---
Giovanni
Mariga (1899-1979)
El 24 de setembre
de 1899 neix a Pàdua (Vèneto, Itàlia) l'anarquista i resistent antifeixista
Giovanni Mariga, conegut com Il Padovano
o Padovan. Sos pares es deien Antonio
Mariga i Carolina Bettella. Es guanyava la vida fent de mecànic. Fins el final
de la Gran Guerra no s'interessà per la política. Amb la seva quinta lluità en
la batalla de Vittorio Veneto i als combats al Trentino, fins acabar a Trieste
amb els «alliberadors». Després de la guerra continuà de soldat i va ser
destinat a la caserna Villa Rei d'Ancona (Marques, Itàlia). Un dia van enviar
les tropes a sufocar una aixecament a Albània, però en arribar al port els
soldats es negaren en massa a pujar als vaixells i retornaren als quarters.
Dies abans, alguns soldats anarquistes havien portat a les casernes Errico
Malatesta qui, vestit de soldat, va fer discursos antimilitaristes i atià els
soldats a desertar. Després del servei militar, en 1920 retornà a Pàdua i
conegué un cambrer de Trieste que li va parlar d'anarquia i li va passar
publicacions llibertàries. Esdevingut anarquista, reaccionà contra la violència
feixista. Entre 1922 i 1943 va ser condemnat en diverses ocasions i arreplegà
en total 16 anys de presó, en períodes de tres a sis anys. El juny de 1944 va
ser alliberat de la presó de Massa (Toscana, Itàlia) i s'uní a la Resistència,
combatent en la Brigada «Elio Wockievic», formació depenent de la Brigada
«Lunense», on arribà al grau de sots comandant. Per raons de competència
territorial, passà a la Brigada «Garibaldi» de Carrara (Toscana, Itàlia),
comandada per Alessandro Brucellaria (Memo).
En la Brigada «Lunense» també combaté, com a comandant de secció, l'anarquista
Sergio Ravenna. Després del 4 de gener de 1945, més enllà de l'anomenada «Línia
Gòtica», va ser enquadrat en el grup de sabotejadors «Tullio» de l'aliada
«Special Force» de Florència (Toscana, Itàlia), on lluità, participant en
accions força perilloses i d'espionatge, fins l'Alliberament d'Itàlia. En
acabar la guerra, es va veure involucrat, juntament amb altres quatre persones,
en un procés per l'homicidi d'Antibano Ruffini (Rompiteste), exsecretari del Partit Nacional Feixista (PNF) i
membre de la «Brigata Nera», i de la seva esposa, fet que es produí el 5
d'agost de 1946 en un local públic de Santo Stefano di Magra (Ligúria, Itàlia).
Encara que sempre es va declarar aliè als fets, va ser condemnat en primera
instància a 20 anys de presó i en l'apel·lació a cadena perpètua. Mentrestant,
per les seves accions partisanes, se li va proposar per a la concessió de dues
medalles d'or (Creu de Cavaller de Vittorio Veneto i Medalla d'Or del Valor
Militar), que mai no havia sol·licitat en coherència amb les seves idees.
Aquestes condecoracions no li van ser concedides per mor de la seva condemna a
cadena perpètua. El 20 de setembre de 1968, després de patir 22 anys de reclusió
en diverses presons (Fossombrone, Pisa, Gènova, Liorna, Portolongone) i després
d'una intensa mobilització dels companys arreu d'Itàlia, gràcies al suport del
socialista Sandro Pertini, aleshores president de la Cambra de Diputats,
obtingué la gràcia i pogué retornar a Carrara. Reprengué la seva activitat
anarquista, entrant a formar part del grup anarquista «Pietro Gori» de Canal
del Rio, a Carrara. En 1975, amb Goliardo Fiaschi, Belgrado Pedrini i Sergio
Ravenna fundà el «Cercle Cultural Anarquista» del carrer Giuseppe Ulivi de
Carrara. Contribuí, en 1978, a la creació, amb Belgrado Pedrini, Giovanni Zava
i Sergio Ravenna, entre d'altres, del Grup Anarquista «Bruno Filippi». Giovanni
Mariga va morir el 16 de novembre de 1979 en un accident de trànsit a Carrara
(Toscana, Itàlia) i fou enterrat dos dies després al cementiri de Turigliano
d'aquesta ciutat.
---
Giovanni
Mariga
---
Giovanni
Mariga (Fossombrone, 30 de juliol de 1966)
Esquela
del Grup Anarquista «Bruno Filippi»
---
Esquela
de la Federazione Italiana delle Associazioni Partigiane (FIAP)
---
Tomba
de Giovanni Mariga al cementiri de Turigliano de Carrara
---
---