---
Angelo
Montacci (1891-1942)
El 27 d'octubre de
1891 neix a Città di Castello (Úmbria, Itàlia) l'anarquista Angelo Montacci,
també citat de diverses maneres (Angelo
Montaggi, Angelo Montaccio, etc.).
Sos pares es deien Giuseppe Montacci i Maria Santa Croci, conegut com L'Americano. Es guanyà la vida fent
diversos oficis (peó, manobre, empleat d'hotel, etc.) i l'abril de 1913 emigrà
als Estats Units. Retornà en data indeterminada i en 1924 emigrà il·legalment a
França, vivint en diverses poblacions (París, Évian-les-Bains, Vichy). A Niça
(País Niçard, Occitània) d'antuvi treballà de jornaler i després gestionà un
petit negoci de neteja vidre i d'aparadors. En aquesta època vivia al número 18
del carrer Grégoire i amb l'anarquista Vicenzo De Luca desenvolupà una intensa
propaganda anarquista. El desembre de 1924 va ser detingut i acusat del robatori
d'una joia, valorada entre 15 i 18.000 francs, a casa de l'antiquari Sempe, al
número 28 del bulevard Victor Hugo, on treballava de criat, però va ser posat
en llibertat provisional a l'estimar-se dubtes sobre la seva culpabilitat. En
1928 va ser expulsat de l'Estat espanyol sota l'acusació d'«anarquista militant».
A principis de la dècada dels trenta milità amb altres anarquistes (Pasquale
Curetti, Vicenzo De Luca, Valdo Mistani, Domenico Nanni, Randolfo Vella, etc.)
en el grup de Bèusoleu (Provença, Occitània). En 1933 tingué contactes amb els
cercles llibertaris de Grassa (Provença, Occitània), del Principat de Mònaco i
del grup de Ginebra (Ginebra, Suïssa) al voltant de Luigi Bertoni i Carlo
Frigerio. Per les seves activitats, tendents a la creació de nuclis llibertaris
adherits a la Federació Anarquista de Marsella, va ser greument amonestat per
les autoritats franceses i el 4 de maig de 1935 se li va decretar l'expulsió.
Gràcies al suport de la Liga Italiana dei Diritti dell'Uomo (LIDU, Lliga
Italiana dels Drets de l'Home) i de diverses organitzacions obreres, va aconseguir
poder romandre a França. El 15 de setembre de 1935 participà a Niça, amb altres
anarquistes (Ermanno Diana, Domenico Nani, etc.) en una reunió per a estudiar
la nova línia política de la Unió Anarquista Italiana (UAI) i preparar el Congrés
Anarquista Italià («Congrés d'Entesa dels Anarquistes Emigrants Europeus») que
s'havia de celebrar el novembre de 1935 a Sartrouville (Illa de França,
França). Després de ser qualificat per les autoritats de Niça com a «un dels
principals exponents del moviment anarquista», el 19 d'agost de 1936 passà
Barcelona (Catalunya) en plena Revolució i s'enrolà en la Secció Italiana de la
«Columna Ascaso», però, a causa de la seva ja avançada edat, passà poc després
a la capital catalana fent tasques de suport a la rereguarda i afiliat a la
Confederació Nacional del Treball (CNT). Entre abril i juny de 1937 desenvolupa
tasques de propaganda en suport de la Revolució espanyola a Niça i l'estiu
d'aquell any retornà a Barcelona. Entre desembre de 1938 i gener de 1939 va
estar al camp de recuperació de Cardedeu (Vallès Oriental, Catalunya), on
segons informes d'espies estalinistes, desenvolupà una intensa campanya
propagandística contra el Govern republicà i contra els comunistes. En 1939,
amb el triomf franquista, passà a França i va ser internat al camp de concentració
de Gurs, on el juliol d'aquell any formava part de la IX Companyia. Més tard
figurava en un llistat de membres del grup anarquista «Libertà o Morte»
internats al camp de concentració d'Argelrs. Durant la primavera de 1940 va ser
integrat per les autoritats militars franceses en una Companyia de Treballadors
Estrangers (CTE) per a fer feina en una de les seves fàbriques. Segons algunes
fonts Angelo Montacci va morir el 19 de febrer de 1942 a Berlín (Alemanya) i
segons altres en 1943 encara residia a França. El gener de 1954 va ser esborrat
del butlletí de recerca de la policia italiana.
---
Foto
antropomètrica d'Angelo Montacci de la policia francesa (1935)
---
Angelo
Montacci
---
---