---
Ramon
Molist Valls (1885-1953)
El
2 de febrer de 1885 neix a
Espinelves (Les Guilleries, Osona, Catalunya) l'anarcosindicalista
Ramon Molist
Valls. Sos pares es deien Joan Molist i Greta Valls.
S'instal·là a Mataró (Maresme, Catalunya), on
treballà de jornaler i de teixidor,
i s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Entre 1913 i 1914 formà
part dels jurats obrers dels Tribunals Industrials de la Junta de
Reformes
Socials de Mataró. El 5 de setembre de 1923 presidí una
reunió del Sindicat
d'Obrers en Gèneres de Punt de la CNT per tractar sobre el lock-out que la patronal mataronina havia declarat. L'1 de gener de
1926 signà el manifest fundacional del grup editor del periòdic Vida Sindical, que sortí publicat en el
número 1 del 16 de gener d'aquell any; aquest manifest va ser firmat per un
grup de 22 coneguts militants cenetistes catalans –Adrià Arnó, Corney, Ladislau
Bellavista, Coll, Banet, Pedemonte, Ramon Molist, Gascón, Lleonart, Quintà,
Joan Peiró, Ángel Pestaña, Minguet, Piñón, Calomarde, Bono, Porquet, Marró,
Vidal, Renold, Manuel Pérez (Óptimo) i Àngel Abella–, que va tenir molt
de ressò, i que alguns han interpretat com a un precedent directe del trentisme,
per mor de les seves concomitàncies pel que fa a idees i a persones. El Primer
de Maig de 1930 presidí, amb altres companys (Enric Dalmau, Ramon Magre, Jordi
Pi i Francesc Arin) un acte al cinema Modern de Mataró, organitzat pels
sindicats locals, on demanaren el desarmament del sometent, la dissolució dels
comitès paritaris, l'amnistia dels presos polítics i socials i el restabliment
de les garanties constitucionals. Entre l'11 i el 17 de juny representà, amb
Jaume Galceran, el Sindicat d'Art Fabril de la CNT de Mataró en el III Congrés
Nacional de Sindicats de la CNT («Congrés del Conservatori») que se celebrà a
Madrid (Espanya) i on defensà les tesis sobre les federacions d'indústria de
Joan Peiró. Arran de la ruptura confederal, milità en el sector trentista i en els Sindicats d'Oposició
de la CNT. Quan esclatà la guerra civil, formà part del Consell d'Economia, en
nom dels Sindicats d'Oposició, i del Comitè de Salut Pública (Comitè Local
Antifeixista). Posteriorment, i fins el 1937, fou regidor d'Economia i Treball,
en nom de la CNT, de l'Ajuntament de Mataró. També presidí la Junta
d'Administració Municipal de la Finca Urbana mataronina. Entre desembre de 1936
i febrer de 1937, va ser alcalde accidental d'aquesta localitat i, el juny de
1937, va ser elegit alcalde perquè l'anterior, Salvador Cruxent Rovira, havia
emmalaltit. El 6 de setembre de 1937 ordenà expressament la destrucció del
retaule major de la basílica de Santa Maria de Mataró, desoint la veu del
Comitè del Patrimoni, que havia fet múltiples accions en favor de la seva
preservació, i en contra de les ordres expresses del Servei de Conservació de
Monuments Històrics de Catalunya i del Ministeri de Justícia de la II
República, que havien intervingut en l'afer a petició del Comitè Local de
Salvaguarda. Abans, el 10 d'agost de 1936, havien estats destruïts la resta de
retaules i de tot el que contenia la basílica de Santa Maria, inclosa la
pràctica totalitat de la documentació dels arxius de l'Obra de l'Església, de
la Comunitat de Preveres i de les diverses Confraries, que van ser venuda per
fer pasta de paper. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França amb sa
família i patí els camps de concentració, mentre que sa companya, Ramona Vila, i sa filla van
anar a un refugi femení instal·lat en un convent de monges. Després, elles
s'instal·laren a Lo Luc (Provença, Occitània) i ell a Sent Paul de Tricastin (Roine-Alps,
Arpitània), on treballà de teixidor, i posteriorment tota sa família s'establí
a Diá, on ell va fer de jardiner. Ramon Molist Valls va morir el 19 de gener de
1953 a Diá (Roine-Alps, Arpitània).
---
---
---
---
Diversos
bitllets de Mataró amb la signatura de Ramon Molist Valls
---
Necrològica
de Ramon Molist Valls publicada en el periòdic tolosà España Libre del 8 de febrer de 1953
---
---