---
Edoardo
Milano (1858-1907)
L'11 d'octubre de
1858 neix a Grugliasco (Piemont, Itàlia) el propagandista anarquista Edoardo
Milano, també conegut com Edouard Milano
i Eduardo Milano. Sos pares es deien
Pietro Milano i Margarita Rostagno. Es guanyava la vida fent de dependent. El
novembre de 1891 el trobem a Lugano (Ticino, Suïssa), obligat a l'exili sota la
imputació a Itàlia de «propaganda contra les institucions del Regne i contra la
seguretat de la família reial» i definit per les autoritats com a «compromès».
El juny de 1892, segons informacions de la policia francesa, fou sospitós
d'haver imprès i enviat als anarquistes de Sant-Etiève (Arpitània) un cert
número d'exemplars d'una circular que amenaçaven de mort els jurats del procés contra
l'anarquista Ravachol. El 3 de juliol de 1892 el seu domicili de Lugano va ser
escorcollat i, entre altra documentació i correspondència compromesa, es va
trobar la traducció italiana del fullet de preparació d'explosius L'indicateur anarchiste, que aparegué
publicat en el periòdic L'International
i que després fou escampat en els ambients anarquistes francesos i italians. Considerat
absolutament inofensiu pel comissari de Lugano, continuà sota sospità
d'anarquista terrorista per la policia de Milà (Llombardia, Itàlia), que
l'adjudicà, amb Mauro Fraschini, l'elaboració de les bombes que explotaren a
Milà a finals de 1894 i començaments de 1895 i que haurien estat col·locades
per Luigi Losi. També en 1892 aparegué, en la col·lecció de fullets del
periòdic Sempre Avanti! de Liorna
(Toscana, Itàlia), un opuscle anònim, Primo
passo all'Anarchia. Dedicato agli oppressi di tutto il mondo,
que li va ser atribuït i que desprès, en la segona edició de 1894, ja porta el
seu nom –posteriorment es publicarien altres edicions a Buenos Aires (Argentina).
Al juliol de 1894 un nou informe de la policia francesa el relacionà amb Isaia
Pacini i Attilio Panizza en la preparació d'uns atemptats a París (França) i a
Lió (Arpitània), coincidint amb el procés de l'anarquista magnicida Sante Geronimo Caserio. Sembla que ell, amb Isaia
Pacini i Antonio Gagliardi, s'havia reunit amb Caserio, durant la seva estada a
Lugano, i amb Pietro Gori i amb Alfredo Podreider, l'advocat de Caserio, fet
que havia posat en estat d'alerta les autoritats franceses i pel qual decidiren
el 23 de juliol de 1894 expulsar preventivament Milano, Pacini i Panizza, prohibint
la seva entrada a França. L'estiu de 1894 fou objecte d'una estranya campanya
mediàtica pel diari Le Matin, on es
fa ressò de la seva frustrada expulsió de Suïssa, del seu retorn a Torí per
lliurar-se a la policia, d'una breu detenció i d'un sospitós alliberament,
alhora que és descrit com «conferenciant sobre l'ús de la bomba i del punyal» i
constantment lligat a Pietro Gori. Expulsat per decret del 29 de gener de 1895
de Suïssa, amb Giovanni Matteo Baracchi, Riccardo Bonometti, Ettore Luigi
Bonometti, Domenico Borghesani, Giovanni Domanico (Jeannetton), Pietro Gori i Luigi Redaelli, passà a Londres
(Anglaterra), amb Barrachi, Gori i Redaelli. A la capital anglesa visqué amb
Redaelli a la redacció del periòdic anarquista The Torch, al carrer Euston del barri de Somers. Posteriorment
emigrà als Estats Units, on col·laborà en La
Questione Sociale de Paterson (Nova Jersey, EUA), encara que retornà aviat,
el juliol de 1896, amb Pietro Gori i Agresti, amb les facultats mentals
desequilibrades. S'establí al seu poble natal i posteriorment a Torí. En 1900
el Cercle Internacional d'Estudis Socials (CIES) de Montevideo (Uruguai) publicà
la traducció d'Edmundo F. Bianchi (Lucrecio
Espíndola) del seu fullet sota el títol Fundamentos
elementales de la anarquía, que va ser reeditat en 1929 per La Protesta de Buenos Aires (Argentina)
amb un pròleg de Max Nettlau. En 1902 col·laborà per al periòdic La Ajitación de Santiago de Xile (Xile).
En 1905 es declarava anarcoindividualista després d'haver llegit Max Stirner i
aquest mateix any Il Libertario li va
reeditar el seu fullet Primo passo
all'Anarchia, que encara tingué posteriors reedicions. Completament
enfollit, Edoardo Milano, després d'assassinar de diversos trets son amic
Adolphe Chazalettes el 9 d'agost de 1907 a Torí (Piemont, Itàlia), se suïcidà
d'un tret al cap. Documentació seva es troba dipositada a l'International
Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam.
---
Notícia
de l'escorcoll del domicili d'Edoardo Milano publicada en La Revue. Organe du Parti Démocratique et Fédéraliste Vaudois
(Lausana, 4 de juliol de 1892)
---
La
mateixa notícia publicada pel diari Le
Petit Parisien (París, 6 de juliol de 1892)
---
Presó
de Lugano (gener de 1895).
D'esquerra a dreta: Pietro Gori, Ettore Croce,
Giovanni Borghetti i Edoardo Milano.
Fotografia de G. Brunel
---
Edoardo
Milano en un detall de l'anterior fotografia
---
Notícia
de l'expulsió d'Edoardo Milano i altres companys publicada per La Revue. Organe du Parti Démocratique et
Fédéraliste Vaudois (Lausana, 31 de gener de 1895)
---
Manuscrit
d'Edoardo Milano (sd) [IISH]
---
Notícia
de la reedició del llibre d'Edoardo Milano Primo
passo all'Anarchia publicada en el periòdic Cronaca Sovversiva (Barre, Vermont, EUA, 14 d'abril de 1906)
---
Notícia
de la tràgica mort d'Edoardo Milano publicada en el diari La Matin (París, 10 d'agost de 1907)
---
---