---

José Pacios Franco (1906-2008)

El 14 d'octubre de 1906 neix a Villaverde de la Abadía (Carracedelo, Lleó, Castella, Espanya) l'anarquista i anarcosindicalista José Pacios Franco. Sos pares es deien Pedro Pacios Trías, llaurador, i Vicenta Franco Rodríguez. No pogué anar a l'escola i quan tenia 16 anys son pare l'envià a Dehesas (Ponferrada, Lleó, Castella, Espanya) per a aprendre l'ofici de forjador de ferro. Quan treballava en el ferrocarril la Corunya-Santiago, un enginyer del Bierzo el cridà per fer feina en un taller metal·lúrgic de la Corunya (la Corunya, Galícia). En aquesta ciutat s'afilià al Sindicat de Metal·lúrgics de la Confederació Nacional del Treball (CNT), del qual era tresorer en 1936. També era membre de l'Ateneu Llibertari «Nueva Era» de la Corunya. Quan l'aixecament feixista de juliol de 1936, que triomfà on vivia, feia poc que s'havia casat i ja tenia un fill. D'antuvi aconseguí passar desapercebut, però va ser militaritzat en la seva empresa que es reciclà en fàbrica de fusells per a l'exèrcit franquista. El 24 de juliol de 1938, quan intentava embarcar de manera clandestina per passar-se a zona lleial en la motora pesquera Tres Hermanos, amb el suport de membres del sindicat de pescadors confederal «El Despertar Marítimo», va ser detingut. Jutjat, fou condemnat en consell de guerra a cadena perpètua acusat de rebel·lió. Un cop aconseguí la llibertat condicional quatre anys després, formà part del primer comitè clandestí de la Confederació Regional Galaica (CRG) de la CNT, que se creà a finals de 1942 a la Corunya. En aquesta ciutat regentà un petit negoci d'exportació de fruita. A començaments de 1945 assistí al II Ple de la CRG que se celebrà a la Corunya. En aquests anys mantingué relacions amb el galleguista Ramón Piñeiro López. En 1947 fou detingut; jutjat l'1 de juny de 1948 a Vigo (Pontevedra, Galícia), fou condemnat a cinc anys de presó. Després de tres anys de presó, on s'encarregà de la cuina, fou alliberat. Vidu, a començaments de 1951 decidí emigrar a Amèrica. A l'Uruguai romangué més de quaranta anys, treballant d'antuvi en una fàbrica i, quan aquesta va fer fallida, en el camp. En aquest país americà es casà de bell nou. En 1994, ja jubilat i novament vidu, retornà a la Península i s'instal·là a Ponferrada. El 23 de setembre de 2000 participà en l'acte «La deuda histórica de la Democracia: República i guerrilla» que se celebrà a la Casa de Cultura de Ponferrada. En 2002 publicà el llibre de memòries Experiencias. 95 años en la vida de un berciano. Centenari, amb tres fills de la seva primera companya (José, María Teresa i Fina), nou néts i quatre besnéts, José Pacios Franco va morir el 8 de novembre de 2008 a la Residència Mixta de Majors de Flores del Sil de Ponferrada (Lleó, Castella, Espanya), on residia des de feia uns anys, i va ser enterrat al seu poble natal.

---

José Pacios Franco de jove

---

José Pacios Franco (2002)

---

---