---
Ramón Martínez González (1901-1974)
El 10 de juliol de 1901 neix a Esparragal (Múrcia,
Castella, Espanya) el militant anarcosindicalista Ramón Martínez González,
conegut com Nano. Sos pares es deien Ramón Martínez i Carmen González.
Quan era molt jove es va traslladar a Badalona (Barcelonès, Catalunya). Cap el
1919 va començar a militar a l'Ateneu Sindicalista i va ser força actiu
sindicalment en la Confederació Nacional del Treball (CNT) com a contramestre
en el sector tèxtil. Com a membre dels grups específics, va ser perseguit i
detingut en diverses ocasions durant l'època de Martínez Anido i de Primo de
Rivera. Entre el 8 i el 10 de juliol de 1922 participà, en representació de
Badalona, en la Conferència Extraordinària de la Confederació Regional del
Treball de Catalunya (CRTC) dels sindicats cenetistes que se celebrà a Blanes
(Selva, Catalunya). L'agost de 1925 va ser detingut amb altres companys
(Francisco Cascales, Vicente, Antonio Conejero Tomás, Antonio San Martín,
Vicente Adelantado Pérez, Manuel Mulé Sender, Lluís Puig Castillo i Joan Faus
Marimón) en una agafada en un bar barceloní durant una reunió clandestina del
Comitè de Relacions Anarquistes. Va formar part del Comitè Nacional
Revolucionari, a Badalona, que va establir contactes amb el capità Fermín Galán
Rodríguez. Entre 1931 i 1932 col·laborà en La Colmena Obrera de
Badalona. A finals de 1931 va fer diversos mítings a Badalona i representà el
Sindicat Fabril i Tèxtil en el Congrés Local de novembre d'aquell any. Fou un
dels principals protagonistes de la reunificació durant els anys republicans i
membre del Comitè Regional del Tèxtil de la CNT. Va jugar un paper destacat
durant la vaga de contramestres del tèxtil de maig de 1934. Presidí el Sindicat
del Tèxtil en 1936 i va saber la data exacta de l'aixecament militar. Durant la
revolució va ser l'eix de la col·lectivització del tèxtil amb Josep Costa Font
i fou conseller d'Economia de l'Ajuntament de Badalona i secretari de la
Federació Local de la CNT. Entre 1936 i 1937 col·laborà en Vía Libre
de
Badalona. En acabar la guerra, es va exiliar a França i en 1941
es va
instal·lar a Clastres, on va ajudar a la reorganització
durant els seus últims
anys i va afavorir els intentes de reunificació. Sa companya fou
Isidra Sánchez. Ramón Martínez González va
morir el 7 de juliol –algunes fonts citen erròniament el 8
de juliol– de 1974 al seu domicili de
Castres (Llenguadoc, Occitània). Pòstumament, en 2008, es
publicà el llibre Memorias
de un colectivista libertario badalonés (1936-1939), escrit amb Josep Costa
Font, i també amb aquest deixà inèdit el llibre Por qué fuimos
militantes de la CNT.
---
Ramón Martínez González
---
Notícia
de la detenció de Ramón Martínez González i altres companys apareguda en el
periòdic madrileny La Correspondencia
Militar del 12 d'agost de 1925
---
---