---

Joaquín Morente Rosa (1915-1989)

El 21 de setembre de 1915 neix a Alcalá de Guadaíra (Sevilla, Andalusia, Espanya) l'anarquista i anarcosindicalista Joaquín Morente Rosa –el segon llinatge citat sovint erròniament Rosas. Sos pares es deien Joaquín Morente Ruiz i María del Águila Rosa Rodríguez, i tingué quatre germans (Rafael, Enrique, Juan i Francisco) i dues germanes (Mercedes i Salud). Es guanyava la vida treballant de jornaler i milità activament en la Confederació Nacional del Treball (CNT), en les Joventuts Llibertàries i en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) d'Alcalá de Guadaíra. Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 i l'atac i l'ocupació per part de la Legió del seu poble, el 21 de juliol pogué fugir cap a Ronda i Casabermeja i després cap a Màlaga, on va romandre fins febrer de 1937 fent d'ajudant en una ambulància. Després de la caiguda de Màlaga, passà a Almeria i el març de 1937 a València. Posteriorment va combatre el feixisme, enquadrat en la 90 Brigada Mixta, i posteriorment en la 197 Brigada Mixta de la 52 Divisió, de l'Exèrcit Popular de la II República espanyola, als fronts aragonesos (Terol i Alfambra) i del Llevant peninsular (Castelló, València, etc.). Assolí el grau de tinent. Ferit, va ser hospitalitzat a València al final de la guerra. Detingut a la Vila Joiosa (Marina Baixa, País Valencià) quan hi anava cap a Alacant, el 4 d'agost de 1939 va ser internat al camp de concentració d'Albatera. Fou acusat per elements dretans i per la Guàrdia Civil del seu poble d'haver participat en els incendis de l'església dels salesians i del Círculo Mercantil, en escorcolls i d'haver ferit d'un tret de fusell un eclesiàstic. A finals de desembre de 1939 va ser traslladat del camp de concentració de Porta Coeli de València a la presó de Sevilla. El 8 de juny de 1940 va ser jutjat en consell de guerra a Sevilla i va ser condemnat a 30 anys de presó per «adhesió a la rebel·lió militar» i tancat a la presó sevillana. El 9 d'octubre de 1942, amb altres nou presoners, aprofitant una visita al dispensari antituberculós de Sevilla, pogué fugir. Amagat durant anys, pogué participar en la lluita clandestina. En aquests anys, en un accident de circulació, va perdre la cama dreta. En 1948 pogué passar a França amb sa companya Dolores Barroso Carreras, també destacada anarcosindicalista. La parella visqué a Corbas (Arpitània) i milità en la Federació Local de la CNT de Lió (Arpitània). Malgrat la seva incapacitat física, milità activament en el moviment llibertari de l'exili. En 1958 col·laborà en Nueva Senda. Després de la mort del dictador Francisco Franco, en 1976 participà en la reconstrucció de la CNT i en la restitució del l'antic local confederal del seu poble natal. Joaquín Morente Rosa va morir el 20 de desembre de 1989 a Saint-Uze (Delfinat, Arpitània) en un accident de trànsit amb el cotxe que conduïa a l'«Autoroute du Soleil». 

---

Joaquín Morente Rosa de jove

---

Joaquín Morente Rosa de gran

---

Sa companya Dolores Barroso Carrera

---

Necrològica de Joaquín Morente Rosa apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 6 de febrer de 1900

---

---