---
Joseph
Paridaen (1867-?)
El 13 de juliol de
1867 neix a Le Havre (Alta Normandia, França) l'anarquista Joseph Quintin
Paridaen –també citat Paridaën. Sos pares es deien Quintin François Paridaen, jornaler, i Marie François Eugénie Pelissier. Es
guanyava la vida treballant d'emmotllador i d'empleat de comerç. Va ser
detingut, juntament amb Ernest Baër, després d'aferrar cartells («Appel aux
conscrits socialistes») en una columna Morris del bulevard del Palau de
Justícia on es feia una crida als soldats a revoltar-se contra sos caps.
Aquesta detenció es produïa quan set anarquistes de Saint- Denis (Illa de
França, França) s'estaven jutjant el 23 de març de 1891 per l'Audiència del
Sena després d'haver cridat «Visca l'anarquia! Fora la pàtria!» durant un sorteig
de quintes. Durant la seva detenció Paridaen ferí greument la cara d'un agent.
En aquesta època vivia a casa dels seus pares, a la Cité Joly del XI Districte
de París, i va ser condemnat en diferents ocasions per violència als agents i a
un magistrat. Abandonà la regió parisenca i s'establí a casa de l'anarquista Louis
Lapointe a Le Havre. Després de dos robatoris que es produïren l'1 i el 2 de
desembre de 1891, el domicili de Lapointe va ser escorcollat per la policia i
es trobaren diversos objectes d'aquests furts; Lapointe acusà Paridaen i Gustave
Bisson d'aquests delictes. Lapointe i Paridaen van ser detinguts. El 4 de
juliol de 1892 Paridaen va ser enviat de la presó de Le Havre a la de Rouen
(Alta Normandia, França) per al judici. El 26 de juliol de 1892 va ser jutjat a
l'Audiència de Rouen, el Palau de Justícia de la qual estava guardat per una
companyia del 24 Regiment d'Infanteria de Línia, d'un delicte de robatori comès
el 4 de gener de 1892 al domicili d'un tal Ernst, al llogaret de la
Croix-Blanche al barri de Bléville de Le Havre, i d'haver comès, al mateix
lloc, una temptativa d'incendi. Declarat culpable, juntament amb Lapointe i Léon
Auguste Lepiez, va ser condemnat, amb Lepiez, a 10 anys de treballs forçats,
mentre Lapointe en va ser condemnat a vuit. Rebé la condemna al crit de «Visca
l'anarquia». Després d'un temps a la presó de Bonne-Nouvelle de La Havere, va
ser enviat, sota la matrícula 25.767, a la colònia penitenciària de la Guaiana
Francesa. Encara que no va participar en l'aixecament del 22 i 23 d'octubre de
1894 dels deportats anarquistes a l'illa de Sant Josep (Illes de la Salvació,
Caiena, Guaiana Francesa), no pogué fugir de la repressió. Malalt de
disenteria, ben igual que Lepiez, va ser hospitalitzat i conegué el deportat
anarquista Clément Duval. Ell aconseguí restablir-se, però Lepiez, de
constitució més dèbil, mai no es va recuperar completament. Durant la
deportació va ser condemnat dues vegades més, una a dos anys suplementaris per
haver rebutjar fer una tasca que se li havia imposat i que considerava que
atemptava la seva dignitat i altra a tres anys més per complicitat en una
temptativa d'evasió. El març de 1897, juntament amb els deportats Auguste Hincelin
i Loiseau, va ser traslladat al penal de Saint-Laurent-du-Maroni (Guaiana
Francesa), on trobà l'anarquista Auguste Liard-Courtois. Posteriorment va ser
enviat a l'illa de Sant Josep. En 1904 aconseguí fugir de la deportació.
Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.
---
Foto
policíaca de Joseph Paridaen
---
Notícia
del judici de Joseph Paridaen publicada en el diari parisenc La Liberté del 27 de juliol de 1892
---
---