---
Sebastian
Mendívil Urquijo (1915-2014)
El 20 de gener de
1915 neix al barri de Done Bikendi de Barakaldo (Biscaia, País Basc)
l'anarcosindicalista i després socialista Sebastian Mendívil Urquijo, conegut
com Poli.
Fill d'una família
obrera socialista, sos pares es deien Miguel Mendívil Sanserena,
jornaler, i Isabel Urquijo Gutiérrez. Estudià en l'escola
pública,
però sos pares també el van
inscriure en una escola laica de pagament de la localitat. En 1931
començà a
treballar en la cooperativa dels alts forns de Barakaldo. Quan
esclatà la
guerra civil es presentà voluntari en el «Batallón
Bakunin» de la Confederació
Nacional del Treball (CNT) i lluità al front de
Guipúscoa. Després de la
militarització de les milícies, va ser nomenat tinent del
XIV Cos de l'Exèrcit
d'Euskadi i participà en la batalla de Villareal i en la defensa
de Bilbao.
Militant anarcosindicalista, aprengué l'esperanto i fou la cara
visible del
«Batallón Bakunin». Després del «Pacte
de Santoña» del 24 d'agost de 1937, intentà
fugir amb un vaixell cap a França per a retornar i reprendre la
lluita, però la
nau va ser interceptada pels feixistes i detingut. L'octubre de 1938 va
ser
jutjat i condemnat, però aconseguí fugir de la
presó d'Escolapis de Bilbao i,
després de diverses peripècies, creuà els
Pirineus. En arribar a França va ser
internat al camp de concentració de Gurs. Durant la II Guerra
Mundial va ser
enrolat en les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE) comandades
pels
ocupants nazis i enviat a treballar a les construccions de
fortificacions a
Normandia. Aprofità l'avinentesa per a col·laborar amb la
Resistència francesa.
El desembre de 1943 aconseguí fugir i romangué
clandestinament a França fins
l'Alliberament. El juny de 1949, acollint-se a un indult,
retornà amb sa
família al País Basc, però no va ser fins el 1961
que el seu expedient va ser
definitivament cancel·lat. Membre de la Unió
d'Excombatents de la Guerra Civil,
lluità pel reconeixement dels drets dels militars republicans;
també fou membre
de l'associació d'expresoners del camp de concentració de
Gurs. Es guanyà la
vida com a comptable i, seguint la seva tradició familiar,
s'afilià al Partit
Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Sa companya fou Cecilia Urquiaga
Loizaga, més
coneguda com Teodora o Teo, perruquera (Saló de Bellesa «El
Capricho») simpatitzant del Partit Nacionalista Basc (PNB) i amb qui tingué
tres infants: Isabel, que morí en l'exili, Miguel i Hipólito. En 1992 publicà
el llibre Miliciano, militar y fugitivo
(Memorias de un baracaldés) i en 1996 Euskal
Herria. La nación de los vascos. Reflexiones de un baracaldés. Sebastian
Mendívil Urquijo va morir el 4 de juny de 2014 al seu domicili de Bilbao (Biscaia, País Basc) i va ser incinerat.
---
Sebastian
Mendívil Urquijo, tinent de l'Exèrcit republicà
---
Sebastian
Mendívil Urquijo fotografiat per Iban Gorriti al seu domicili de Bilbao (2013)
---
Sebastian
Mendívil Urquijo i Teodora Urquiaga Loizaga fotografiats per Iban Gorriti al
seu domicili de Bilbao (2013)
---
---