nellyroussel

---

Nelly Roussel (1879-1922)

- Nelly Roussel: El 5 de gener de 1879 neix al XII Districte de París (França) l'assagista, poetessa, periodista, lliurepensadora, francmaçona i militant neomaltusiana i anarcofeminista Nelly Marie Victoire Roussel. Filla d'una família burgesa catòlica, sos pares es deien Evrard Léon Roussel, empresari de la construcció, i Louise Marie Clémence Nel. Influïda pel pensament del cristianisme social, com bé deixà palès en els seus poemes de la dècada dels noranta, va perdre la fe atreta pel lliurepensament. El 4 de juny de 1898 es casà amb l'escultor funerari i socialista lliurepensador parisenc Henri Godet, amb qui tingué tres infants, dels quals dos reeixiren (Mireille i Marcel). En 1901 va fer la seva primera exposició feminista i va ser una de les primeres dones a declarar-se a favor de la contracepció. Amb Madeleine Pelletir lluità per l'educació sexuals de les joves. En 1903 va participar en el Congrés Internacional de Lliurepensadors, on va fer el discurs de clausura, ben igual que en el de l'any següent. En 1904 va participar en els actes contra la celebració del Centenari del Codi Civil francès. El 28 de gener de 1906 va fer la conferència L'Éternelle sacrifiée, celebrada a la Universitat Popular de Lilla (Nor-Pas-de-Calais, França). Va militar amb Paul Robin en la difusió de les idees neomaltusianes, contra la ideologia natalista del poder i de la Llei de 1920 que reprimia la contracepció i la seva propaganda. Va ser una de les fundadores de la Lliga de la Regeneració Humana. Oradora de talent, va fer conferències arreu de França exaltant la maternitat conscient i a disposar del propi cos, tot escarnint el masclisme, ja sigui de dretes o d'esquerres; moltes conferències les acabava amb «l'escena simbòlica» dramàtica Par la révolte, que va representar per primera vegada l'1 de maig de 1903. Va reclamar independència total per a les dones, fundada en unes noves relacions entre els sexes. Quan esclatà la Gran Guerra formà part de la Unió Fraternal de Dones i de la Lliga de Dones contra la Guerra. Va col·laborar en periòdics i revistes de dones (La Fronde, La Mère éducatrice, La Voix des femmes, La Femme affranchie), antinatalistes (Génération consciente, Régéneration, Le Néo-Malthusien, Action), lliurepensadors (La Libre Pensée Internationale) i llibertaris (Le Libertaire). Entre els seus llibres podem destacar Pourquoi elles vont à l'église. Comédie en un acte, Paroles de combat et de paix, Quelques discours (1903), Quelques lances rompues pour nos libertés (1910), Paroles de combat et d'espoir. Discours choisis (1919), Ma forêt (1920), Trois conférences (1930, pòstum), Derniers combats. Recueil d'articles et de discurs (1911-1922) (1932, pòstum), L'eternelle sacrifiée (1979, pòstum), entre d'altres. El seu últim domicili va ser al número 107 bis de l'avinguda Soult del XII Districte de París. Nelly Roussel va morir de tuberculosi el 18 de desembre de 1922 al Sanatori de Buzenval de Rueil-Malmaison (Illa de França, França) i va ser enterrada al cementiri parisenc de Père-Lachaise. El seu arxiu personal es troba dipositat a la Biblioteca Marguerite Durand de París. En 2006 Elinor Accampo li va dedicar una biografia Blessed motherhood, bitter fruit: Nelly Roussel and the politics of female pain in Third Republic France.