---

José Pascual Palacios (1915-1970)

El 20 de febrer de 1915 neix a Barbunyals (Osca, Aragó, Espanya) l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifranquista José Pascual Palacios –a vegades el seu nom citat erròniament com Francisco. Sos pares es deien Antonio Pascual i Pilar Palacios. Quan era adolescent començà a freqüentar l'ateneu llibertari i s'adherí a les idees anarquistes, militant en les Joventuts Llibertàries, en la Confederació Nacional del Treball (CNT) i en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, estava fent el servei militar a Barbastre (Osca, Aragó, Espanya) i, amb altres companys, creà un Comitè Revolucionari a la caserna i detingué els oficials que feien costat l'aixecament. Posteriorment s'integrà en la «Columna Durruti» i marxà cap el front d'Aragó a lluitar. Amb el triomf franquista passà a França i fou internat al camp de concentració de Vernet. Durant l'Ocupació treballà als Pirineus com a responsable de les voladures en les obres de construcció de preses, fet que li va permetre desviar explosius per a la Resistència francesa i pels grups anarquistes llibertaris que actuaven a l'interior de la Península. Després de la II Guerra Mundial treballà com a miner i s'afilià a la CNT en l'exili, en el sector «ortodox» i anticol·laboracionista. Va ser nomenat coordinador de les operacions clandestines a l'interior del Comitè Nacional del Moviment Llibertari Espanyol (MLE). Entre 1949 i 1952 fou secretari de coordinació del Secretariat Intercontinental (SI) i planificà l'entrada de nombrosos grups guerrillers i l'organització d'atemptats a la Península. El cap de la Brigada Politicosocial de Barcelona, Eduardo Quintela Bóveda, el definí com l'«Enemic Públic Núm. 1 d'Espanya». Assistí als Plens Intercontinentals de 1950 i 1951. El 3 de febrer de 1951, arran de l'atac d'un furgó postal a Lió (Arpitània) per part d'un grup d'acció, va ser detingut i empresonat, juntament amb altres destacats militants de l'MLE, essent especialment maltractat per la policia gal·la i no aconseguint la llibertat sinó dos mesos més tard. El 24 de juny de 1953 fou un dels organitzadors de l'expedició punitiva contra Niceto Pardillo Manzanero (Francisco Peralta), traïdor per mor del qual la policia franquista pogué eliminar el grup «Los Maños» de Wenceslao Jiménez Orive; un cop segrestat, va ser deixat per mort després d'una severa pallissa. Després del IX Ple de la CNT en l'exili, celebrat l'agost de 1958, va ser nomenat administrador del setmanari CNT i delegat del sindicat anarcosindicalista en el X Congrés de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT). Després de la reunificació de la CNT en l'exili, s'arrenglerà amb la tendència més radical de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) i amb Defensa Interior (DI), encarregat de l'acció guerrillera a l'interior de la Península. Arran de la campanya d'atemptats portada a terme per la FIJL contra el turisme a Espanya, l'11 de setembre de 1963 va ser detingut i inculpat, amb altres 10 militants, de pertànyer a una «associació de malfactors». Durant el seu empresonament, que durà mig any, participà en una vaga de fam per obtenir l'estatut de pres polític. En aquests anys col·laborà en el butlletí tolosà El Rebelde (1961-1968) i va ser administrador de la revista parisenca de la FIJL Presencia (1963-1968). El seu últim domicili va ser al número 6 del carrer Port Royal del XIII Districte de París (França). Sa companya fou Adina Fernández Miranda. José Pascual Palacios va morir de complicacions de la silicosi que patia el 12 de maig de 1970 al Centre Hospitalari de Bligny de Briis-sous-Forges (Illa de França, França) i va ser enterrat dos dies després al cementiri de Pantin (Illa de França, França).

---

José Pascual Palacios

---

José Pascual Palacios

José Pascual Palacios

---

---