---
Ranieri
Martini (1852-1915)
El 10 de gener de
1852 neix a Pisa (Toscana, Itàlia) el garibaldí i anarquista internacionalista
Ranieri Paolo Martini, conegut com Neri
Martini. Sos pares es deien Giuseppe Martini i Rosa Sarti. D'antuvi republicà,
amb 14 anys lluità amb Giuseppe Garibaldi en la Tercera Guerra de la Independència
Italiana i destacat en la Batalla de Bezzecca (Ledo, Trentino) el 21 de juliol
de 1866. Es guanyà la vida com a pintor i professor d'esgrima. Posteriorment fou
secretari de l'Associazione dei Reduci delle Patrie Battaglie (ARPB, Associació
dels Veterans de les Batalles de la Pàtria). A mitjans dels anys setanta va fer
seus els ideals internacionalistes de Mikhail Bakunin i s'integrà en la Secció
Local de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT), veient-se obligat
a dimitir de l'ARPB, considerada moderada i patriòtica. Aquest trencament amb
les posicions de Giuseppe Mazzini i els «patriotes» sobre l'irredemptisme
italià, que implicà tota la Federació Toscana de l'AIT, acabà en un
enfrontament obert. Entre el 6 i el 8 de setembre de 1877 fou delegat al IV Congrés
de l'AIT (bakuninista) celebrat a Verviers (Lieja, Valònia) i al Congrés
Socialista Universal de Gand (Flandes). L'11 de setembre de 1877 va ser
detingut, juntament amb Oreste Falleri, per haver boicotejat amb altres
internacionalistes, al crits de «Visca Costa! Visca Bakunin! Visca la Revolució
Social!», una manifestació de membres de l'ARPB; jutjat, va ser condemnat a
quatre mesos de presó i a un any de vigilància especial per «manifestació
sediciosa». En solidaritat amb els dos detinguts es publicà una petició signada
per 86 internacionalistes demanant ser processats pels mateixos motius. Anomenat
secretari de la Federació Pisana de l'AIT, durant tot el 1878, amb altres
membres de la Secció Local de l'AIT, es dedicà a preparar un projecte
d'insurrecció i a organitzar el IV Congrés de la Federació Italiana de l'AIT,
que es va celebrar l'11 d'abril a Pisa. En 1878, arran de l'atemptat de l'anarquista
Giovanni Passannante contra el rei Humbert I de Savoia perpetrat el 17 de
novembre i d'una bomba que esclatà a la Prefectura de Policia de Pisa, va ser
detingut; jutjat amb son company Oreste Falleri i altres internacionalistes (Anna
Kuliscioff, Florido Matteucchi, Luisa Minguzzi, Francesco Natta, Francesco
Pezzi, etc.) a Florència (Toscana, Itàlia) per «conspiració» i altres delictes,
va ser absolt, després de passar mesos empresonat preventivament, de tots els
càrrecs. En aquesta època col·laborà en L'Agitatore
di Siena. Sempre inclòs en les llistes de subversius i anarquistes més
perillosos de la província de Pisa, acabà acostant-se a les posicions
mantingudes per Andrea Costa i defensà el «socialisme evolutiu». En 1883, amb
Francesco Natta i Francesco Pezzi, formà part de la comissió organitzativa de
la Conferència Socialista de Pisa, que se celebrà el juliol, i durant la tardor
de 1884 s'integrà en la junta directiva d'una petita organització local
seguidora d'Andrea Costa. A finals dels anys noranta abandonà les activitats
polítiques. Al final de sa vida presidí la Fratellanza Garibaldina de Pisa. Ranieri
Martini va morir el 21 de juny de 1915 a Pisa (Toscana, Itàlia).
---
Ranieri
Martini (1878)
---
Necrològica
de Ranieri Martini apareguda en el diari pisà Il Ponte di Pisa del 27 de juny de 1915
---
---