---
José
Pasín Romero (1878-1960)
L'11 de febrer de 1878 neix a Santiago
de Compostel·la (La Corunya, Galícia) l'anarcosindicalista i polític republicà
José María Pasín Romero, que va fer servir els pseudònims Espartaco i Jovita. Era
fill d'Antonio Pasín Lamas, serraller, i de Josefa Romero Mareque, llauradora del barri de Santa Marta de Santiago de
Compostel·la. D'educació autodidacta, quan era seminarista, adquirí fama
després d'organitzar una vaga d'escolans, a partir de la qual esdevingué
absolutament anticlerical. Quan tenia 14 anys entrà d'aprenent de tallista al
taller d'ebenisteria de Jesús Landeira Iglesias, on va treballar durant 27
anys. D'adolescent s'interessà pel republicanisme federal i freqüentà el Centre
«Unió Republicana», a l'antic edifici del Tribunal de la Inquisició. El
setembre de 1892 va escoltar Francesc Pi i Margall al Teatre Principal de la
seva ciutat, fet que el va marcar força i de qui esdevingué ferm partidari per
sempre. A partir de 1894 començà a militar en els cercles obreristes i en 1898
participà en una vaga de picapedrers de pedrera, que va ser durament reprimida
i que implicà la dispersió dels militants més destacats (Eusebio Alonso Vieites,
José Lamarca, etc.). En 1901 fundà a Santiago de Compostel·la la Societat
d'Ebenistes i en 1902 s'encarregava d'un taller finançat per Jesús Landeira
Iglesias a Pontevedra (Pontevedra, Galícia). En 1907 retornà a Santiago de
Compostel·la, treballant per l'enfortiment de la solidaritat i establint
relacions amb destacats anarquistes corunyesos (Ricardo Cotelo Palleiro, Juan Dopico
Sánchez, Juan Nó Iglesias, etc.), fet que implicà que la Societat d'Ebenistes
ingressés en la Federació Nacional del Ram d'Elaborar Fusta, de tendència
llibertària. Durant els anys següent intentà compaginar el seu republicanisme –va
ser elegir regidor diverses vegades (1909, 1912, 1922 i 1931) i dirigí La Defensa. Órgano del Partido Republicano de Santiago. Defensor de
Compostela. Defensor de la clase obrera (1913-1914)–, les seves activitats culturals i musicals, i la seva militància
sindical –el 7 de juliol de 1916 creà, malgrat les reticències d'anarcosindicalistes
(llevat de Manuel Fandiño Ricart i Jesús Posse García) i socialistes (José
Mareque Santos i José Silva Martínez), la «Federació de Societats Obreres i
Agrícoles de Santiago de Compostel·la i pobles de la comarca», que presidí; en
1917 fou un dels promotors de la vaga antidinàstica de sis dies d'aquell any,
fet pel qual va ser detingut i empresonat uns mesos al Castell de San Antón de
la Corunya; i fundà i dirigí, amb altres companys (Valentín Canedo Vázquez, Jesús
Posse García, Marcelino Puente González, Ezequiel Rey Turnes, José Silva
Martínez, etc.), el setmanari obrer de Santiago de Compostel·la, Lucha Social. Órgano de las Sociedades
Obreras de Resistencia de Santiago y sus contornos (1919-1921), on
col·laborà sota els pseudònims Espartaco
i Jovita. Es casà amb Luisa Noya
Martínez, amb qui va tenir vuit infants (Marcelino, Modesto, Palmiro, Luis,
Celia, Florentino, Flora i Laura), i vivia a Conxo (Santiago de Compostel·la, La
Corunya, Galícia). A finals de 1921 assumí la direcció del periòdic La Redención, òrgan de la Federació
d'Agricultors de Padrón (La Corunya, Galícia). En 1922 assistí al Congrés
Regional de la Confederació Regional Galaica (CRG) de la Confederació Nacional
del Treball (CNT) i en 1923 entrà a treballar de comptable. En aquesta època,
després dels seus intents frustrats d'acostar els obrers confederals al
republicanisme, es va allunyar progressivament del sindicalisme. En 1930 va fer
mítings amb polítics, amb José Villaverde Velo i amb Àngel Pestaña Núñez. Va
ser elegit regidor en els comicis municipals del 14 d'abril de 1931 i formà
part de la Federació Republicana Gallega. Entre 1932 i 1934 fou tinent
d'alcalde de Santiago de Compostel·la, càrrec del qual va ser expulsat després
de la frustrada revolució d'octubre de 1934. Quan el cop militar feixista de
juliol de 1936 s'amagà i va romandre ocult a les petites poblacions de la zona
durant quatre anys. En 1936, els seus fills Marcelino i Modesto Pasín Noya, van
ser afusellats pel franquisme; altre fill, Luis Pasín Noya, després de diversos
processos, va ser enviat al front en tropes disciplinàries; sa companya i els
altres germans i germanes patiren tota mena d'humiliacions. En 1939, després
d'un bàndol del governador Manuel Gómez Cantos, es lliurà a les autoritats
franquistes que el deixaren en llibertat vigilada. Jutjat per responsabilitats
polítiques, va ser condemnat a pagar una multa de 200 pessetes i a la
inhabilitació per a exercir càrrecs públics durant sis anys. José
Pasín Romero va morir el 10 de juliol –algunes fonts citen erròniament el 30 de juliol– de 1960 al seu domicili de Santiago de Compostel·la (La
Corunya, Galícia) i fou enterrat al cementiri de Santo Domingo d'aquesta ciutat. Va escriure unes Memorias, que resten inèdites. En 2012 Dionisio Pereira González publicà la biografia José Pasín Romero: Memoria do proletariado militante de
Compostela, que inclou diversos fragments de les seves Memorias, i que
amplià i corregí en una nova edició en 2016.
Un carrer de Conxo porta el seu nom.
---
L'aprenent
José Pasín , marcat amb una creu, entre la plantilla dels treballadors del
taller de José Landeira
---
Signatura
de José Pasín en un document de la «Federació de Societats Obreres i Agrícoles
de Santiago de Compostel·la i pobles de la comarca» (1917)
---
José
Pasín Romero
---
José
Pasín, amb altres companys, en un homenatge al músic José Castro González (Chané) al cementiri de la Corunya (1918)
---
Portada
d'un exemplar de Lucha Social (1920)
---
José
Pasín, en primera fila amb un gaiato, amb altres membres de la Societat de
Socors Mutus (La Benèfica) de Conxo
---
Primera
corporació municipal republicana en 1931. José Pasín és el quart per l'esquerra
---
José
Pasín, al costat dret de la taula, en una comissió que reclamà per a Galícia la
continuació del ferrocarril la Corunya-Zamora
---
Corporacions
municipals de Vigo i de Santiago de Compostel·la a l'Ajuntament de Vigo. Al
centre Emilio Martínez Garrido, alcalde de Vigo, i al seu costat José Pasín
---
Regidors
de Santiago de Compostel·la amb Emilio Martínez Garrido, alcalde de Vigo. José
Pasín és el sisè per la dreta de la filera central
---
Una
pàgina del manuscrit de les Memorias
de José Pasín
---
José Pasín Romero: Memoria do proletariado militante de
Compostela (2012)
---
---