---
Sergei Netxaiev (1847-1882)
El 2 d'octubre –20 de setembre segons el calendari julià rus– de 1847 neix
a Ivanovo (Ivanovo, Rússia) el nihilista i revolucionari anarquista, apologeta
del terrorisme, Sergei Guennadievitx Netxaiev, més conegut simplement com Serge.
Nascut en una família de classe humil d'Ivanovo, principal centre tèxtil de
l'Imperi, on son pare, Guennadi Pavlovitch, s'encarregava d'un celler i també
feia d'emblanquinador, i sa mare, Praskoia Petrovna Litvinovna, filla de
pagesos serfs, feia de costurera. Amb nou anys ja era el noi dels encàrrecs
d'una fàbrica, alhora que s'apassionà per la lectura, fent amistat amb el futur
escriptor populista F. D. Nefedov. L'agost de 1865 es traslladà a Moscou, amb
la intenció d'estudiar Magisteri, però fracassà en els exàmens d'admissió,
posant-se a fer feina per a l'historiador Mikhail Pogodin. L'abril de 1866
s'instal·là a Sant Petersburg com a professor en pràctiques, relacionant-se amb
els joves intel·lectuals universitaris de la capital de l'Imperi i entrant, a
partir de la tardor de 1868, en la universitat con a «oient lliure». Entre 1868
i 1869 participà activament en l'agitació estudiantil clandestina, encapçalant
amb Piotr Nikititx Tkatxëv un sector força radical molt influenciat pel
Desembrisme, pel Cercle Petrashevski i per Mikhail Bakunin, que pretenia
assumir la direcció del moviment estudiantil. En 1868 va escriure el Programa
d'accions revolucionàries, en col·laboració amb Tkatxëv, i el Catecisme
del revolucionari, la difusió del qual el va fer força popular i que moltes
vegades s'ha atribuït erròniament per sectors marxistes i reaccionaris a
Bakunin. El 4 de març de 1869, tement la detenció, creuà la frontera i va fugir
cap a Ginebra (Suïssa), on es reuní amb Bakunin i el seu col·laborador Nikolai
Ogarev. L'agost de 1869 sortí de Suïssa i, pels Balcans, retornà a Rússia, on
creà la tardor d'aquell any, amb Piotr Gavrilovitx Uspenski, la societat
secreta «Narodnaia Rasprava» (Venjança del Poble). De tornada a Suïssa publicà
diversos articles, entre ells Els fonaments del sistema social del futur.
En 1870, a Londres, continuà amb les seves tasques editorials, així com a París
en 1871 i a Zuric en 1872. El juny de 1870 Bakunin va escriure una llarga carta
a Netxaiev on reconegué la seva ingenuïtat en haver tingut tractes amb ell i
haver participat en la creació del «mite Netxaiev» (model de revolucionari per
excel·lència), alhora que l'acusava de manipulador i de fal·laç; poc després,
el 24 de juliol del mateix any, envià una carta a A. Tallandier, socialista
francès emigrat a Londres, on definia l'estofa moral del personatge i el posava
en guàrdia contra ell. El 14 d'agost de 1872, amb la col·laboració de la policia
secreta russa, va ser detingut a Zuric per assassinar el 21 de novembre de 1869
Ivan Ivanovitx Ivanov, un estudiant de l'Acadèmia Agrícola de Moscou i company
de la seva societat secreta, en un atac paranoic després de pensar que era un
delator en oposar-se a algunes de les seves directrius. Extraditat a Rússia, el
8 de gener de 1873 fou condemnat a 20 anys de katorga (treballs forçats)
i després a exili perpetu a Sibèria. A la presó mantingué contactes amb el
Comitè Executiu del grup radical secret «Narodnaia Volia» (Voluntat del Poble).
Sergei Netxaiev va morir d'escorbut el 3 de desembre –el 21 de novembre segons
el calendari julià rus– de 1882 a la cel·la número 5 del fossat d'Aleix de la
fortalesa de Sant Pere i Sant Pau de Sant Petersburg (Rússia), on havia viscut
en total aïllament des del seu tancament. En 1872 Fiódor Dostoievski acabà de
publicar la seva novel·la Els dimonis, on retratarà Netxaiev sota el
personatge de Piotr Verjovenski. En 1951 Albert Camus en el seu llibre L'homme
révolté estudiarà filosòficament les posicions revolucionàries de tres
«possessos»: Pisarev, Bakunin i Netxaiev. La seva obra més coneguda de
Netxaiev, Catecisme del revolucionari, on proposa l'abolició de l'Estat,
l'eliminació dels opositors i la tesi segons la qual quan més pateixi el
proletariat més rebel serà, ha tingut gran influència sobre diversos sectors
extremistes de diverses ideologies i s'ha reeditat en nombroses ocasions i
traduït en moltes llengües.
---
Sergei Netxaiev (ca. 1865)
---
Sergei Netxaiev (ca. 1865)
---
Sergei Netxaiev (ca. 1865)
---
Sergei Netxaiev (ca. 1870)
---
