pensiot

---

Bernard Pensiot (1948-2018)

L'1 de juny de 1948 neix a Paray-le-Monial (Borgonya, França) l'anarquista i anarcosindicalista Bernard Dominique Pensiot. Sos pares es deien Roger Eugène Pensiot i Marie Lucie Maillet. En 1971, després de llegir Le Monde Libertaire, s'adherí a París (França) al Grup «Louise Michel» de la Federació Anarquista (FA). En 1973 abandonà París i s'establí a Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord), on treballa en el seu ofici de paleta i de mesurador en una empresa de construcció i fou delegat de la Confederació Francesa Democràtica del Treball (CFDT). En 1974, amb l'insubmís Patrick Gervasoni, desplegà una pancarta («Non à toutes les armées», No a tots els exèrcits) des del campanar de la catedral de San Joan de Perpinyà; detingut per aquest fet, va ser condemnat a tres mesos de presó amb llibertat provisional i son company va ser condemnat a tres mesos de presó i 45 de llibertat provisional. A Perpinyà participà activament en el suport al moviment llibertari espanyol en els anys finals del franquisme, especialment amb el grup editor del periòdic Frente Libertario, passant material de propaganda, diners, armes i militants –de la Confederació Nacional del Treball (CNT), del Movimento Ibérico de Liberación (MIL), dels Grups d'Acció Revolucionària Internacionalista (GARI) i dels Grups Autònoms Llibertaris (GAL)– a través de la frontera, sovint en companyia d'Esteve Ballester i d'Enric Melich Gutiérrez. Entre 1975 i 1976 col·laborà en Acción Anarcosindicalista. El 31 de juliol de 1977 assistí a la manifestació antinuclear de Creys-Malville (Creys-Mépieu, Delfinat, Arpitània). En 1978 va ser detingut a Barcelona (Catalunya) –amb altres companys francesos (Isabelle Loeb, Oscar Magro i Victor Simal) i amb Josep Palau, secretari de la CNT de Manlleu (Osona, Catalunya)– en una agafada contra els cercles llibertaris, i va ser torturat i empresonat durant vuit mesos a la Presó Model de Barcelona. Membre de la Coordinadora de Presos En Lluita (COPEL) i del Comitè Anti Repressió (CAR), participà en un motí i en dues temptatives d'evasió. A resultes d'una vaga de fam de 28 dies i de pagar una fiança de 10.000 pessetes, va ser expulsat del país cap a França. A Perpinyà participà en totes les lluites (antimilitarista, feminista, antinuclear, ràdios pirates, etc.) i animà un sindicat d'interins del sector de la construcció. Entre el 14 i el 15 d'abril de 1979 intervingué en la II Conferència Nacional Anarcosindicalista que se celebrà a Lió (Arpitània). En 1981 fou un dels fundadors de la ràdio lliure anarquista de Perpinyà «Radio du Fond de la Ville», participà en les accions contra el cop d'Estat de Wojciech Jaruzelski a Polònia i assistí al Càmping Internacional que se celebrà a Le Bourdigou (Torrelles de la Salanca, Rosselló, Catalunya Nord). En 1984, amb altres militants del Grup «Puig Antich» de la FA, animà el Comitè Anti Feixista (CAF). En 1986 s'establí amb sa companya Nicole a Lió, on s'adherí al Col·lectiu Utilitari Lionès (CUL) del barri de la Croix-Rousse on vivia. Posteriorment s'uní al Comitè de Suport als Insubmisos, participà en les mobilitzacions de protesta contra la visita del papa Joan Pau II i va fer costat el moviment d'okupacions del barri de la Croix-Rousse. En 1990 entrà a formar part del grup anarquista de Lió de la FA, encarregant-se especialment de la Llibreria «La Plume Noire». En els anys posteriors participà activament en les activitats dels grups de la Unió Local de la FA i en el programa radiofònic «Idées Noires» de Radio Canut. A finals dels anys noranta va ser durant dos anys, amb altres companys lionesos, membre del comitè de redacció de Le Monde Libertaire. Entre l'1 i el 4 de novembre de 1995 assistí al Col·loqui Nacional sobre l'Anarquisme que se celebra a Perpinyà organitzat pel Grup «Puig Antich» i participà en la publicació de les seves actes L'Anarchisme, images et réalités. Actes du colloque de Perpignan, 1er au 4 novembre 1995 (1996). En 2003 fou un dels atiadors de l'organització de la protesta contra la reunió del G8 que se celebrà a Évian-les-Bains, formant part de la Convergència de Lluites Anti Autoritàries i Anticapitalistes Contra el G8 (CLAAACG8) i del «Village Alternatif, Anticapitaliste et Antiguerres» (VAAAG) a Annemasse. El juny de 2004, en el marc d'una dimissió col·lectiva de grups de Lió, abandonà la FA i s'adherí un temps a la Coordinadora de Grups Anarquistes (CGA), restant com a president de l'Associació «La Plume Noire». Cap el 2008, després de la seva jubilació professional, s'establí a L'Abergement-de-Varey, on participà, segons els postulats del «municipalisme llibertari» en l'ajuntament de la població. En la seva última època, milità en el Col·lectiu Llibertari de l'Ain (CLA), en el Col·lectiu «Les Joyeux» i fou delegat a L'Abergement-de-Varey del Syndicat du Traitement des Eaux d'Ambérieu et Son Agglomération (STEASA). Bernard Pensiot va morir el 6 de maig de 2018 a L'Abergement-de-Varey (Roine-Alps, França) d'una crisis cardíaca quan circulava amb bicicleta i va ser enterrat al cementiri d'aquesta localitat.

---