marielouiseberneri

L'1 de març de 1918 neix a Arezzo (Toscana, Itàlia) la psicòloga, periodista, escriptora, editora i militant anarquista i antimilitarista Maria Luisa Adalgisa Giovanna Berneri, més coneguda com Maria-Louise Berneri, Marisa o Marie-Louise Richards, pel llinatge de son company. Era filla dels destacats intel·lectuals i militants anarquistes Camillo Berneri i Giovanna Caleffi. El nom de Maria Luisa li ve en record d'una tia, germana de son pare, morta en 1906. Quan tenia vuit anys es va veure obligada a emigrar amb sa mare i sa germana Giliana per trobar-se amb son pare a França, que havia passat clandestinament la frontera perseguit pel govern feixista. S'establiren al carrer Terreneuve de Montreuil (Illa de França, França). Durant l'exili la família visqué moments molt difícils a causa de les contínues detencions de son pare que esdevingué un dels exiliats més perseguits d'Europa. Quan tenia 13 anys conegué a París (França) Vero Recchioni, fill d'Emidio Recchioni, company llibertari de son pare; també va fer amistat amb Louis Mercier Vega. Fou aleshores que canvià el seu nom italià Maria Luisa per la versió francesa Marie-Louise. En 1932 publicà en la revista Frente Libertario el seu assaig «Revolución social en México». Compaginà els seus estudis ajudant en la petita botiga de queviures que sa mare va obrir en 1933 a prop de la plaça de la Nation de París. En 1934 la policia va obrir el seu expedient per les seves incipients activitats anarquistes. Ja en aquesta temprada època començà a interessar-se per l'educació i la psicologia infantils. Després d'acabar els estudis de secundària es matriculà en psicologia infantil a la Facultat de Lletres de la Sorbona, però l'abril de 1936 el consolat de Londres (Anglaterra) confirmà que vivia al número 21 del carrer Greek del Soho, en una casa propietat del destacat anarquista Francesco Galasso. Emma Goldman vivia al primer pis del mateix edifici i al segon pis hi havia les oficines de Vero Recchioni i la redacció del periòdic subversiu anarquista Spain and the World, del qual ella prengué la secretaria. No obstant això, segons el seu passaport i les cartes d'aquesta època, sembla que també estava per París, Viena (Àustria) i Fontainebleau (Illa de França, França). Quan esclatà la guerra civil a Espanya, son pare fou un dels primers a anar a fer costat la revolució i ella viatjà en un parell d'ocasions a Barcelona (Catalunya). A la capital catalana Camillo Berneri va editar el prestigiós periòdic revolucionari anarquista en llengua italiana Guerra di Classe. Entre 1936 i 1939 fou redactora del periòdic Spain and the World i del seu successor Revolt! (febrer i juny de 1939). L'abril de 1937 va ser inscrita en el registre de la policia de fronteres amb l'ordre de «recerca». Arran de l'assassinat de son pare el 5 de maig de 1937 a mans de la reacció estalinista durant els «Fets de Maig», s'adonà que havia de continuar amb la seva tasca intel·lectual i propagandística. Amb l'ajuda de Louis Lecoin regularitzà els seus documents i amb sa mare pogué assistir als funerals de son pare a Barcelona, que esdevingueren una gran manifestació de denúncia de la contrarevolució comunista. A Barcelona van ser rebudes per Umberto Marzocchi. El setembre de 1937 s'instal·là a Londres i el desembre es casà amb Vero Recchioni, adquirint la nacionalitat britànica. En 1938 va editar, amb Julien Coffinet, Lucien Feullade, Nicolas Lazarévitch, Louis Mercier Vega i Jean Rabaut, el fugaç periòdic (sis números) Révision. Revue d'études révolutionnaires, del qual hi redactà el seu manifest i on col·laborà. També col·laborà en l'encara més fugaç Il Pensiero, un número (juny de 1938) publicat a París. Gràcies a la seva capacitat d'oratòria i al seu encant personal, esdevingué una peça clau en el moviment anarquista britànic i una de les animadores de la Unió de Grups Anarquistes de Gran Bretanya. Entre 1939 i 1945 fou redactora del periòdic Freedom, l'únic òrgan antimilitarista durant la guerra i on col·laboraren destacats intel·lectuals (Herbert Read, George Woodcock, etc.), i fou una de les creadores de l'editorial «Freedom Press» En 1940 amb sa mare intentà prendre contacte amb els companys llibertaris de la regió parisenca i es dedicà a recaptar fons per als orfes de la guerra espanyola. Estudiosa del sistema social i econòmic soviètic, en 1944 publicà un recull d'escrits sobre el tema sota el títol Workers in Stalin's Russia i alguns articles publicats en War Commentary per als llibres Anarchism i The Russian Myth. Emprengué una intensa campanya de propaganda contra la guerra i l'abril de 1945 va ser un dels quatre editors (Marie-Louise Berneri, John Hewetson, Vernon Richards i Philip Sansom) de War Commentary que van ser jutjats per «activitat sediciosa» i per «instigació a la insubmissió», però, a causa d'un tecnicisme legal –un article de la llei anglesa precisa que una dona no pot conspirar amb son marit–, va ser absolta i no va ser empresonada, però sí son company Vero Recchioni (Vernon Richards) i els altres dos companys que van ser condemnats a nou mesos de reclusió. Empresonats els seus companys, ella va assumir en solitari la responsabilitat de mantenir el periòdic durant el període de postguerra. En sortir de la presó, Vernon Richards es trobà sense la seva feina d'enginyer i la parella decidí dedicar-se professionalment a la fotografia. Poliglota, durant i després de la II Guerra Mundial, mantingué una estreta correspondència amb companys europeus i americans. Els seus interessos pel que fa a la psicologia la portaren a ser una de les primeres divulgadores al Regne Unit de l'obra de Wilhelm Reich, amb el seu article «Sexuality and Freedom», publicat en 1945 en la revista Now. També va participar en les activitats del grup dels surrealistes. El desembre de 1948 donà a llum una filla, però va morir poc després del naixement i ella mai no es va recuperar. Marie-Louise Berneri va morir el 13 d'abril de 1949 a Londres (Anglaterra) a causa d'una infecció vírica contreta durant el part i va ser incinerada el 21 d'abril al cementiri londinenc de Kensal Green. Dos dies després, davant la presència de sa mare i dels companys, Vernon Richards i sa germana Giliana escamparen les seves cendres entre dos antics arbres del parc de Ken Wood del barri londinenc d'Hampstead. Va deixar inacabades una traducció de Mikhail Bakunin en col·laboració amb George Woodcok, notes de son pare sobre sexualitat, investigacions sobre els aspectes revolucionaris del marquès de Sade i nombrosos escrits inèdits sobre l'afer Sacco-Vanzetti. En morir es va crear per iniciativa de «Freedom Press» un Comitè («Marie Louise Berneri Memorial Committee») en la seva memòria que es dedicà a publicar la seva obra: Marie Louise Berneri (1918-1949). A tribute (1949); Journey through Utopia (1950), ressenya dels aspectes llibertaris de la tradició utopista; i Neither East nor West (1952), antologia dels seus articles publicats entre 1939 i 1948. Entre 1951 i 1957 una colònia llibertària d'infants, creada per sa mare i Cesare Zaccaria a Piano di Sorrento (Campània, Itàlia), portà el seu nom (Colonia «Maria Luisa Berneri»). Una part del seu arxiu es troba dipositat a l'International Institute of Social History d'Amsterdam i altra a l'Archivio Famiglia Berneri-Aurelio Chessa a la Biblioteca Panizzi de Reggio de l'Emília (Emília-Romanya, Itàlia). En 2004 es va publicar el llibre Il seme del caos. Scritti sui bombardamenti di massa (1939-1945), recull d'articles que va publicar amb Vera Brittain sobre els bombardeigs aliats a Europa durant la II Guerra Mundial.