---
Élie Monier (1889-1913)
El 20 d'abril –la partida de defunció cita erròniament el 20 d'agost– de 1889 neix a Estagell (Rosselló, Catalunya
Nord) l'anarquista il·legalista, membre de la «Banda Bonnot», Étienne
Monier –a vegades citat erròniament Monnier–, conegut com Élie Monier i Simentoff.
Fill d'una
família pagesa propietària, sos pares es deien Jacques
Monier i Elisabeth Monier. Va començar a treballar quan tenia 12
anys en un castell com a
jardiner i floricultor. Ràpidament va prendre consciència
d'explotat i arran
d'una gira de conferències anarquistes va començar a
militar en els cercles
llibertaris. Proper a André Lorulot, l'acompanyà en les
seves gires
propagandístiques. En 1909 es va instal·lar a
París i el 4 de desembre de 1910
es va declarar insubmís davant les autoritats militars. Amb els
papers d'un
amic anarquista anomenat Samuelis Simentoff –nascut el 15 de
gener de 1887 a
l'illa de Siros– va canviar d'indentitat i marxà a
Bèlgica, on va fer de
quincaller. En aquesta època feu contacte amb Octave Garnier,
Raymond Callemin
i Édouard Carouy, i tots plegats es van instal·lar en la
comunitat llibertària
de Romainville, on Victor Kibaltxitxe i Rirette Maîtrejean
editaven el periòdic L'Anarchie.
Lligat a Jules Bonnot i a altres anarquistes il·legalistes
–que la premsa batejarà amb el nom de «Banda
Bonnot»–, participaran tots
plegats en diverses accions violentes. Buscat per la policia per un
robatori
comès a Carcassona el 27 d'agost de 1911, també
serà sospitós d'haver
participat en l'atracament de la Societat de Mines de Plata
d'Alès. El 25 de
març de 1912 va participar en el robatori d'un automòbil
a Montgeron, on morí
una home, i després en l'atracament de l'entitat bancària
«Societat General» a
Cantilly, on dos empleats resultaren morts. Va treballar un temps a
Ivry per a
un soldador anarquista, Antoine Gauzy, i s'ajuntarà amb una
joveneta, Marie
Basse. Gràcies a ell, Bonnot es refugiarà al domicili de
Gauzy. El 24 d'abril
de 1912 fou detingut en un hotelet del barri parisenc Belleville. El
seu judici
va començar el 3 de febrer de 1913 a l'Audiència del
Sena, juntament amb els
supervivents i els còmplices de la banda. El 27 de febrer fou
condemnat a mort,
amb Raymond Callemin, Eugènne Dieudonné i André
Soudy. Élie Monier fou
guillotinat el 21 d'abril de 1913 davant la presó de la
Santé de París
(França), juntament amb Callemin i Soudy. Marie Besse,
l'amant de
Monier de 17 anys, malalta de tuberculosi i abatuda per la mort de son
company,
morirà dos mesos més tard a l'hospital parisenc de
Laënnec.
---
Élie Monier
---
Foto sinalèptica d'Élie Monier (24-04-1912)
---
Detall de l'anterior foto
---
---