---
William Charles Owen (1854-1929)
El 16 de febrer de 1854 neix a
Dinapore (Bengala, Índia) el militant i propagandista anarquista individualista
William Charles Owen. Fou fill d'una família burgesa benestant lligada a la
noblesa. Sos pares van ser el doctor William Charles Owen, cirurgià assistent
en els serveis mèdics de l'exèrcit britànic a Bengala, mort sis mesos abans del
naixement de son fill, i Adelaide Anne Owen. Va ser educat a la metròpoli, al
col·legi de Wellington, i va estudiar Dret, però mai no es va especialitzar. A
finals dels anys 70 va començar a despuntar com a un activista polític
destacat. Va casar-se contra la voluntat de sa família i en 1882 va emigrar a
Nova York (EUA). En 1884 es va instal·lar a Califòrnia, exercint diversos
oficis (periodista, mestre...). En aquesta època esdevindrà socialista i,
després de conèixer Burnette G. Haskell, s'afiliarà en 1884 a la International
Workmen's Association californiana, que havia estat fundada en 1881, i en 1885
va esdevenir-ne secretari del Comitè Central, col·laborant habitualment en Truth,
el seu òrgan d'expressió. Durant un temps va col·laborar també en Nationalist,
periòdic socialista publicat a Los Ángeles i San Francisco. Durant aquests anys
va estar influenciat per Herbert Spencer i Henry George, però quan va descobrir
els escrits de Kropotkin el seu pensament polític va canviar radicalment –va
fer la primera traducció a l'anglès de Paroles d'un révolté. Ja
anarquista, va escriure en The Commonweal (El Bé Públic), periòdic de la
lliga socialista britànica de William Morris. En 1890 va instal·lar-se de bell
nou a Nova York i va fundar amb alguns amics la Lliga Socialista Novaiorquesa;
amb Severino Merlino i altres militants van publicar en 1890 Solidarity.
Va retornar alguns mesos a partir del novembre de 1892 al Regne Unit –després
de ser expulsat de la Lliga Socialista Novaiorquesa per «abandonar una al·lota
que ben aviat serà mare»– i va trobar-s'hi amb Kropotkin. De tornada als EUA,
l'estiu de 1893, va proposar a la revista londinenca Freedom publicar
regularment una «pàgina americana» a partir de 1894, però finalment no es va
materialitzar. Cap al 1895 el seu anarquisme canviarà radicalment sota la
influència de Benjamin Tucker, abandonant el pensament de Kropotkin i
passant-se a l'individualisme llibertari. En 1896, quan es va descobrir or a
Klondike, va marxar-hi un temps a temptar sort, però no va guanyar res més que
l'experiència. Després va fer de bell nou de periodista per a la Lliga per la
Reforma de les Presons, que va publicar anònimament en 1910 la seva
requisitòria contra el sistema penitenciari Crime and criminals. Va
col·laborar en diversos periòdics anarquistes, com Firebrand, Free
Society i Mother Earth, d'Emma Goldman, que també li va publicar el
seu reeixit fullet Anarchism versus Socialism (1908). John Kenneth
Turner i el seu llibre Barbarous Mexico (1910) li va fer descobrir la
Revolució mexicana i el Partit Liberal dels germans Flores Magón. A partir
d'abril de 1911 i fins al novembre de 1916, va participar en la redacció de la
secció anglesa del periòdic Regeneración i en va ser el corresponsal amb
la premsa llibertària internacional. En 1912 va publicar el fullet The
Mexican Revolution: Its progress, purpose and probable results. Entre 1914
i 1915 va publicar el seu propi periòdic Land and Liberty, a Hayward
(Califòrnia). Quan va esclatar la Gran Guerra, encara que allunyat de
Kropotkin, li va fer costat signant el «Manifest dels Setze». L'estiu de 1915
es va retirar un temps i va muntar una petita granja avícola a Puget Sound
(Washington, EUA). El 18 de febrer de 1916 els germans Flores Magón són
detinguts, però Owen, alertat, va aconseguir fugir de la detenció i, després de
passar sis mesos amagat a la serra californiana, va retornar al Regne Unit. Va
aconseguir feina a Plymouth, però quan va poder instal·lar-se a Londres els
agents d'Scotland Yard el van detenir, ja que, com que aleshores era ciutadà
nord-americà, la policia dels EUA en demanava l'extradició; després d'un estira
i arronsa amb les autoritats britàniques, va poder guanyar un permís d'estada
al seu país natal. Va guanyar-se la vida com a periodista del Middleton
Guardian i de la Commercial Review. Sempre va tenir dificultats per
les seves posicions polítiques, especialment per la defensa de la violència com
a mitjà d'alliberament dels oprimits. A partir de 1919 va participar en el
periòdic Freedom i en el Commonwealth Land Party, que lluitava per la
redistribució de la terra i per als qui la treballen. Durant aquest anys una o
dues vegades per setmana s'adreçava a la gent a parcs i places londinenques. En
1926 es va retirar a una petita colònia cooperativista prop d'Storrington (West
Sussex, Anglaterra). William Charles Owen va morir de càncer el 9 de juliol de
1929 en una residència de jubilats a Worthing (West Sussex, Anglaterra). Part
del seu arxiu es troba dipositat a l'International Institute of Social History
(IISH) d'Amsterdam.
---
William Charles Owen
---
William Charles Owen (San Francisco, ca. 1906)
---
W. C. Owen fotografiat per Anglo French Photo Co. (Londres, ca. 1922) [CIRA - Lausana]
---
W. C. Owen (desembre de 1928)
---
John Creaghe i W. C. Owen (Califòrnia)
---
---