--- Dora Marsden (1882-1960) El 5 de març de 1882 neix a Marsden, petit poble a prop de
la ciutat industrial de Huddersfield (Yorkshire, Anglaterra), l'anarquista
individualista i militant sufragista Dora Marsden. En 1890 son pare abandona la
família després del fracàs econòmic de la fàbrica tèxtil que els mantenia. Va
aconseguir amb dificultats estudiar a la Universitat de Manchester i va haver
de treballar obligatòriament com a professora cinc anys en aquesta ciutat per
poder pagar els seus tres anys d'estudis. Mentre estudiava va participar en el
moviment de les sufragistes, que lluitaven pels drets de les dones. En 1909 va
ser detinguda per les seves activitats polítiques. Va formar part de la Women's
Social and Political Union (WSPU), organització feminista que va abandonar en
1911 per considerar-la moderada, i va participar en la fundació de la Women's
Freedom League (WFL). Va editar un important nombre de publicacions
llibertàries: The Freewoman (1911-1912), amb Mary Gawthorpe; The New
Freewoman (1913); The Egoist (1914-1919),
etc., sufragades per acabalades mecenes, com ara Harriet Shaw Weaver. A
més del seu femisme radical, entre 1912 i 1914 va estar molt
influenciada per l'anarquisme individualista i la filosofia
egoistaexistencial de Max Stirner. Va estar en contacte amb Benjamin R.
Tucker, editor del periòdic anarcoindividualista Liberty. També va editar entre 1911 i 1919 publicacions de literatura
avantguardista, on van publicar primícies Wyndham Lewis, Herbert Read, Ezra
Pound, T. S. Eliot, D. H. Lawrence, James Joyce –va editar el seu Portrait
of the artist as a young man–, etc. En 1920 abandona els ambients
literaris i polítics, aïllant-se amb sa mare en un llogaret de la regió dels
Llacs i dedicant-se a escriure la seva inacabada opera prima sobre
filosofia, matemàtiques, física, biologia i teologia, de la qual serien
publicat per Harriet Shaw Weaver dos volums del sis projectats, The
Definition of the Godhead, en 1928, i Mysteries of Christianity, en
1930; any que tindrà una etapa de fortes depressions que s'aguditzaran a partir
de 1935, arran de la mort de sa mare. Dora Marsden va morir el 13 de desembre
de 1960 d'un atac de cor en un sanatori mental de Dumfries (Dumfries and Galloway, Escòcia), on va
viure els últims 25 anys de sa vida. El seu arxiu es troba dipositat a la
biblioteca de la Universitat de Princeton (Nova Jersey, EUA). --- Dora Marsden --- Dora Marsden, fotografiada per G. Beresford --- Detenció de Dora Marsden (30 de març de 1909) --- Detenció de Dora Marsden als voltants de la
Universitat de Victòria (Manchester, 4 d'octubre de 1909) --- Caravana sufragista (1909) --- Caravana publicitària de la Women's Freedom League --- Dora Marsden (ca. 1910) ---
Capçalera de The Egoist (1914-1919) --- ---
|