---
Axel
Österberg (1911-1968)
El 3 de gener de
1911 neix a Vagnhärad (Trosa, Comtat de Södermanland, Suècia) el periodista,
escriptor, poeta i traductor anarquista i anarcosindicalista Axel Fritiof
Gustaf Österberg, que va fer servir el pseudònim de Kluck. Sos pares es deien Gustav Emanuel Österberg, mestre
d'escola, i Hildur Paulina Magnusson. Durant la dècada dels trenta fou un dels
impulsors del Syndikalistiska Ungdomsförbundet (SUF, Federació de la Joventut
Anarcosindicalista) de Suècia i en aquests anys publicà diversos fullets per a
la seva editorial «Storms Förlag». El 19 de juliol de 1936, quan el cop
feixista militar, es trobava casualment a Barcelona (Catalunya), on era
responsable de les emissions radiofòniques de la Confederació Nacional del
Treball (CNT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) per a Escandinàvia.
L'octubre de 1936 deixà Catalunya i va ser substituït en la seva tasca
radiofònica per Rudolf Berner. El novembre d'aquest mateix any de 1936
l'editorial Federativs li va publicar el reportatge Bakom Barcelonas barrikader. Bilder från spanska inbördeskriget
(Darrere de les barricades de Barcelona. Imatges de la Guerra Civil espanyola),
primer testimoni suec de la revolució anarcosindicalista a Catalunya i del qual
es va fer una segona edició tres mesos després. A Suècia realitzà 55
conferències, amb un total de 4.500 oients, per a recaptar fons per al moviment
anarcosindicalista espanyol i denunciar la desídia de les democràcies europees
davant l'agressió feixista. També publicà articles sobre la revolució espanyola
en el periòdic Storm, òrgan de la
SUF. En 1938 traduí al suec el llibre d'Augustin Souchy Entre los campesinos de Aragón. El comunismo libertario en las comarcas
liberadas (1937) sota el títol Bland
spanska bönder. Kollektiviseringen i Aragonien. Amb la seva companya Magrit Lövgren-Manus,
també militant de la SUF, tingué un fill al qual anomenaren Faj (onomatopeia de
FAI), en honor a l'organització anarquista. Entre els anys quaranta i seixanta
treballà com a periodista i traductor (Sverre Holm, D. H. Lawrence, Jean Muray,
Jules Verne, François Villon, etc.). En aquests anys col·laborà amb textos,
poemes i cançons en Arbetaren, òrgan
d'expressió de la Sveriges Arbetares Centralorganisation (SAC, Organització
Central de Treballadors Suecs), i en Aftontidningen,
periòdic socialdemòcrata de la Landsorganisationen (LO, Confederació de
Sindicats Suecs). En 1946 es casà amb l'escriptora i compositora Brita Ulrika Björkman
(Ulla Österberg-Elfström). Axel
Österberg va morir el 14 de desembre de 1968 a Estocolm (Suècia). És autor de Röd fanfar. Dikter (1934), Café Folkhemmet. Klasskamp eller partikamp
(1935), Trumma. Dikter (1936), Spanien, arbetarklassen, militarismen
(1938, amb altres), Domaredans. Dikter
(1941), Visor tryckta i fjol (1942), Små, små ord av kärlek sagda varje dag...
(1943), Syndare i Klara (1946), Sångboken illustrerad. Sångsamling för
skolan. Med stamsångerna (1951, amb Frans Erlandson i Felix Körling), Det var år 1945. Dagsvers (1970,
selecció pòstuma de versos realitzada per Stig Carlson i Ulla Österberg) i Rosor och riddare. Provensalska trubadurer
(1971, pòstum, amb Ulla Österberg). En 2014 la «Biblioteca Humanitat Nova» de
Mallorca publicà una traducció al castellà de la seva obra més coneguda sota el
títol Tras las barricadas de Barcelona.
---
Axel
Österberg (1938)
---
Axel
Österberg
---
Bakom Barcelonas barrikader. Bilder från spanska
inbördeskriget (1936)
---
Tras las barricadas de Barcelona
(2014)
---
---