---
Joaquim
Miguel Artal (1884-1909)
El 12 de juliol de 1884 neix a Barcelona (Catalunya) l'anarquista Joaquim Josep Ramon Fermí Miguel Artal (Miguel és el primer llinatge i moltes vegades és citat com Miquel). Sos pares es deien Joaquim Miguel, barber, i Conrada Artal Romeo. Sos pares moriren quan encara era un infant i va ser educat cristianament, juntament amb sa germana Pilar, al Col·legi dels Infants Orfes de Barcelona. Posteriorment va fer d'escolà en un convent de monges franciscanes de Badalona (Barcelonès, Catalunya). Treballà de tallista en fusta al taller de l'escultor barceloní Joan Nadal Vilardaga. Perduda la fe, i gràcies a la lectura de Lev Tolstoi, entrà a formar part del moviment anarquista. Membre del Centre d'Estudis Socials del carrer Tallers de Barcelona, va fer amistat amb els anarquistes Francisco Miranda Concha, Oriols i Carrera. El 12 d'abril de 1904, impressionat pels relats de tortures sobre els pagesos d'Alcalá del Valle (Cadis, Andalusia, Espanya), apunyala a Barcelona Antoni Maura i Montaner, president del Consell de Ministres, amb un ganivet de cuina tot cridant «Visca l'anarquia!», ferint-lo lleument. L'agressor, mentre corria per escapolir-se pel carrer de Serra, va ser detingut poc després. Identificat, es va saber que treballava com a servent per a la família de Joan Nadal i Vilardaga del número 35 del carrer Ample, on ja havia fet feina sa mare. En el seu poder es va trobar un exemplar del diari La Publicidad, altre d'El Diluvio i un altre d'El Pueblo, on venia subratllat un article de Vicenç Blasco Ibáñez en el qual anomenava Antoni Maura «carn d'Angiolillo» –per l'anarquista italià que va assassinar Antonio Cánovas del Castillo. L'11 de juny de 1904 va ser jutjat a l'Audiència de Barcelona, on va declarar no tenir còmplices, i fou condemnat a 17 anys i quatre mesos de presó, que va passar tancat a la penitenciaria de Ceuta. D'aquest intent de magnicidi es van fer ressò els periòdics llibertaris de l'època, especialment El Rebelde de Madrid, on, a més, Miguel Artal va publicar dos articles –«A los anarquistas» (10 de juny i 28 de juliol de 1904)–, on va explicar que havia comès l'atemptat contra Maura, entre altres raons, «perquè personificava la més altra representació del principi d'autoritat». El 8 de setembre de 1904 va publicar també en El Rebelde el conte antimilitarista En la batalla. Així mateix va col·laborar en Liberación de Madrid. Durant el seu empresonament va intentar escapar-se en diverses ocasions i en alguna d'elles resulta ferit. El 13 de març de 1907 va ser jutjat per l'Audiència de Barcelona per un delicte d'impremta i acusat d'«incitació a la rebel·lió». Joaquim Miguel Artal va morir de tuberculosi el 29 de novembre de 1909 a l'Hospital Civil Jesús y María de Ceuta (Nord d'Àfrica). En morir la premsa anarquista (El Libertario i Tierra y Libertad) va glossar la seva acció. La teoria de Constant Leroy en el seu llibre Los secretos del anarquismo (1913) segons la qual l'atemptat contra Maura va ser organitzat per Francesc Ferrer i Guàrdia i Francisco Miranda Concha, i amb la concomitància d'Anselmo Lorenzo Asperilla, no té cap fonament i està basada únicament en el seu odi antiferrerià.
---
Joaquim
Miguel Artal
---
Detall
de l'anterior fotografia
---
L'atemptat
de Miguel Artal segons un dibuix de l'època
---
Foto
de Campúa de l'atemptat publicada en el periòdic
madrileny Mundo
Gráfico
del 16 de desembre de 1925
---
Necrològica
de Joaquim Miguel Artal publicada en el periòdic
maonès La
Voz de Menorca
del 3 de desembre de 1909
---
---