---
Pierre Mélet (1908-1991)
El 7 de juny de 1908 neix al IV Cantó de Nantes (Bro Naoded, Bretanya)
l'escriptor, professor, oveller, pacifista i anarquista Pierre Guillaume Mélet. Sos pares es deien Bernard Ludovic Mélet,
lliurepensador i mestre intern
a l'Escola Nacional Professional de Livet, i Yvonne Émilie Bernard, telegrafista.
Després dels estudis primaris i d'un temps en
una escola primària superior, aconseguí entrar en l'Escola Normal de Savenay on
acabà els seus estudis amb una diplomatura superior. En 1927 es casà amb Blanche
Mélet i aquest mateix any començà la seva carrera de docent públic a Touvoix,
que continuà a Haute-Goulaine (1931) i a Rezé, barri al sud de Nantes, entre
1935 i el 31 de maig de 1941 –aquesta època va ser descrita en la seva obra Aux
couleurs de l'automne. Com a pacifista convençut, a començaments dels anys
trenta participà en el Servei Civil Voluntari Internacional, moviment sorgit a
Suïssa en acabar la Gran Guerra, i aprofitant les vacances d'estiu, participà
en diversos tallers a Suïssa, especialment en 1931, 1932 i 1934. En 1933
realitzà un viatge a la Unió Soviètica del qual tornà trasbalsat i fou un dels
primers a criticar el sistema soviètic –es reuní amb Victor Serge a
Brussel·les poc després del seu alliberament i amb Panaït Istrati, del qual era
fervent lector. El 9 de juliol de 1936 va ser elegit al Consell Sindical de la
Secció del Loira Atlàntic del Sindicat Nacional de Docents i després va ser
designat secretari de la Comissió d'Acció Social, càrrec que ocupà fins a la
declaració de guerra en 1939. En aquest càrrec s'esforçà a defensar l'esperit
anarcosindicalista de la Carta d'Amiens i publicà nombroses cròniques sobre la
situació del gènere humà en la societat i els problemes de la cultura.
L'octubre de 1937 publicà el seu primer llibre, Mesure d'homme. Itinéraire
d'un militant, publicat en l'editorial «Mère Éducatrice» dirigida per
Madeleine Vernet, amb un prefaci de Han Ryner i il·lustracions de Charles
Lopis. En aquesta època Pierre i Blanche es van veure influenciats per Les
Cahiers du Contadour (1936-1939), revista trimestral pacifista de Jean
Giono on s'explicava com portar una vida simple, autosuficient, fraternal i
generosa sempre acostat a la natura. Així, en 1938 i 1939 la parella assistí a
les «Trobades del Contadour» a Manosque, a la muntanya de Lure (Provença,
Occitània), on els deixebles de Giono es reunien per parlar sobre aquesta forma
de vida i on conegueren altres contadouriens (Jean Bouvet, Alfred
Campozet, Lucien Jacques, Hélène Laguerre, etc.) amb els quals entaularen una
ferma amistat. La II Guerra Mundial, però, acabà amb l'«utopia contadoriana».
Durant l'Ocupació, sota la pressió de l'exèrcit alemany i les persecucions,
abandonà l'ensenyament i entre el juny i el juliol de 1941 seguí un curs
intensiu de formació a l'Escola Nacional d'Ovellers de Rambouillet, després del
qual es dedicà a la ramaderia ovina a la regió normanda d'Évreux. Més tard
s'instal·là en un petit poble dels Alps on portà una vida aïllada i retirada
del món on pogué portar a terme el seu «retorn a la natura». El març de 1943 va
ser nomenat ajudant d'oveller, una mena d'assessor tècnic d'aquesta professió i
l'1 d'agost d'aquell any entrà en la «Bergerie Nationale» de Rambouillet. L'1
d'octubre de 1943 entrà en funcions enquadrat en el Sindicat Oví de la regió
d'Ais de Provença. El novembre de 1944, aconseguí traslladar-se als Alts Alps
destinat a la Direcció dels Serveis Agrícoles dels Alts Alps, on intentà crear
el Sindicat Intercomunal dels Ramaders Ovins. Allà va escriure la seva novel·la
Le galvaudeux, la qual el gener de 1948 aconseguí el premi «Sulli
Olivier de Serres» de literatura pagesa. Entre 1959 i 1971 va ser alcalde
d'Antonavas (Provença,
Occitània) –encara que ateu, en el seu mandat reconstruí l'església del poble
i en 1965 organitzà una gran festa per al seu mil·lenari. En aquests anys va
escriure diverses obres consagrades a la muntanya i als ovellers i va fer
classes a l'Escola Agrícola de Gap. Blanche Mélet va morir el 25 de febrer de
1987 i aleshores ell va emprendre l'escriptura de les seves memòries. És autor
de Mesure d'homme. Itinéraire d'un militant (1937), Le Galvaudeux.
Récit de la vie d'un berger (1948 i 1979), Une expérience d'estivage en
commun dans les Préalpes du Sud. Guide pratique à l'usage des éleveurs de
moutons (1951), Antonaves, mille ans d'histoire. L'evolution et la vie
d'un village haut-alpin (1965), Trente années au service des bergers
(1974 i 1979), Cinquante années, déjà! déjà! À la manière des troubadours,
la chanson du bonheur (1977), Bergers mes amours! Ces témoignages qui
viennent du peuple (1978), De Touvois à Antonaves. Le beau voyage que
j'ai fait: les feux du couchant (1978), Le chemin des étoiles
(1980), Frérie des bergers alpins. Souliers-en-Queyras, 28 avril 1980
(1980), Aux couleurs de l'automne. Avec le maître d'école, le beau visage de
l'enfance (1982), À l'ombre du campanile. À partir du village
d'Antonaves, l'histoire vivante du canton de Ribiers (1983), Du soleil
au coeur. Le message du berger (1984), Nos Hautes-Alpes. Le plus
délicieux pays du mondeC'était notre Blanche. Témoignages
(1988). Pierre Mélet va morir el 18 de desembre de 1991 a l'Hospital de Gap (Provença, Occitània) –moltes fonts citen erròniament Antonavas (Provença,
Occitània)– i va deixar els seus béns a l'Ajuntament de Champolion amb la
condició que fos creada una «Maison du Berger» (Casa de l'Oveller), la qual va
ser inaugurada en 2009. Altre oveller-militant anterior va ser Gaston Michaud (Gaston
Britel), que creà l'editorial «La Moisson Nouvelle».
---
Pierre Mélet
---
Pierre Mélet
---
---