---
Elias
Matias (1888-1990)
El 23 de juliol –algunes
fonts citen el 23 d'agost– de 1888 neix a Évora (Évora, Alentejo, Portugal)
l'anarquista Elias António Matias, conegut com Marti. Fill d'una família pagesa, amb set anys començà els estudis
primaris, però quan tenia 10 anys els hagué de deixar per ajudar econòmicament
sa família. D'antuvi va fer feina al camp i amb 11 anys entrà com a aprenent de
sabateria. Posteriorment, entre 1903 i 1907, va fer de practicant d'infermeria
a l'hospital d'Évora. En 1906 començà la seva militància política i a partir de
1907 col·laborà amb republicans (Armando Álvaro de Azevedo, Evaristo Cutileiro,
Bernardo Matos, Edmundo de Oliveira, etc.) en la propaganda antimonàrquica. Amb
Evaristo Cutileiro assistí a conferències lliurepensadores (Magalhães de Lima, Bernardino
Machado, etc.) a Lisboa. A finals de 1907, quan la dictadura de João Franco,
estava a punt de ser deportant a Timor amb altres companys, però el regicidi de
Carles I de Portugal l'1 de febrer de 1908 el salvà. Fou membre fundador del «Grupo
Anarquista de Propaganda Livre» (1908-1912), que entre 1909 i 1911 edità a
Évora el periòdic Avante!, que
esdevingué l'òrgan del Centre Anarquista d'Évora (José Sebastião Cebola, Francisco
Direitinho, Sertório Augusto Fragoso, J. Marques Leitão, Possidóno Mesquita,
António Nicolau, Manuel Pratas, Jerónimo Santos, Celestino Vale, etc.), adherit
en 1911 a la Federação Anarquista da Região Sul (FARS, Federació Anarquista de
la Regió Sud). Participà activament en l'aixecament revolucionari del 5
d'octubre de 1910 que portà la implantació de la I República portuguesa. Portà,
sota el pseudònim Marti, la
corresponsalia dels periòdics O Sindicalista
i A Aurora (1911-1912). L'1 de gener
de 1911 fou un dels fundadors del Sindicat de Treballadors Rurals d'Évora.
Durant els primers anys de la I República portuguesa creà associacions rurals a
l'Alentejo, preparar congressos pagesos (1912, 1913, 1918, 1920, 1922 i 1925) i
organitzà vagues entre els treballadors agrícoles de la regió. Destacà
especialment en les vagues pageses de 1911 i 1912 i en els moviments vaguístics
de 1918, any en el qual va ser empresonat 15 dies. En 1923 era membre del grup
revolucionari «Luz e Acção», de Santiago do Escoural (Montemor-o-Novo, Évora,
Alentejo, Portugal), adscrit a la Unió Anarquista Portuguesa (UAP). Participà
activament en els aixecaments revolucionaris de 1925 i 1927. En 1932 la
dictadura el va obligar a fixar la seva residència a Lisboa, deixant de militar
en els moviments sindicals dels treballadors rurals i dels obrers del calçat d'Ébora.
El setembre de 1974 col·laborà en el reaparegut periòdic A Batalha i en 1981 en A
Ideia. Després de la Revolució dels Clavells tornà a instal·lar-se a Évora.
En 1985 publicà el llibre de memòries O
Alentejo em luta. Testemunho sobre os trabalhadores rurais durante a 1ª
república, amb un pròleg de João Freire, i el juliol d'aquell any participà
en un acte a la Universitat d'Évora on deixà el seu testimoni. Elias Matias va
morir en 1990 a Évora (Évora, Alentejo, Portugal). El Núcleo de Estudos
Libertàrios (NEL, Nucli d'Estudis Llibertaris) d'Évora porta el seu nom.
---
El
jove Elias Matias
---
Elias
Matias fotografiat a Évora per Inácio Martinho
---
Elias
Matias fotografiat a Évora per Inácio Martinho
---
O Alentejo em luta. Testemunho sobre os trabalhadores rurais
durante a 1ª república (1985)
---
---