---
Josep
Peidro Vilaplana (1897-1940)
El 19 de maig de
1897 neix a Mutxamel (Alacantí, País Valencià) l'anarcosindicalista Joan Josep
Peidro Vilaplana, conegut com Pepet. Originari d'una família alcoiana
empobrida, son pare es deia Santiago Peidro Planas, fabricant de «cafè»
(beuratge alcohòlic típic alcoià), i sa mare Teresa Vilaplana Jordà, bugadera.
Sa família, formada per quatre germans, vivia al barri pobre de Caramanxel
d'Alcoi (Alcoià, País Valencià). Com que son pare es va veure inútil d'una cama
i no podia fer cap feina, quan tenia set anys, sense haver anat a l'escola,
entrà a treballar com a aprenent en una impremta, on començà a conèixer les
primeres lletres. Després va fer altres feines amb jornades de 10 i 12 hores i
acabà aprenent l'ofici de torner a diversos tallers mecànics. Quan tenia 18
anys caigué malalt de tifus. Va ser donat exempt per a fer el servei militar ja
que havia de mantenir sos pares ja majors i malalts. Cap al 1918 s'afilià al
Sindicat Únic de la Confederació Nacional del Treball (CNT) d'Alcoi, on gairebé
tots els metal·lúrgics de la localitat estaven adherits a la socialista Unió
General del Treball (UGT). El 16 de novembre de 1922 es casà amb Amparo Montserrat,
amiga de la infància que treballava com a bambunera, operària de la
fàbrica de paper de fumar «Bambú». Encara que considerat un dels millors
torners alcoians, va ser boicotejat per la seva militància i es trobà sense
feina. En 1923 el governador militar i civil d'Alacant Cristino Bermúdez de
Castro dissolgué els Sindicats Únics i l'Ateneu Sindicalista alcoians i
continuà amb detencions, escorcolls i encalçaments dels militants per la
Guàrdia Civil. Aquest mateix any nasqué sa primera filla, Empar. En aquest
situació, cridat per son germà gran Santiago, a començaments de 1925 marxà a
França a la recerca de feina; però, pocs mesos després, retornà ja que les
expectatives es van veure frustrades i la pressió policíaca cap als obrers
peninsulars militants era obsessiva. Poc després nasqué sa segona filla, Carme.
Durant la dictadura de Primo de Rivera milità activament en la clandestinitat.
El novembre de 1927, arran d'una vaga a la fàbrica de teixits de llana i de
cotó «Terol Hermanos SA» i que acabà implicant tota la classe obrera alcoiana,
va haver de fugir de la Guàrdia Civil per les taulades i trobà refugi a Alacant
amb uns companys que li van trobar feina de mecànic en un taller d'automòbils.
Més tard es reuní amb sa companya i sos dos filles a Alacant. En 1929 tots
retornaren a Alcoi, on trobà feina i començà a militar de bell nou. Amb la
caiguda de la dictadura de Primo de Rivera i la legalització de la CNT l'abril
de 1930, participà activament en la reorganització del moviment llibertari
alcoià, com ara la creació, amb altres companys (Cándido Morales, Josep Julià,
Josep Corbí, Balaguer, etc.), del Centre d'Estudis Socials, creat l'agost
d'aquell mateix any i del qual fou president, o la constitució del Sindicat
Metal·lúrgic el setembre de 1931, mes en el qual nasqué son tercer fill,
Albert. Com gairebé tots els militants llibertaris alcoians, va fer costat el
«Manifest dels Trenta». El desembre de 1931 aconseguí, amb altres militants
(Daniel Llin, Tomás Payá, Constantí Miralles, Emilio Ferri, Gonzalo Bou, etc.),
després d'afiliar-se al Sindicat de Metal·lúrgics i Similars de l'UGT, que
aquest ingressés en la CNT. També va ser delegat de la Federació Local de CNT.
L'estiu de 1932, arran d'un incident amb Quico l'Alt, patró de la
fàbrica on treballava, marxà d'Alcoi i s'instal·là a Vila-real (Plana Baixa,
País Valencià) on ja li havien buscat feina de torner al taller Casa Diago. Com
que no havia Federació Local de CNT a Vila-real, freqüentà el Centre Obrer de
l'UGT. L'octubre de 1934 la CNT va ser prohibida i quan fou legalitzada
novament l'octubre de 1935 fundà, amb altres companys (Vicent, Ernesto Gómez,
Alejandro Navarro, Martín Gil, etc.), el Sindicat Únic d'Oficis Diversos de
Vila-real, que es reunia al Centre Obrer «La Unión». Poc després organitzà un
míting, dins el marc de la campanya pro amnistia, en el qual van participar
Durruti i Ascaso. Va fer viatges propagandístics a Castelló i a València. Amb
l'aixecament feixista de juliol de 1936 formà part amb José Casinos, en
representació de la CNT, del Comitè de Defensa Antifeixista, format per totes
les forces esquerranes de la localitat. Volia anar al front, però va ser
requerit perquè s'encarregués dels tallers metal·lúrgics i readaptar-los a la
producció de material bèl·lic i així les dues centrals sindicals crearen la
Cooperativa d'Obrers Metal·lúrgics UGT-CNT composta per cinc tallers, que
passaren de produir material de reg a fabricar obusos per al Ministeri de la
Guerra. El 6 d'octubre de 1936, amb Martín Gil, ocupà les oficines del Registre
de la Propietat i cremaren els llibres i documents del seu interior. En aquesta
època intervingué en mítings i conferències. El setembre de 1937 participà en
la constitució de la «Col·lectivitat Productora Campesina UGT-CNT» de
Vila-real, que estava formada per dues cooperatives de consum, una de la CNT i
altra de l'UGT. El juny de 1938, davant l'avanç de les tropes franquistes, fugí
amb bicicleta cap Alcoi, quan els feixistes ja trepitjaven els carrers de
Vila-real i després de cremar els arxius del sindicat. A Alcoi entrà a
treballar al Departament d'Avituallament, dirigit per Vicent Oriola, i on
s'encarregà que els repartiments fossin equitatius. El 2 de gener de 1939 va
ser nomenat cap de la Conselleria Municipal d'Avituallament, càrrec que
abandonà poc després quan va ser cridat a files, però no va anar al front sinó
que va ser destinat a la fabricació d'obusos en un taller socialitzat. Quan la
victòria feixista era un fet, el 18 de març de 1939 fugí a Alacant i l'endemà
salpà a bord del carboner «African Trader» cap a Mèxic, però en alta mar el
cuirassat franquista «Canarias» obligà el vaixell a ancorar a Orà (Algèria).
Després va ser confinat en diversos camps de concentració i Companyies de
Treballadors Estrangers (CTE) africanes, com ara Camp Morand, Boghari, Oudja,
Bou Harfa, Le Kef, Colom-Béchar). Joan Josep Peidro Vilaplana va morir el 22 de
juliol de 1940 a l'hospital militar d'Oudja (Rif, Marroc) a conseqüència d'un
càncer d'estómac i després d'una operació que res no pogué fer per salvar sa
vida. En 2005 els seus familiars Miquel i Andreu Amorós Peidro publicaren José
Peidro, de la CNT. Retazos del movimiento obrero y la guerra civil en Alcoi y
Vila-real.
---
Josep
Peidro Vilaplana (ca. 1917)
---
Foto
de noces de Josep Peidro Vilaplana i d'Amparo Montserrat (1922)
---
Josep
Peidro Vilaplana a la platja de Castelló (1932). A sota, a l'esquerra, Amparo Montserrat
---
Josep
Peidro Vilaplana i un amic pescant (1935)
---
Quota
de Propaganda a nom de Joan Peidro (21 de novembre de 1937)
---
Josep
Peidro Vilaplana a l'exili (1939)
---
Josep
Peidro Vilaplana a Colom-Béchar poc abans de morir (1941)
---
Amparo
Montserrat (1944)
---
Portada del llibre de Miquel i Andreu Amorós Peidro José Peidro, de la CNT. Retazos del movimiento obrero y la guerra civil en Alcoi y Vila-real (2005)
---