---
Augusto Norsa (1871-1932)
El 8 de novembre de 1871 neix a Milà (Llombardia, Itàlia)
el tipògraf i propagandista anarquista Augusto Cesare Norsa. Sos pares es deien
Sforza Bonaiuto Giuseppe Norsa i Bellina Terracini. Assistí a les primeres
classes de l'ensenyament superior i esdevingué tipògraf. Entre 1888 i 1889 va
ser detingut a Milà (Llombardia, Itàlia) i a Gènova (Ligúria, Itàlia), per
vagabunderia i per freqüentar els cercles anarquistes. Denunciat per pertinença
al grup anarquista «Sempre avanti!» de Porta Ticinese de Milà, se'l volgué
enviar al correccional, cosa que es va evitar per la intervenció paterna. El
desembre de 1889 emigrà a París (França), on segons la policia mantingué
relacions amb el grup anarquista il·legalista d'Achille Vittorio Pino i de
Luigi Parmeggiani. El 28 de maig de 1890 va ser expulsat per les seves activitats
llibertàries. El novembre de 1890 signà un manifest, amb altres anarquistes
(Errico Malatesta, Saverio Merlino, Paolo Schicchi, Peppino Consorti, Galileo
Palla, etc.), on demanava als treballadors l'abstenció en les eleccions
generals italianes. El maig de 1891 retornà a França via Suïssa acompanyat
d'Attilio Cerri i va ser detingut per fabricació i tràfic de moneda falsa, així
com per infracció al decret d'expulsió. Jutjat, va ser condemnat a vuit anys de
presó i a 20 anys de prohibició de residència i reclòs a la Presó Central de
Melun (Illa de França, França). En 1894 el seu nom figura en una llista
d'anarquistes a vigilar establerta per la policia ferroviària de fronteres
francesa. Un cop excarcerat retornà a Milà, on treballà de tipògraf. A finals
de 1902 entrà a formar part de la redacció del periòdic anarquista Il Grido della Folla on, segons la
policia, col·laborà sota els pseudònims Erebo
i Un tipografo. El juny de 1904 va
ser detingut, juntament amb Giuseppe Manfredi, per violència contra els agents
de policia en ocasió de la inauguració d'una làpida als morts de 1898 celebrada
el 29 de maig anterior a Monza (Llombardia, Itàlia). Després d'una breu
detenció, reprengué les seves funcions de redactor del periòdic. En 1906, quan
Giovanni Gavilli retornà a Il Grido della
Folla, abandonà el periòdic i l'any següent donà suport a la creació de La Protesta Umana. Sense domicili fix,
hostatjat a casa de companys o a l'Alberg Popular, cap a finals de 1908 retornà
a França. Condemnat per violació del decret d'expulsió, el novembre de 1909 va
ser repatriat a Itàlia. Sempre treballant de tipògraf, en 1912 intentà, sense
èxit, de crear un «Fascio Llibertari» a Milà i l'estiu d'aquest mateix any
fundà Il Giornale Anarchico, de curta
durada. Els anys successius, segons la policia, portà una vida «honesta i
laboriosa». De tota manera, després de la Gran Guerra reprengué els seus
contactes amb el moviment anarquista. L'agost de 1920 esdevingué administrador
del periòdic anarquista Umanità Nova. Detingut el desembre de 1920, va
ser alliberat el febrer de 1921 i el 25 de març va ser absolt del delicte de
«conspiració», dos dies abans de l'atemptat al Teatre Diana. Amb el feixisme al
poder, s'allunà de la militància. En 1926, malat i sense mitjans, va ser admès
a la Casa Municipal d'Invàlids. Augusto Norsa va morir el 26 de març
de 1932 a Milà (Llombardia, Itàlia).
---
Foto policíaca d'Augusto Norsa (ca.
1894)
---
Notícia de la detenció d'Augusto
Norsa, i d'altres companys, apareguda en el diari parisenc La Lanterne del 8 de desembre de 1920
---
---