---
Duilio
Mari (1889-1926)
El 30 de novembre
de 1889 neix a Medicina (Pescia, Toscana, Itàlia) l'anarquista i anarcosindicalista
Duilio Mari. Sos pares es deien Enrico Mari i Amalia Gregori. Tot i només haver
assistir fins al tercer curs de primària, la policia el considerà «prou culte».
Paleta de professió, emigrà als Estats Units a la recerca de feina. Entre 1907
i 1919 visqué a Chicago (Illinois, EUA). Conegué Edmondo Rossoni, que havia escapat
a New York (New York, EUA) fugit d'una condemna arran de la vaga general de
Piacenza (Emília-Romanya, Itàlia) de 1907 i va romandre correspondència quan
aquest retornà a Itàlia en 1913. Col·laborà en Il Proletario, òrgan de la Federació Socialista Italiana (FSI) de
tendència sindicalista revolucionària, i participà en les activitats dels Industrial
Workers of the World (IWW, Treballadors Industrials del Món). També fou
corresponsal del periòdic L'Italia Nostra.
En un fullet de propaganda per a les víctimes polítiques wobblies, signat per Big Bill Haywood, aparegué com a representant
del Comitè de Defensa Italià (CDI) a Chicago i ocupà el càrrec de tresorer. Fou
un dels organitzadors d'un acte celebrat el 3 de maig de 1913 al Burton Hall de
Chicago per a recaptar fons per a la premsa subversiva. En 1919, en plena «Por
Roja», va ser expulsat dels EUA, juntament amb altres subversius de diversos
països. La policia el tenia classificat com a «anarquista» o «anarquista
sindicalista», però el seu àmbit d'actuació es dirigia sobretot a la tasca
sindicalista. De tornada a Itàlia, a Lucca (Toscana, Itàlia), entrà a formar
part de l'anarcosindicalista Unió Sindical Italiana (USI) i es dedicà a
denunciar la repressió que s'exercia als EUA contra els moviments revolucionaris.
Entre 1920 i 1921 ocupà el càrrec d'organitzador i propagandista de la Cambra
del Treball de Piacenza, on tingué molta relació amb el sindicalista Angelo
Faggi, a qui ja coneixia dels EUA. En aquesta època formà part de la Comissió
Executiva de l'USI. En 1921 s'instal·là a Verona (Vèneto, Itàlia), on assumí la
secretaria durant quatre mesos de la Cambra del Treball Sindicalista amb
funcions principalment administratives. El juliol de 1921 viatjà amb Nicola
Vecchi a la Rússia bolxevic per a participar en el Congrés Constitutiu de la Internacional
Sindical Roja (Profintern), encara que els dos delegats arribaren a Moscou un
cop finalitzat el congrés. En arribar a Itàlia publicà, amb Nicola Vecchi,
l'article «I rappresentanti dell'USI in viaggio per la Russia», en Guerra di Classe del 4 d'agost de 1921. Tot
i figurar en un segon pla en comparació amb Vecchi, també signà l'acord entre
l'USI, el Partit Comunista i l'ISR, que posteriorment es va considerar contrari
als principis d'autonomia sindical i qüestionat en el Consell General de l'USI
que se celebrà entre el 5 i el 6 d'octubre de 1921. De tota manera, no
s'arrenglerà amb Vecchi i el grup pro ISR que el gener de 1922 es va crear a Parma
(Emília-Romanya, Itàlia) com a Fracció Sindicalista Revolucionària (FSR), en
oposició a la línia autonomista d'Armando Borghi, Alibrando Giovannetti i la
major part del sector anarquista. El juny de 1925, en l'últim Consell Nacional
de l'USI, pertanyia a l'organització de Toscana, malgrat estar empresonat des
de l'1 d'abril d'aquell any per purgar una condemna d'un any de presó per no
haver-se presentat a files durant la Gran Guerra quan era als EUA. El 20 de
maig de 1926 s'embarcà a Gènova (Ligúria, Itàlia) amb sa família cap a
l'Argentina. A Buenos Aires va prendre contacte amb el grup comunista italià.
El 4 de juliol d'aquell any participà en una concentració per a commemorar els
dos anys de l'assassinat de Giacomo Matteotti i pronuncià un discurs
«violentíssim» contra Benito Mussolini i el seu feixisme. Duilio Mari va morir
el 13 de desembre de 1926 a l'Hospital Italià de Buenos Aires (Argentina) a causa
d'endocarditis crònica i d'edema pulmonar.
---
Notícia
sobre Duilio Mari apareguda en el periòdic de Barre (Vermont, EUA) Cronaca Sovversiva del 19 d'abril de
1913
---
Document
orgànic d'Il Proletariado signat per Duilio
Mari (ca. 1917)
---
Article
d'Àngel Samblancat Salanova publicat en el diari madrileny La Libertad del 25 de setembre de 1920 sobre la propaganda
realitzada per Duilio Mari
---
II documento (1921) signat
pels representants del PCI (Luigi Rapassi, Egidio Gennari i Umberto Terracini)
i de l'USI (Nicola Vecchi i Duilio Mari)
---
---