--- Arthur Moyse (1914-2003) El
21 de juny de 1914 neix al comtat de Wexford (Irlanda) l'artista i escriptor
anarquista Arthur Moyse. Son pare, marí mercant, es va perdre al mar i l'Estat
va enviar una nota amb 5 lliures i amb una oferta de feina per sa mare com a
netejadora; sa família es va instal·lar a Shepherd's Bush, a l'oest de Londres
(Anglaterra), on va viure la resta de sa vida. Als 14 anys va ser expulsat de
l'escola per ingovernable i durant la seva joventut va participar en tota mena
d'activitats esquerranes. El 4 d'octubre de 1936 va participar en la batalla de
Cable Street quan diversos grups antifeixistes van evitar la marxa del British
Union of Fascists (BUF, Unió Britànica de Feixistes), liderat per Oswald
Mosley, pel barri londinec d'Est End, poblat amb una important comunitat jueva.
Va fer feina en una fàbrica fins al seu tancament en 1939 i després va ser
reclutat per l'Exèrcit. Va participar en diverses accions bèl·liques, inclòs aterratges
amb aerotransportats a Arnhem (Holanda) en 1944. Va acabar en un tribunal de
guerra en dues ocasions per insubordinació –la veritat és que en una d'ellas
va ser jutjat per les seves «relacions» amb l'esposa d'un coronel. En acabar la
guerra, va acabar fent de conductor d'autobús, feina que va agafar amb orgull
proletari. Va prendre part en la lluita sindical i va destacar com a orador
dels típics mítings improvisats a l'Speakers' Corner (Racó de l'Orador) de Hyde
Park, alhora que col·laborava en l'editorial anarquista «Freedom Press».
Artista i dibuixant autodidacte, va convertir-se en un destacat crític d'art. A
partir de la dècada dels seixanta va participar activament en la vida literària
al voltants de la llibreria Better Books al Soho londinenc. Va realitzar
dibuixos, caricatures, pintures i collages per a tota mena de publicació
alternativa, però molt especialment, entre els anys seixanta i els vuitanta,
per al periòdic anarquista Freedom, pel qual també va fer de crític
d'art. A finals de 1970 va crear la revista mural ZeroOne, que el Museu
Britànic va demanar insistentment per al seu arxiu; també va muntar una Galeria
ZeroOne als banys de «Freedom Press». Va tenir una especial relació amb les
galeries artístiques Flowers, realitzant exposicions de diversa índole. En 1979
l'Arts Council britànic va adquirir la seva obra Private View. En un
viatge a Moscou va realitzar una espècie de happening que va consistir
en buidar una ampolla de pixats al mig de la Plaça Roja per mostrar el seu
menyspreu al sistema opressiu dels països del Pacte de Varsòvia; altra acció
que li agradava realitzar era repartir propaganda anarquistes als porno-shop
del Soho londinenc, fet que li va portar més d'un disgust. En 1987 va
participar en la il·lustració del llibre «Wobbly»: 80 years of rebel art
i l'any següent en la de The heretic's handbook of quotations. Entre el
21 i el 30 d'octubre de 1994 va participar en el festival «Anarchy in the UK
94. Ten days that shook the world». Entre les seves obres literàries podem destacar
The golden convolvulus (1965), Wildly flowering (1968), More
in sorrow: six short stories (1976), Fragments of notes for an
autobiography that will never be written (1982), entre d'altres. Era
conegut pel seu amor pels cans petits, que portava a totes les manifestacions i
actes, i que incloïa sovint a les seves obres artístiques. La mort de la seva
última cussa, Vicki, coincidint amb la seva decadència física, el va fer perdre
el gust a la vida. Va passar els dos últims anys de sa vida al seu pis de
Shepherd's Bush, envoltat de pols, còmics, primeres edicions i revistes. Arthur
Moyse va morir el 22 de febrer de 2003 a Londres (Anglaterra). No va deixar
testament i la propietat dels dibuixos estan en litigi; molt probablement
acabin a mans de l'Estat britànic, un fet que hagués irritat el seu autor. --- D'esquerra a dreta: Ted Kavanagh,
Albert Meltzer, Arthur Moyse i Jim Duke --- Una de les moltes obres d'Arthur Moyse --- Timothy Evans killed by
the state 9th March 1950. James Hanratty killed by the state 4th April 1962, d'Arthur Moyse --- --- |