---

José Pérez Ibáñez (1912-1992)

El 19 de febrer –algunes fonts citen erròniament el 12 de febrer– de 1912 neix a Xàtiva (Costera, País Valencià) l'anarquista i anarcosindicalista José Pérez Ibáñez –també apareix com Antonio Martínez–, conegut com El Valencia. Sos pares es deien Francisco Pérez i María Ibáñez. Des de molt jove visqué a Barcelona (Catalunya). Obrer de fàbrica, milità en el Sindicat Fabril de la Confederació Nacional del Treball (CNT) més com a home d'acció que com sindicalista. Col·laborà en el grup anarquista «Los Solidarios» i va ser empresonat en diverses ocasions. Arran del moviment revolucionari de gener de 1933, va ser detingut, torturat i tancat a la presó Model de Barcelona. A la garjola contactà amb nombrosos activistes llibertaris s'integrà en el grup «Nosotros», adherit a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Dins aquest grup anarquista, votà en contra de convocar un moviment revolucionari del desembre de 1933 per part de la FAI. Jugà un paper destacat en l'estructuració dels grups barcelonins faistes durant els anys republicans. Quan l'aixecament militar feixista de juliol de 1936, lluità als carrers i participà, integrat en el Grup de Defensa Confederal del Poblenou (Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso, Joan García Oliver), en l'assalt a la presó de dones del Paral·lel de Barcelona. En aquesta conjuntura fou membre destacat del Comitè de Defensa Confederal de Catalunya i encapçalà la Secció IX de les Patrulles de Control, amb seu al carrer Major de Sant Andreu. Se li va encarregar, amb Alfons Miguel Martorell, l'organització i el comandament d'un grup armat de 40 persones que anà a la ciutat de València per donar suport als escamots valencians. Durant la guerra lluità en la «Columna Ascaso» i en la «Columna Los Aguiluchos», fent costat Gregorio Jover Cortés. Es mostra fermament contrari a la militarització de les milícies confederals. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França, on patí de valent. Treballà de llenyataire i s'instal·là a Cognac (Poitou-Charentes, França). Representà la Federació Local de Cognac de la CNT en plens i congressos confederals. Després de la II Guerra Mundial obrí amb Antonio Ortíz Ramírez una petita serradora a Saverdun. El 12 de setembre de 1948, amb Antonio Ortíz Ramírez, Primitivo Pérez Gómez i Laureano Cerrada Santos, participà en un intent d'atemptat aeri contra el iot del dictador Francisco Franco a la base de Sant Sebastià (Guipúscoa, País Basc). El gener de 1950 va ser detingut amb altres companys arran del descobriment per part de la policia francesa d'una impremta clandestina de Laureano Cerrada Santos, qui havia finançat la compra de l'avioneta de l'atemptat. Des dels anys vuitanta fou membre l'«Amicale 26 Divisió», organització també coneguda com «Amicale Durruti» que reagrupava els excombatents de la «Columna Durruti». Sa companya fou Isabel Luna Ardanuy. José Pérez Ibáñez va morir el 15 de març de 1992 a Saverdun (Llenguadoc, Occitània).

---

D'esquerra a dreta: José Pérez Ibáñez, Severino Campos, Ricardo Sanz, Aurelio Fernández, Joan García Oliver, Gregorio Jover, Miguel García Vivancos i Augustin Souchy
(Desfilada a Barcelona, agost de 1936)

---

Un altre moment de la desfilada. José Pérez Ibáñez és el primer per l'esquerra

---

José Pérez Ibáñez (esquerra) amb Antonio Ortíz Ramírez a Tolosa, setmanes abans de l'atemptat aeri de 1948

---

D'esquerra a dreta: José Pérez Ibáñez, Jacinto Santaflorentina, Josep Pujol Grua i Antonio Ortiz Ramírez (Tolosa, 1949)

---

---