--- Salvadora Medina Onrubia (1894-1972) El 23 de març de 1894 neix a La Plata (Buenos Aires, Argentina) la
periodista i escriptora anarcofeminista Salvadora Medina Onrubia, coneguda per
alguns com La Venus Roja. Visqué la seva infància a Gualeguay (Entre
Ríos, Argentina) on després va fer de mestra i tingué son primer fill, Carlos
Natalio (Pitón), com a mare fadrina. Des de molt jove començà a
escriure, abraçant tots els gèneres, i a militar en el moviment anarquista. A
partir de 1909 mantingué una intensa campanya en defensa del jove anarquista
Simón Radowitzky, tancat a la presó d'Ushuaia per haver assassinat aquell any
el cap de policia Ramón Lorenzo Falcón, responsable de la repressió de la
«Setmana Roja» de 1909 a Buenos Aires; mantenint correspondència amb ell, planificant
la seva evasió i, quan el llibertari ucraïnès fou recapturat, lluitant pel seu
indult fins aconseguir-lo. La primera carta enviada per Radowitzky quan sortí
de la presó de l'illa de Flores (Montevideo, Uruguai) en llibertat fou dirigida
a ella. En 1914 s'instal·là a Buenos Aires i començà a col·laborar en el
periòdic anarquista La Protesta. En 1915 conegué Natalio Botana, editor
i fundador i director del popular diari Crítica, on qui es casà i tingué
tres fills. Arribà a tenir molta influència en el periòdic de son marit,
posant-lo al servei de campanyes a favor de la llibertat de nombrosos presos
polítics. En 1919 participà activament, amb son fill, en els fets de la
«Setmana Tràgica» de Buenos Aires atenent els ferits. El 6 de setembre de 1930
fou detinguda i empresonada –amb la matrícula 21.849– per la dictadura
militar del general José Félix Uriburu; aquest fet fou contestat per un grup
d'intel·lectuals argentins que envià una carta al dictador sol·licitant
«magnanimitat» amb l'escriptora per la seva «triple condició de dona, de poeta
i de mare», però quan s'assabentà d'aquesta iniciativa envià des de la presó al
general una carta on li manifestava tot el seu menyspreu. Entre 1946 i 1951
dirigí el diari Crítica, un cop ja mort son marit. Durant sa vida
col·laborà en nombrosos periòdics, anarquistes i «burgesos», com ara Fray
Mocho, PBT, Crítica, Caras y Caretas, La Nación,
El Hogar, etc. Destacà com a autora teatral –Almafuerte (1913), La
solución (1921), Las descentradas (1929), Lo que estaba escrito
i Un hombre y su vida (1934)–, d'obres de teatre per infants, contista –El libro humilde y doliente i El vaso intacto–, novel·lista –Akasha
(1924)–, i de poemaris –El misal de mi yoga i La rueca milagrosa
(1921). En 1958 publicà el sue últim llibre, Crítica y su verdad, assaig
sobre el diari que dirigí. Va estar molt influenciada per la teosofia i
col·laborà en nombroses publicacions d'aquesta filosofia esotèrica. Salvadora
Medina Onrubia va morir en 1972 a Buenos Aires (Argentina). La seva correspondència,
entre la que es troba la mantinguda amb Radowitzky des que sortí de la presó en
1930 fins a la seva arribada a Mèxic fugint de la repressió franquista, i la de
son marit, es troba dipositada al Centro de Documentación e Investigación de la
Cultura de Izquierdas (CENINCI) de Buenos Aires. En 2005 Josefina Delgado en
publicà una biografia, Salvadora. La dueña del diario Crítica. --- Salvadora Medina Onrubia fent un míting organitzat per la Federació Obrera Regional Argentina (FORA) --- Salvadora --- Salvadora Medina --- Salvadora Medina Onrubia --- Salvadora --- Salvadora Onrubia --- Natalio Botana Millares (1888-1841) --- --- |