---

Marià Rodríguez Vázquez (1907-1939)

El 15 de juny de 1907 neix a Barcelona (Catalunya) el destacat militant anarquista i anarcosindicalista Marià Ramon Rodríguez Vázquez, més conegut com Marianet i que signava Mariano R. Vázquez. Nascut en una família gitana, va quedar orfe de mare als set anys i va passar part de la seva infantesa a l'Escola de Reforma Asil Duran, on va ser internat juntament amb un germà seu per son pare després de casar-se de bell nou. D'aquest asil va fugir diverses vegades i també passà per l'hospici de Roses (Alt Empordà, Catalunya), del qual s'escapà finalment amb nou anys. Dedicat a petits robatoris i a la mendicitat, freqüentà diverses vegades la presó, on va fer contacte amb anarquistes i mestres racionalistes que el van introduir en el moviment anarquista i el van convèncer d'abandonar la delinqüència. Posteriorment va exercir diversos professions (rentaplats, venedor ambulant, mosso de càrrega, peó, etc.) fins que cap els 18 anys es quedà amb l'ofici de paleta i s'afilià al Sindicat de la Construcció de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Va ser força actiu durant les vagues del sector i va destacar en la manifestació del Primer de Maig de 1931, organitzada per Joan García Olivar, de qui aleshores era molt proper. El setembre de 1931 va participar en un tiroteig mantingut per les forces de l'ordre i els anarcosindicalistes arrecerats dins els locals confederals del carrer de Mercaders; va ser detingut i internat al vaixell-presó Antonio López, ancorat al port de Barcelona; després va ser tancat a Mataró (Maresme, Catalunya) i a la Presó Model de Barcelona. Durant els 15 mesos que va estar reclòs començà a escriure per a Solidaridad Obrera i a agafar cultura. Durant els anys de la II República va ocupar càrrecs en la junta del sindicat, al costat de Manuel Muñoz Díaz, qui li va ensenyar molt i el va introduir en l'anarquisme, realitzant diverses tasques, des de sabotatges a funcions orgàniques. Formà part dels grups d'acció i el gener de 1933 va participar en l'atac a les Drassanes barcelonines i en l'aixecament revolucionari de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI); però va acabar empresonat al vaixell-presó Manuel Arnús. El novembre de 1933 va ser detingut durant la vaga de Barcelona. L'abril de 1934 signà, amb altres companys presos, una carta publicada en Solidaridad Obrera. En 1934 va ser nomenat secretari de la Federació Local de Sindicats Únics de Barcelona de la CNT i director, i gairebé únic redactor, del clandestí La Voz Confederal, portaveu de la CNT catalana durant les suspensions de Solidaridad Obrera. Detingut i torturat l'octubre de 1934, va poder fugir miraculosament de la llei de fugues. En 1935 va ser novament empresonat alguns mesos a la presó valenciana de Sant Miquel dels Reis i un cop lliure va començar a agafar càrrecs orgànics confederals de responsabilitat: membre del Comitè Pro Presos; redactor de Solidaridad Obrera; secretari de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC) de la CNT, càrrec que exercia quan va esclatar la Revolució de juliol de 1936 i per la qual cosa va assistir a nombroses reunions amb la CNT, la FAI i la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL). Durant 1936 va fer incomptables mítings, amb Antonio Ortiz Rodríguez i altres companys, arreu de Catalunya. També va fer en aquesta època moltes conferències: «Democracia, guerra y fascismo» (Vic, març de 1936); «Los acuerdos del congreso de la CNT, su influencia en el futuro» (Alcover, maig de 1936); «¿Es posible la unidad sindical o sólo es realizable el pacto revolucionario?» (Sitges, juny de 1936); «El sindicato, baluarte de la reconstrucción económica» i «Unidad, lealtad y responsabilidad» (conferències radiofòniques de setembre de 1936); etc. L'octubre de 1936 va ser ratificat com a secretari de la CNT catalana i el 25 d'aquell mes signà, en nom de la CNT, un pacte d'unitat entre la CNT i la Unió General de Treballadors (UGT). El novembre de 1936, en el Ple Extraordinari de Regionals, amb la dimissió d'Horacio Martínez Prieto, va accedir a la secretaria general del Comitè Nacional de la CNT i es va traslladar a Madrid (Espanya) i a València (València, País Valencià) seguint el govern. Va ser un ferm partidari de la línia «governamentalista» assumida per la CNT-FAI. Durant els «Fets de Maig» de 1937, amb Joan García Oliver, va demanar moderació i es va convertir en un incondicional de Juan Negrín López, fet pel qual va ser fortament censurat. El desembre de 1937 representà la CNT, amb David Antona Domínguez, Horacio Martínez Prieto i Josep Xena Torrent, en el Congrés Extraordinari de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) que se celebrà a París (França), on defensaren el «possibilisme» i les tesis governamentals. El març de 1938 va fer a Barcelona la conferència «Posibilidades de la alianza sindical CNT-UGT» i intervingué en un acte conjunt amb la UGT amb Josep Joan Domènech i Segundo Martínez Fernández. El juny de 1938 va fer a València la conferència «Para vencer» i el desembre a Barcelona «La misión del militante» i «Hablemos del futuro». En el Ple Nacional del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) d'octubre de 1938 defensà el comunista Juan Negrín López i Horacio Martínez Prieto, la necessitat de negociar amb l'exèrcit franquista i el revisionisme radical («liquidacionisme») de les idees llibertàries. En 1938 publicà els fullets El 19 de julio y su significació, Presente y futuro i Pueblo antifascista de Catalunya. A finals de 1938 era membre, en nom de la CNT, del Comitè d'Enllaç CNT-FAI-JJLL. Quan la derrota va ser un fet, el 23 de gener de 1939 va prendre la decisió de traslladar els comitès anarquistes a Figueres (Alt Empordà, Catalunya) i, des d'allí, per Sant Joan de les Abadesses (Ripollès, Catalunya), va passar a França. En aquest país, va encapçalar el Consell General de l'MLE i com a secretari del Comitè Nacional de la CNT –encara que ho va fer a títol personal per evitar possibles reclamacions del règim franquista– va signar l'11 de maig de 1939 el contracte de dipòsit dels arxius de la CNT a l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam (Països Baixos). Marià Rodríguez Vázquez va morir poc després, el 18 de juny de 1939, en estranyes circumstàncies quan es banyava a les aigües del riu Marne, a l'indret anomenat «La Promenade de l'Île», a La Ferté-sous-Jouarre (Illa de França, França) i va ser enterrat l'endemà al cementiri d'aquesta localitat. Marianet era un excel·lent nadador i la seva mort –oficialment per hidrocució– ha servit per a teixir una de les llegendes més fosques de la història de l'exili confederal. Dies després de la seva mort, el 26 de juliol de 1939, Manuel Azaña Díaz en una carta a Carlos Esplá Rizo feia el següent comentari racista: «Tengo otra versión de la muerte de Marianet. Dicen que lo han matado sus camaradas. Esto es más verosímil, porque ¿cree usted que el Marianet se ha bañado nunca en ninguna parte?». La actuació Marianet durant la guerra ha estat durament criticada per sectors llibertaris, acusant-lo de titella d'Horacio Martínez Prieto i de Juan Negrín López, ja que va ser partidari de pactes amb els estalinistes i va realitzar campanyes governamentals i col·laboracionistes, caient en el revisionisme politicista. Trobem col·laboracions seves en diferents publicacions, com ara Castilla LIbre, CNT, Fructidor, Libre-Studio, Nosotros, Nuevo Aragón, Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad, Umbral, etc. Sa companya fou Conchita Dávila García, amb qui tingué dos infants, Amalia Vázquez Dávila i Francisco Vázquez Dávila –Marianet sempre rebutjà el llinatge de son pare.

Marià Rodríguez Vázquez (ca. 1926)

Marià Rodríguez Vázquez en la seva intervenció en el gran míting Pro Unitat d'Acció de la Plaça de Toros Monumental de Barcelona (25 d'octubre de 1936)

Marià Rodríguez Vázquez en la seva intervenció en el gran míting de la Plaça de Toros Monumental de Barcelona (25 d'octubre de 1936)

Marià Rodríguez Vázquez, secretari del Comitè Nacional de la CNT (18 de novembre de 1936)

Terrassa de la Casa CNT-FAI de Barcelona (26 de juny de 1938): D'esquerra a dreta: Martín Gudell, assessor per a assumptes internacionals de la CNT-FAI;  Marià Rodríguez Vázquez (Marianet), secretari general del Comitè Regional de Catalunya de la CNT; sa companya, Conchita Dávila García; Feroze Ghandi, advocat i marit d'Indira Gandhi; Nehru Sri Jawaharial, president del Partit del Congrés Nacional Hindú; Indira Ghandi, filla de Nehru; i Bernat Pou Riera, responsable dels Serveis d'Informació i Propaganda de la CNT-FAI

---