meucci

---

Cafiero Meucci (1905-1965)

El 10 d'abril de 1905 neix a Portoferraio (Illa d'Elba, Itàlia) l'anarquista i lluitador antifeixista Cafiero Luigi Meucci. Sos pares es deien Alessandro Meucci i Luigia Tessieri (Luisa). En 1908 emigrà amb sa família a França. Es guanyà la vida de diferents maneres (pelleter, botiguer, pintor, envernissador, etc.) i entrà a formar part del moviment llibertari de molt jove. En 1919 retornà a Itàlia i s'instal·là a Liorna (Toscana, Itàlia), on treballà de pelleter. En 1921 residí amb sos pares a Torí (Piemont, Itàlia) i prengué part en la protesta contra la repressió desencadenada contra els anarquistes italoamericans Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti davant el consolat nord-americà. El novembre de 1923 passà clandestinament a França. D'antuvi a Lió (Forez, Arpitània), en 1926 s'establí a Nimes (Llenguadoc, Occitània) i després a Arle (Provença, Occitània), on treballà d'envernissador en una fusteria. A partir de 1930 visqué a Estrasburg (Alsàcia), on va ser nomenat president de la secció local de la Liga Italiana dei Diritti dell'Uomo (LIDU, Lliga Italiana dels Drets de l'Home). En 1932 va ser fitxat per l'Organizzazione per la Vigilanza e la Repressione dell'Antifascismo (OVRA, Organització per a la Vigilància i la Repressió de l'Antifeixisme) italiana com a «perillós exiliat polític antifeixista». A Estrasburg freqüentà destacats anarquistes (Secondo Balboni, Gabriele Pezzetti, Giulio Tinti, etc.) i altres refugiats polítics, participant en manifestacions d'exili i la policia sospità que havia participat en la pallissa a un excombatent simpatitzant feixista. En aquests anys va difondre Il Risveglio Anarchico, editat a Ginebra (Ginebra, Suïssa) per Luigi Bertoni, entre els treballadors italians de la zona i recollí subscripcions per ajudar els perseguits a Itàlia. El 10 de setembre de 1935 va ser detingut per motius polítics i expulsat cap a Suïssa. Després d'un temps a Basilea (Basilea, Suïssa), passà a Bèlgica i durant la primavera de 1936 retornà de bell nou a Basilea. L'agost de 1936 creuà els Pirineus i a Barcelona (Catalunya) s'enrolà en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso» de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), lluitant al front d'Aragó (Monte Pelado, Tradienta, Almudèver, Carrascal, etc.). El maig de 1937 va ser ferit en els enfrontaments contra la reacció estalinista a Barcelona i l'estiu de 1937 abandonà la Península i s'establí al domicili de l'anarquista Aldo Demi a Drancy (Illa de França, França), col·laborant en el «Comitè Pro Espanya» de París. L'agost de 1937 rebé la visita dels anarquistes Ilio Baroni i Aldo Demi, que havien emigrat clandestinament d'Itàlia. El 28 de desembre de 1937 informà sa mare que havia estat expulsat de França, però retornà clandestinament a París. De bell nou a Bèlgica, a partir del 10 de juliol de 1938 visqué a Brussel·les, amb la seva companya Maria Fornero, i freqüentà els lluitadors de la guerra d'Espanya Sebastiano Ravissi i Giovanni Salvatore (Salvadori). Detingut per «vagabunderia», evità ser expulsat del país gràcies a la intervenció del «Fons Matteotti», que ajudava els refugiats polítics. A començament de 1939 s'adherí al grup anarquista format per Ernesto Bruna, Azelio Bucchioni, Arrigo Catani, Pietro Montaresi, Mario Montovani, Antonio Moscardini i Guido Schiaffonati, i connectat amb l'intel·lectual anarquista belga Camille Marcel Dieu (Hem Day). Va ser present a una reunió on es van llegir les cartes enviades per Angiolino Bruschi, des del camp de concentració d'Arle, i de Tommaso Serra, des del departament de La Losera. L'abril de 1939 va ser detingut per la policia a Brussel·les, juntament amb Mario Angel, Azelio Bucchioni, i Arrigo Catani, i portat a la frontera, des d'on retornà immediatament a Brussel·les. El 8 de setembre de 1939 intervingué en una reunió, convocada pels anarquistes, per a pronunciar-se sobre la II Guerra Mundial que acabava d'esclatar. Detingut de bell nou, va ser tancat al «Centre de Defensa Social» de Merksplas (Anvers, Flandes). Encara internat, durant la primavera de 1940, va demanar a Giuseppe Bifolchi i a Hem Day que li ajudessin a fugir-ne, però va rebre una resposta negativa ja que els companys no es trobaven en situació d'auxiliar-lo. El 10 de maig de 1940 va ser traslladat a un nou camp i el 17 de maig va ser lliurat a la policia francesa, que el va internar primer a Pau i després a Gurs, on patí greus maltractaments, i d'on va ser posat en llibertat el setembre de 1940. De bell nou a Brussel·les, freqüentà l'exmilicià de la guerra d'Espanya Giovanni Calderara (Frisé) i participà, amb altres anarquistes (Dante Armanetti, Azelio Bucchioni, Vincenzo Esposito, Emilio Marziani, Corrado Perissimo, etc.), en diverses reunions. El 25 de febrer de 1941 va ser detingut, juntament amb Azelio Bucchioni, sota l'acusació d'haver desvalisat una vil·la; jutjat, va ser condemnat a 15 mesos de presó. Detingut a l'«Establiment per a Condemnats Dèbils Físics» de Merksplas, el juny de 1942 va ser extradit amb Azeglio Bucchioni a la Itàlia feixista. Portat a Liorna, durant el seu interrogatori afirmà ser seguidor de les idees de Lev Tolstoi i d'haver participat a l'estranger en manifestacions antifeixistes «per curiositat», però negà haver estat lluitant a Espanya. El 27 d'octubre de 1942 se li va assignar confinament durant cinc anys i va ser deportat a la colònia penal de Tremiti. A l'illa va ser detingut per qüestions polítiques i el 13 de març de 1943 va ser condemnat a tres mesos i 15 dies d'arrest pel Jutjat d'Instrucció de Manfredonia (Pulla, Itàlia). Enviat de bell nou a Tremiti després de purgar la pena, a finals de juliol de 1943 va ser testimoni de la detenció d'alguns confinats que havien protestat contra l'alliberament d'alguns penats considerats servils amb el feixisme i el 5 d'agost d'aquell any va escriure al Ministeri de l'Interior demanant l'alliberament dels arrestats, tot palesant el sistema repressiu dels vigilants de la colònia penitenciària. Després de la caiguda de Benito Mussolini i l'armistici del 8 de setembre de 1943, va ser posat en llibertat. En acabar la II Guerra Mundial, s'establí a Torí, on s'integrà en el moviment anarquista, especialment en activitats propagandístiques i de coordinació amb Italo Garinei, Antonio Garino, Settimio Guerrieri, Corrado Quaglino i altres, participant activament en reunions i congressos de la Federació Anarquista del Piemont (FAP) i de la Federació Anarquista Italiana (FAI). Entre el 22 i el 24 de febrer de 1948 representà la FAP i el periòdic torinès Era Nuova en el Congrés de la FAI celebrat a Canosa di Puglia (Pulla, Itàlia). Entre el 28 i el 29 de juny de 1953 representà el grup «Pensiero e Azione» de Torí en el Congrés Anarquista Nacional celebrat a Milà (Llombardia, Itàlia). Cafiero Meucci va morir el 18 d'abril de 1965 a Torí (Piemont, Itàlia).

---