---
Sidney
Parker (1929-2012)
El 9 de novembre
de 1929 neix a Birmingham (West Midlands, Anglaterra) el filòsof
anarcoindividualista, propagandista i historiador de l'egoisme individualista
filosòfic i anarquista, Sidney Edward Parker, també conegut com Sidney E. Parker o S. E. Parker. Quan tenia 14 anys abandonà els estudis i mai no
tornà a realitzar estudis acadèmics. Assistí a classes de filosofia de la
Workers' Educational Association (WEA, Associació Educativa de Treballadors). Entre
1944 i 1946 va estar afiliat a la Communist Youth League (CYL, Lliga Juvenil
Comunista) i entre 1946 i 1947 en la British Federation of Young Co-operators
(BFYC, Federació Britànica de Joves Cooperativistes), però després va començar
a llegir sobre el pensament anarquista i entrà a formar part d'aquest moviment.
A principis de la dècada dels cinquanta feia mítings a l'Speaker's Corner del
Hyde Park de Londres (Anglaterra) i assistia a les reunions dominicals del
«Bridge Cercle» del London Anarchist Group (LAG, Grup Anarquista de Londres). En
1961 llegí Der Einzige und sein Eigentum
(L'únic i la seva propietat), del filòsof Max Stirner, i quedà convençut que
l'anarquisme no era una forma de comunisme sinó d'individualisme. Durant sa
vida es va veure influenciat per diferents autors, com ara E. Armand, Benjamin
De Casseres, Francis Ellingham, Laurance Labadie, Dora Marsden, Enzo Martucci, James
J. Martin, Renzo Novatore, Ragnar Redbeard, Donald Rooum, Murray Rothbard,
Lyman Tower Sargent, Max Stirner i James L. Walker, entre d'altres. Va ser autor
de The First Person (1963), Might is Right (1984), The Ego and Ist Own (1982 i 1993) i Benjamin R. Tucker & The Champions of
Liberty (1986), i de nombrosos fullets. El seu pensament, a més, va ser
exposat en diferents publicacions periòdiques britàniques i nord-americanes (Anarchy, The Brummagem Bugle,
The Ethical Record,
Freedom, Free Life, The Match, The Storm, The Vulture, etc.) i edità revistes anarcoindividualistes, com ara The Anarchists (1952), Man! (1955), Individualist. Anarchist Publishing and Translation
Project Bulletin (1961-1963), Minus One (1963-1980), Twice (1963), Ego. An
Individualist Review (1982-1994) i En
Marge (1995-1996). En 1982 ja no es definia com a anarquista sinó com a
«egoista conscient i sense adjectius», com un outsider més parkerita
que stirnerià, i enemic acèrrim de
l'«anarquisme col·lectivista»; fins i tot argumentà que «l'egoisme era
compatible amb qualsevol filosofia política, llevat de l'anarquisme». Entre
1961 i 1994 es guanyà la vida treballant venent bitllets de tren en una oficina
de la British Rail, la companyia nacionals de ferrocarrils del Regne Unit. En
els últims anys de sa vida, amb sa companya Pat, es retirà totalment de la vida
pública i de la societat. Sidney Parker va morir el 24 de desembre de 2012 a
Londres (Anglaterra) i el seu cos va ser incinerat. En morir no va haver cap
funeral o homenatge públic i molta gent no s'assabentà de la seva mort sinó molt
temps després. En 2016 es creà una pàgina web [www.sidparker.com], on es
divulga el seu pensament.
---
Sidney
Parker a l'Speaker's Corner del Hyde Park (Londres, 1952)
---
Foto
del passaport de Sidney Parker (anys cinquanta)
---
Sidney
Parker (1953)
---
Reunió
del «Bridge Cercle» (1956). D'esquerra a dreta: Alfred Reynolds, Sidney Parker,
Margaret Hayhurst, un estudiant danès, Joerg, Bill Croft, ? i Valarie Croft
---
Fundació
del grup «Les Amis de Jules Bonnot» al The Process Coffee House Mayfair (1966).
D'esquerra a dreta: Sidney Parker, Pat Parker, Jean-Pierre Schweitzer, Bill
Miller i Dave Miller
---
Sidney Parker i Mark A. Sullivan, editor de The Storm!, al Royal Festival Hall
(Londres, 1984)
---
Sidney Parker entrevistat per David Botsford (1991)
---
---