertari, moment en el qual es creava la
Confederació Nacional del Treball (CNT). Entre juliol i el desembre de 1910
participà activament en les anomenades «Vague de Seydoux», participant en
diversos mítings. En un d'aquests mítings es va comprometre a abandonar el seu
ofici de manyà si no s'aconseguia la jornada de nou hores, promesa que va
complir poc després. Entre el 30 d'octubre i l'1 de novembre de 1910 representà
la Unió Metal·lúrgica de Sabadell en el congrés de constitució de la CNT
celebrat a Barcelona. Jugà un paper important en les campanyes per la llibertat
de diversos obrers empresonats amb el suport de la Lliga dels Dret de l'Home. En
1911 col·laborà en Solidaridad Obrera.
Arran de la vaga general revolucionària del 18 de setembre de 1911 convocada
per la CNT en protesta de la guerra del Marroc, va ser detingut. També
participà en la vaga intersectorial de juliol de 1913, fet pel qual va ser
detingut i acusat d'atiar la rebel·lió. A començament de 1916 va ser detingut en
un míting per l'augment salarial a Madrid (Espanya) i el desembre d'aquell any
va ser empresonat després de la seva participació en una vaga general convocada
per la CNT i la Unió General de Treballadors (UGT). En aquests temps es dedicà
a la venda ambulant a domicili de cafè, però acabà traspassant el negoci a son
nebot del Cafè Líric i arrendant el cafè «El Diluvio», que posteriorment
prengué el nom d'«El Trolley», a la cruïlla de la carretera de Barcelona i la
de Rubí, lloc de trobada destacat de l'esquerra local i que esdevingué refugi durant
la vaga revolucionària de 1917. Per mor d'aquests fets, va ser jutjat en rebel·lia,
però el 30 de novembre de 1917 va ser amnistiat. En aquest local, que regentà
durant molts d'anys, el Bloc Obrer i Camperol (BOC) llogà una part de l'immoble
des de la seva creació. Forma part del Círcol Republicà Federal (CRF), secció
sabadellenca del Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF), en la candidatura
de la Coalició d'Esquerres Republicanes (CER) a les eleccions d'abril de 1931 i
participà en l'alcaldia. L'1 de febrer de 1934, en representació del CRF, va
ser nomenat alcalde per unanimitat del consistori, del qual formà part, a més
del PRDF, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i un representant de la Unió
Socialista de Catalunya (USC), i un per primera vegada una dona, Fidela Renom
Soler, del CRF, assolia una regidoria municipal. Poc mesos després, aquest
consistori va ser suspès per l'autoritat militar a conseqüència dels «Fets
d'Octubre» de 1934. En aquests anys mantingué una gran enemistat amb Josep Moix
Regàs. Amb el triomf de les esquerres a les eleccions del 16 de febrer de 1936,
retornà a l'alcaldia, però per motius de salut abandonà el càrrec l'abril
d'aquell any i va ser substituït per Joan Miralles Orrit. El gener de 1939,
quan el triomf franquista era un fet, passà a França. A finals de 1940 retornà
a Catalunya gràcies a l'aval de l'alcalde franquista Josep Maria Marcet Coll,
que argumentà que durant la guerra havia acollit i protegir a casa seva
persones perseguides per mor de les seves creences; jutjat en consell de
guerra, el seu cas va ser sobresegut. Després d'un temps vivint a Barcelona,
s'instal·là definitivament a Sabadell. Amb problemes cardíacs, Magí Marcé
Segarra va morir el 2 de febrer –algunes fonts citen erròniament el 3 de febrer–
de 1967 al seu domicili de Sabadell (Vallès Occidental, Catalunya) i va ser
enterrat en aquesta població. A partir del 22 de desembre de 1993 una plaça del
barri de Can Feu de Sabadell porta el seu nom.
---
El jove
Magí Marcé Segarra quan treballava de manyà
---
Magí
Marcé Segarra
---
D'esquerra
a dreta: Fidela Renom Soler (regidora), Josep Dencàs Puigdollers (conseller de
la Generalitat, amb una creu) i Magí Marcé Segarra (alcalde)
---
Salvador
Ribé García i Magí Marcé Segarra, primer i segon alcaldes de Sabadell (1 de
febrer de 1934)
---
Magí
Marcé Segarra i Manuel Azaña Díaz al restaurant Arrahona (Sabadell, 20 d'agost
de 1934)
---
---