---
Marie-Christine Mikhaïlo (1916-2004)
L'11 d'octubre de 1916 neix a Helsingfors, dins del Gran Ducat –pertanyent a Rússia i que un any més tard, durant la Revolució russa, esdevindrà Finlàndia–, la bibliotecària, arxivera i documentalista anarquista Marie-Christine Sôederhjelm, més coneguda com Marie-Christine Mikhaïlo –llinatge de son segon marit. Filla d'una família de la burgesia benestant finesa –son pare era un afamat jurista–, va passar la seva adolescència al casal familiar de l'avinguda de Beaumont de Lausana (Suïssa). Va tornar a Finlàndia per casar-se amb un jove diplomàtic, Ralph Enckell, fill del ministre d'Afers Exteriors, de qui tindrà cinc infants, quatre nins i una nina. Quan esclatà la II Guerra Mundial tota la família es traslladà a l'ambaixada finesa d'Estocolm i en 1946 s'instal·la a París. En aquesta ciutat, Mikhaïlo coneixerà una exdeportada d'un camp de concentració nazi que la introduirà en el pensament social i prendrà consciència política. En 1948, divorciada, va tornar a Lausana, on va regentar durant els anys 70 una pensió per a estudiants instal·lada al casal de Beaumont. En 1954 va descobrir l'anarquisme gràcies a l'amistat amb l'italià Pietro Ferrua, aleshores objector de consciència refugiat a Suïssa. En 1957 aquest últim va fundar a Ginebra el Centre International de Recherche sur l'Anarchisme (CIRA, Centre Internacional de Recerca sobre l'Anarquisme) i quan Ferrua és expulsat de Suïssa cap al Brasil, el gener de 1963, arran d'un atemptat contra l'ambaixada espanyola a Ginebra com a protesta del règim franquista, serà Mikhaïlo, ajudat per sa filla Marianne Enckell, la que prendrà la direcció del CIRA, assegurant-ne la continuïtat i el desenvolupament, i convertint-lo en un dels arxius internacionals sobre l'anarquisme més importants del món. Entretant, es tornarà a casar amb el refugiat llibertari búlgar i professor de matemàtiques que fugí de la repressió comunista Stoyadin Mikhaïlov. El març de 1990 el CIRA deixarà Ginebra i s'instal·larà al casal de l'avinguda de Beaumont de Lausana. Dotada d'una gran cultura i coneixedora de nombroses llengües, també va militar en Amnistia Internacional. El 3 d'octubre de 1995, Bertil Galland li va realitzar una entrevista que després seria editada en vídeo per Films Plans-Fixes aquell mateix any sota el títol Marie-Christine Mikhaïlo. De la haute bourgeoisie scandinave à l'anarchisme. Marie-Christine Mikhaïlo va morir el 8 de novembre de 2004 a Lausana (Vaud, Suïssa).
---
Marie-Christine (a l'esquerra) amb sa mare i els seus cinc fills (d'esquerra a dreta: Laurent, Thomas, Marc, Pierre i Marianne) a Lausana (1948)
---
Marie-Christine treballant al seu despatx de la casa de Beaumont de Lausana
---
Maeda, Marie-Christine Mikhaïlo, Fusako Hirayama i Franco Leggio
(Beaumont, Lausana, estiu de 1973) [CIRA-Lausana]
---
Marie-Christine i Stoyadin Mikhailo (anys vuitanta)
---
Marie-Christine i Jean Cluzel en una reunió de de la Federació Internacional dels Centres d'Estudis i de Documentació Llibertaris (FICEDL) al Local CEMEA de l'Escola de Saint-Jean (Ginebra, 1985) [CIRA-Lausana]
---
Marie-Christine Mikhaïlo fotografiada per Jean Mayerat
---
Marianne Enckell (esquerra) i Marie-Christine Mikhaïlo (dreta)
---
Marianne Enckell i Marie-Christine Mikhaïlo, en cadira de rodes (agost 2002)
---
---