---
Manuel
Medina González (1903-1993)
El 27 d'agost
–algunes font citen erròniament el 23 d'agost– de 1903 neix a Sevilla (Andalusia, Espanya) el
periodista, poeta,
escriptor i militant anarquista i anarcosindicalista, i
després falangista,
Manuel Medina González, conegut com Manolo
Medina i Ariel.
Fill d'una
família
obrera, sos pares es deien José Medina Martín, jornaler,
i Margarita González Pérez. Seguidor del mestre
anarquista José
Sánchez Rosa, milità en la
Confederació Nacional del Treball (CNT) i en la
Federació Anarquista Ibèrica
(FAI) de Sevilla. Durant els anys vint va pertànyer a les
lògies maçòniques
«España» i «Trabajo»
de Sevilla i en 1929 va ser detingut per les seves
activitats anarquistes. A Sevilla també exercí de
mestre. A començaments dels
anys trenta s'establí a Elda (Vinalopó
Mitjà, País Valencià). Com a director
de Solidaridad Obrera de
València en
1932 va ser obligat a dimitir pel Comitè Regional
valencià després d'haver
publicat crítiques a Ángel Pestaña i
al Comitè Nacional de la CNT. En 1933
dirigí Tierra y Libertad
i el gener
d'aquest mateix any va ser detingut, amb Juan Jaén
Vizcaíno, a la barriada
d'Horta de Barcelona (Catalunya), acusat de fabricació
d'explosius i diversos
delictes d'impremta i empresonat. Com a periodista
col·laborà en nombroses
publicacions llibertàries, com ara Acción
Social Obrera, ¡Despertad!,
Estudios, Iniciales,
El Productor, La
Revista Blanca, Solidaridad,
Solidaridad
Obrera, Tierra Libre,
etc. Quan
esclatà la guerra civil s'afilià a la Falange de
Sevilla i col·laborà en el seu
periòdic Azul. En 1941
s'instal·là en
Còrdova i entre aquest any i 1990 va ser redactor del Diario de Córdoba, realitzant
crítica literària, de cinema, de
teatre, d'art i fent de cronista de la vida social. En 1988 l'Ateneu de
Còrdova
li atorgà el premi «Fiambrera de Plata».
És autor d'Anarcogramas
(ca. 1931), Sacrilegio.
La mentira de Dios y sus explotadores (1931), El
movimiento emancipador de nuestro tiempo (1933), Antorcha de paja. Poemas inéditos
(1974), Coplas al aire de Córdoba
(1981), Clamor de la tierra andaluza
(1985), Cantares de las ocho hermanas
(1989), Memoria estelar de los tres
pablos: Picaso, Casals, Neruda
(1989), entre d'altres. Deixant
inèdits nombrosos treballs literaris, Manuel Medina González va morir
el 24 de gener de 1993 al seu domicili de Còrdova (Andalusia, Espanya)
i va ser enterrat al cementiri de San Rafael de la ciutat.
---
Manuel Medina González
---
Manuel Medina González
---
---