---
Galileo
Palla (1865-1944)
El 23 de juny de
1865 neix a Aulla (Toscana, Itàlia) l'activista anarquista Galileo Palla, també
conegut com Venerio Landi. Sos pares es deien Ferdinando Palla i Giovanna Tognini. Ja de jovenet es traslladà a Massa i s'adherí
a les idees internacionalistes antiautoritàries que actuaven a la capital de
Massa Carrara. En 1883 marxà, amb altres companys llibertaris, a Nàpols per
ajudar la població que patia una epidèmia de còlera. De bell nou a Toscana,
s'instal·là a Florència i participà en el moviment anarquista d'aquesta ciutat.
Fugint de la detenció, abandonà Florència, on el 30 de juny de 1885 l'Audiència
d'aquella ciutat el va condemnar en rebel·lia a 23 mesos de presó i a 100 lires
de multa per un delicte de premsa. La tardor d'aquell any s'embarcà cap a
Amèrica, amb altres destacats militants anarquistes que volien exiliar-se:
Errico Malatesta, Cesare Agostinelli, Agenore Natta, Francesco Pezzi i Luisa
Minguzzi. En 1889, després de recórrer l'Uruguai i l'Argentina –a Buenos Aires
va ser tancat per falsificació de moneda, però després alliberat per manca de
proves; més tard acompanyà Malatesta a la Patagònia i a la Terra del Foc–,
decidí retornar a Europa. Durant un temps s'establí a Niça, on amb Malatesta,
entre 1889 i 1890, formà part del grup editor del periòdic L'Associazione,
el gerent del qual era Giacomo Fataut. Obligat a abandonar França, acompanyà
Malatesta a Anglaterra. Arran de la Llei d'amnistia votada en 1887, en 1890
pogué retornar a Itàlia, després de passar per París. El gener de 1891
participà en el Congrés de Capolago (Ticino, Suïssa), on es va decidir la
fundació del Partit Socialista Anarquista Revolucionari (PSAR), que agrupava
llibertaris seguidors d'Amilcare Cipriani i anarquistes purs (Errico Malatesta,
Pietro Gori, Luigi Galleani, Andrea Costa, Filippo Turati, etc.). L'1 de maig
de 1891, sota el nom de Venerio Landi, participà en la manifestació
organitzada pel Cercle Socialista Anarquista a la plaça Santa Croce di
Gerusalemme a Roma, on arrengà, amb Amilcare Cipriani, la gentada i va fer una
crida a la revolució. Detingut set dies després, fou encausat en el «Procés
dels 61» i el 24 de març de 1892 va ser condemnat pel Tribunal de Roma a dos
anys i vuit mesos de presó per «associació de malfactors i incitació a la
revolta i al delicte». En una apel·lació el juliol d'aquell any, obtingué la
revocació de la pena, però va ser condemnat en un nou procés a 18 mesos de
presó per «violència i resistència a l'autoritat». Un cop lliure, retornà a
Massa Carrara, on desencadenà una campanya contra el parlamentarisme. El 5 de
desembre de 1892 va ser condemnat pel Tribunal Militar de Massa a un any de
presó per «resistència al reclutament» i enviat al I Regiment de Granaders
establert a Chieti i, poc després, a causa del seu tarannà insubmís, a una
companyia disciplinaria de Portoferraio, on va intentar, sense èxit, evadir-se.
L'1 de febrer de 1895, un cop alliberat, se li va assignar la residència per
cinc anys a Porto Ercole. El 24 de març d'aquell any aconseguí fugir, però fou
detingut a Cecina i condemnat a quatre mesos i 25 dies de reclusió. Espiada la
pena, va ser desterrat a l'illa de Favignana, on el 28 de maig de 1896
aconseguí evadir-se amb cinc companys i arribar a Tunísia, on demanà asil
polític. El 5 de juny de 1896 la policia francesa el detingué, amb altres
militants (Fibbi, Melinelli, Pezzi, Selvi, etc.), i el lliurà a les autoritats
italianes. Se li assignà residència fins al 30 de setembre de 1900 i el 4
d'octubre retornà a Massa, on s'integrà en el moviment anarquista de la ciutat.
Treballà, d'antuvi, en una fleca de son germà i després com a picapedrer de
marbre a la Colonnata di Carrara i a Forno di Massa. El 27 de març de 1902,
arran d'un accident laboral a la pedrera on va morir un obrer, va difondre un
pamflet denunciant les condicions de treball dels marbristes. El 28 de setembre
d'aquell any participà a Carrara en una manifestació, en la inauguració de la
Cambra del Treball i en el descobriment d'una placa en memòria dels màrtirs del
treball. També fou nomenant membre d'un organisme paritari encarregat de
negociar els conflictes laborals a les pedreres de marbre. Amb l'arribada al
poder del feixisme, completament aïllat, va ser objecte d'innombrables
persecucions. Davant la impossibilitat de trobar feina, aconseguí obrir un forn
de pa a Marina di Massa, però les vexacions per part dels escamots feixistes no
minvaren. Galileo Palla va morir el 14 de setembre de 1944 a l'hospital de
Carrara (Toscana, Itàlia).
---
Galileo
Palla de jove
---
Galileo
Palla de gran
---
---