noel

---

Léo Noël (1913-1966)

El 10 de febrer de 1913 neix a Powązki (Varsòvia, Polònia, Imperi Rus; actualment Polònia) el cantautor, cabareter, músic, intèrpret d'orguenet i anarquista Élie Leib Ozeransky, més conegut com Léo Noël. Sos pares es deien Charles Ozeransky i Marie Blachman. Abans de la II Guerra Mundial, després d'abandonar els estudis de violí, participà en les gales i festes de la «Muse Rouge», nom del conegut grup de poetes i cantautors revolucionaris creat en 1901. Entre els anys 1938 i 1939, per reemplaçar Maurice Lemarque, que feia el servei militar, cantà a duo amb son germà Francis Lemarque («Les Frères Marc»). Després de la guerra comprà un orguenet i creà un personatge propi vestit sempre de la mateixa manera (jersei i calçons negres i barret fort gris). En 1950 el pianista Joseph Kosma, amb qui havia treballat amb «Les Frères Marc», el cridà per que enregistrés la banda sonora d'un film d'animació, Le bergère et le ramoneur, que havia compost. El febrer de 1951, amb Marc Chevalier, Brigitte Sabouraud i André Schlesser, creà el «Cabaret l'Écluse», del qual esdevingué el presentador de les actuacions i principal animador amb el seu orguenet. En 1951 enregistrà la banda sonora de la pel·lícula La Maison Bonnadieu, de Carlo Rim i en 1953, amb Fabien Loris, un text de Jacques Prévert, L'addition. La seva interpretació de la cançó Tout ça parce qu'au bois de Chaville, composta per Pierre Destailles (text) i Claude Rolland (música) en 1953, tingué un gran èxit. En aquesta època interpretava cançons de Joseph Kosma, Marc Orlan, Charles Trenet, Kurt Weil, etc., als cabarets parisencs d'Agnès Capri i Au Lapin Agile. En 1958 presentà al «Cabaret l'Écluse» la cantant Monique Andrée Serf (Barbara), sota el nom «La chanteuse de minuit». Durant molts d'anys treballà amb el seu orguenet als carrers de París, especialment a la plaça Saint-Michel i al carrer Gît-le-Coeur. Fou amic íntim de Léo Ferré, amb qui interpretà cançons. Formà part del Comitè de l'Espectacle del Socors Popular Francès, del qual va ser secretari. Sa companya fou Andrée Élise Lavisse. Léo Noël va morir de sobte el 18 de febrer de 1966 a l'Hospital Antoine Chantin del XIV Districte de París (França) i va ser enterrat el 24 de febrer al cementiri de Saint-Ouen (Illa de França, França).

---