---
Salvatore
Pallavicini (1851-1901)
Pel 1851 neix a
Rovigo (Vèneto, Itàlia) l'anarquista Salvatore Pallavicini. Sos pares es deien
Archila Pallavicini i Angela Calzini. Establert a França, freqüentà els cercles
internacionalistes i signà a finals de 1880 el manifest Agli Oppressi d'Italia, amb Amilcare Cipriani, Emidio Fabbri, Carlo
Monticelli, Lodovico Nabruzzi, Tito Zanardelli, Federico Ravà i Giovanni
Zirardini. Posteriorment emigrà als Estats Units. En els anys noranta treballà
de tipògraf en el periòdic anarquista La
Questione Sociale de Paterson (Nova Jersey, EUA), on també col·laborà amb
articles sobre sindicalisme, i amb Pere Esteve fou un ferm defensor del sector
partidari de l'organització del moviment anarquista, enfrontat amb el sector
antiorganitzador i individualista encapçalat per Giuseppe Ciancabilla.
Instal·lat a Barre (Vermont, EUA), a partir de juny de 1895 publicà el periòdic
Lo Scalpellino, del qual sortiren
almenys 15 números. El 9 de desembre de 1895 fou un dels fundadors, amb
Bacilieri, Belli, Cassi, els germans Corti, Frontini, Piccioli i altres, del
«Club degli operari di lingua italiana di Barre e Vicinaze» (Club dels obres de
llengua italiana de Barre i poblacions veïnes). El març de 1896 publicà a Barre
la peça teatral de Pietro Gori Primo
maggio. Bozzetto drammatico in un atto con prologo in versi ed inno corale.
El 16 d'agost de 1897 representà la New York's Italian Typographical Union
(Unió dels Tipògrafs Italians de Nova York) en un míting celebrat al Clarendon
Hall de Nova York (Nova York) per a celebrat l'assassinat del president del
Govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo, on també intervingueren Pere
Esteve, Emma Goldman, H. M. Kelly, Aleardo De Moscoso, Charles W. Mowbray,
Pestor i Arranga Quintano. Durant l'estiu de 1898 va fer costat els
treballadors tèxtils en vaga a Summit (Nova Jersey, EUA). Del 27 de desembre de
1898 al 2 de gener de 1899 s'encarregà de la secció en italià («Parte
italiana») del diari Barre Evening
Telegram, editat per Henry C. Whitaker. El gener de 1899 fou l'amfitrió d'Emma
Goldman en un cicle de conferències a Barre –quatre hi havia programades, però
la policia va impedir la celebració de l'última– i l'anarcofeminista el
considerà com a «un home conreat, ben informat no només del moviment obrer
internacional, sinó també de les noves tendències en l'art i les lletres
italianes». En aquesta època vivia al 47 Granite Street de Barre i treballava
per a un comerciant de llenya i de carbó, fent d'agent de la colònia italiana i
solia ser el traductor dels seus compatriotes que no coneixien l'anglès davant
les autoritats nord-americanes. En 1899 es convertí en ciutadà nord-americà i
aquest mateix any, durant les eleccions per al nou alcalde de Barre, agredí
l'antic batle per haver reprimit una reunió. L'abril de 1900 abandonà Barre per
anar a París, via Nova York, amb la finalitat, segons ell, de visitar
l'Exposició Universal de París. El juny de 1900 ja era a París i s'instal·là al
número 26 de carrer Montmartre. Salvatore Pallavicini va morir el 20 de gener
de 1901 a l'Hospital Saint-Antoine de París (França). Després de mort, diaris i
informes policíacs el van implicar en l'assassinat d'Humbert I d'Itàlia,
esdevingut el 29 de juliol de 1900.
---
Ressenya
del míting de celebració de l'assassinat de Cánovas del Castilo apareguda en el
diari de Topeka (Kansas) Topeka State
Journal del 17 d'agost de 1897
---
Ressenya
del mateix acte publicada en el diari de San Francisco (Califòrnia) L'Italia del 17 d'agost de 1897
---
Propaganda
del negoci de Salvatore Pallavicini publicada en el diari Barre Evening Telegram del 9 de gener de 1899
---
Propaganda
d'una venta de Salvatore Pallavicini apareguda en el diari Barre Evening Telegram del 17 de novembre de 1899
---
Notícia
de l'anada cap a París de Salvatore Pallavicini publicada en el diari Barre Evening Telegram del 10 d'abril de
1900
---
Necrològica de Salvatore Pallavicini apareguda en el
periòdic parisenc Les Temps Nouveaux del 9 de febrer de 1901
---
---