---
Gustave Mayence (1860-1917)
El 25 de maig de 1860 neix al XVIII Districte de París
(França) l'anarquista Gustave David Mayence. Sos pares es deien Abraham
Mayence, conductor de tren de la Companyia de Ferrocarrils del Nord, i Abigaïl
Soreph. Obrer tapisser de professió, va ser incorporat a l'exèrcit en la lleva
de 1880 i el 17 de novembre de 1881 destinat al 23 Regiment de Línia a Saigon
(Cotxinxina francesa; actualment Vietnam), on va romandre dos anys i va ser
condecorat amb la Medalla de Tonquín. Des de 1885 vivia en unió lliure amb
Marie Le Troquer, amb qui tenia tres infants. Va fer una crida, publicada en
diversos diaris parisencs, als combatents de Tonquín per a una reunió que es va
celebrar el 5 de juliol de 1885 al seu domicili, al número 16 del carrer
Poissonniers. Entre 1886 i 1888 treballà de tapisser al «Bon Marché» de París,
d'on va ser acomiadat per «arrogància» i «manca d'aptitud». A partir
d'aleshores treballà de manera irregular i, sovint sense recursos, va ser
desnonat en diverses ocasions del seu domicili per manca de pagament del
lloguer. El desembre de 1886 sol·licità feina d'agent de policia a Cotxinxina i
aquest mateix any fou gerent de Montmartre,
petit full literari i artístic. El juny de 1888 vivia al número 129 de
l'avinguda de Batignolles de Saint-Ouen (Illa de França, França) i formà part
del grup anarquista local. El març de 1889 va ser detingut després d'haver
increpat un patró que havia guanyat una causa en Magistratura del Treball
contra els obres de la Cambra Sindical dels Manobres. Posteriorment milità en
els grups anarquistes del XVII i XVIII Districte de París. En aquesta època va
estar molt lligat als anarquistes Louis Charveron i Marchal. El desembre de
1890 substituí Auguste Faugoux, condemnat a dos anys de presó, en la gerència
de Le Père Peinard.
En aquesta època
vivia al número 31 del carrer Cadet de París. Amb altres
companys del grup
anarquista de Saint-Denis (Illa de França, França)
(Michel Bastard, Henri
Decamps, François Collion, Nestor Ferrière, Charles
Galau, François Pernin i
Arthur Voyez), va ser jutjat el 23 de març de 1891 davant
l'Audiència del Sena
per «provocació de militars a la
desobediència» arran de l'article «Faut-il
déserter?»,
aparegut en Le Père Peinard del 15 de
març anterior; jutjat, va ser condemnat a finals d'abril de 1891 a sis mesos de
presó i a 100 francs de multa, mentre que els seus companys van ser absolts. Va
ser reemplaçat per Georges Berthault en la gerència de Le Père Peinard. El judici anterior va ser cassat el maig de 1891
per vici de forma i va ser de bell nou jutjat el 23 de juliol de 1891 a
l'Audiència del Sena a Versalles (Illa de França, França), on la pena anterior
va ser confirmada i ell internat a la presó parisenca de Sainte Pélagie. El 8
de juny de 1891 assistí a la manifestació que va portar una corona amb la
inscripció «Hommage à la Commune» al Sacré-Coeur de Montmartre; aquesta
concentració degenerà en una baralla que donà lloc a diverses detencions. El 21
de març de 1892 el seu domicili de carrer Lantiez, al barri parisenc de Batignolles,
va ser escorcollat i la policia només va trobar exemplars de Le Père Peinard i fullets llibertaris. El
15 de setembre de 1893, a la seu de Le
Père Peinard d'Émile Pouget, proposar per a contrarestar les «Festes
Francorusses», que celebraven l'aliança militar amb ambdós països, realitzar
manifestacions per a protestar contra la idea de pàtria. El 18 de setembre
d'aquell any proposà llançar sobre la gentada que mirava els mariners russos
periòdics i fullets anarquistes. El 15 de març de 1894 el prefecte de policia
lliurà una ordre d'escorcoll i d'arrest al seu nom per «associació criminal» i
dos dies després el comissari de policia del barri de Ternes el materialitzà al
seu domicili, al número 61 del carrer Sauffroy del XVII Districte de París; en
aquest escorcoll la policia requisà diversos periòdics (L'Anarchie, L'Attaque, Le Ça Ira, Le Chambard, Le Conscrit,
Le Cri Typographique, L'En Dehors, Le Faubourg, La Lutte pour la
Vie, Le Père Peinard, La Révolte) i altres materials (fullets
anarquistes, cançons, cartells sense segell, notes escrites, etc.); portat a
comissaria, el 18 de març de 1894 va ser tancar a la presó parisenca de Mazas. El
23 de maig de 1894 va ser posat en llibertat. El 30 de juny de 1894 el prefecte
de policia lliurà una nova ordre d'arrest pel mateix motiu que l'anterior. L'1
de juliol de 1894 el comissari de policia del barri de la Plaine-Monceau
escorcollà, sense cap resultat, el seu domicili al número 29 de carrer Balagny
i va ser empresonat a Mazas després de passar per comissaria, on va romandre
fins el 5 de juliol. El 29 de juny de 1895 el jutge d'instrucció Henri Meyer va
sobreseure el seu cas d'«associació criminal». A finals dels anys noranta treballava
de tapisser al seu domicili del número 95 del carrer des Moines de París. En
1898 deixà clar en diversos comunicats a la premsa parisenca que res tenia a veure
amb l'«anarquista» antisemita i confident de la policia Raoul Mayence, que
havia portat a la detenció i expulsió de l'anarquista Mécislas Golberg –algunes
fonts historiogràfiques confonen les dues persones. El seu últim domicili va
ser al número 41 del carrer des Poissonniers de París. Gustave Mayence va morir
el 31 de gener de 1917 a l'Hospital Lariboisière del X Districte de París
(França).
---
Convocatòria de reunió organitzada per
Gustave Mayence apareguda en el diari parisenc L'Intransigeant del 6 de juliol de 1885
---
Demanda de feina de Gustave Mayence
publicada en el diari parisenc Le Parti
Ouvrier del 8 de juny de 1888
---
Notícia del judici a Gustave Mayence
apareguda en el periòdic parisenc La
Gazette de Paris del 24 de juliol de 1891
---
Notícia de la condemna de Gustave
Mayence publicada en el diari parisenc Le
Rappel del 22 de març de 1892
---
Foto policíaca de Gustave Mayence (17
de març de 1894)
---
Notícia de la detenció de Gustave
Mayence apareguda en el diari parisenc L'Univers
del 19 de març de 1894
---
Nota de Gustave Mayence publicada en
el periòdic parisenc L'Aurore del 30
de novembre de 1898 per evitar ser confós amb el confident antisemita Raoul
Mayence
---
---