---
Giulio
Perini (1907-1936)
El 16 de març de
1907 neix a Gabbro (Rosignano Marittimo, Toscana, Itàlia) –algunes fonts citen
Rosignano Solvauy (Rosignano Marittimo, Toscana, Itàlia)– l'anarquista i
resistent antifeixista Giulio Perini –algunes fonts citen erròniament el
llinatge Perrini–, conegut com Il Rosso, pels seus cabells, i com Jules Perini a França. Sos pares es
deien Alfonso Perini, conductor de ferrocarrils, i Silvia Ulivieri –en algunes
fots citen com a nom Veridiana.
Fuster ebenista de professió, fou un dels fundadors del grup
anarquista «Gli Scarponi»
(Bruno Bardini, Gualberto Faccini, Gino Gennai, Tullio Guazzino,
Roberto
Massini, Libero Matteoni, Arnaldo Menicagli, Orfeo Menicagli, Arturo
Orlandini,
Duilio Panicucci, Mario Rocchi, Alvaro Rusticali, Azelio Tori, Carlo
Trino,
etc.) de Cecina (Toscana, Itàlia), que actuà sota la
tapadora de la Societat
Esportiva «Benito Mussolini». L'11 de novembre de 1927 els
membres d'aquest
grup van ser detinguts per «activitats anarquistes» i el
Tribunal Especial per
a la Defensa de l'Estat feixista el va condemnar el 21 de setembre de
1928 a un
any de presó per «conspiració» i el 28
d'octubre de 1928 a dos anys i sis mesos
de presó per «impressió i difusió de
periòdic clandestí antifeixista». Un cop
lliure, amonestat formalment i estretament controlat, aconseguí
eludir la
vigilància i el juny de 1933 passà clandestina a
Còrsega i d'allà el 25 de novembre
a Niça (País Niçard, Occitània), on
freqüentà els cercles anarquistes i desenvolupà
una intensa activitat antifeixista. El 20 d'octubre de 1933 va ser
condemnat en
rebel·lia per un tribunal romà a cinc anys de
deportació per «expatriació
clandestina». Després d'aconseguir l'autorització
per a residir a França, en
1934 anà a treballar a Bastia (Còrsega); de bell nou a
França, en 1936 passà a Brussel·les
(Bèlgica), on va ser reconegut com a refugiat polític i
ajudat pel «Fons
Matteotti». Quan esclatà la Revolució espanyola,
fou un dels primers que hi
marxà per a defensar-la integrant-se en les milícies i el
12 d'agost de 1936,
amb el II Equip Tècnic del Partit Socialista Italià
(PSI), creuà la frontera i
s'uní a la «Columna Karl Marx». L'octubre de 1936,
tal vegada adherit al
comunisme, es va integrar en la IV Companyia del «Batalló
Garibaldi» de la XII
Brigada Mòbil Internacional, on lluità i va ser ferit
diverses vegades en diferents
batalles al front de Madrid (Aravaca, Cerro Grabitas, Humera, Pozuelo
de
Alarcón). Hospitalitzat després de ser ferit greument a
Pozuelo de Alarcón
(Madrid, Castella, Espanya) per l'esclat d'una bomba, Giulio Perini va
morir
l'1 de desembre de 1936 en un hospital de Madrid (Espanya). El 4
d'abril de
1948 l'Ajuntament de Liorna (Toscana, Itàlia) va erigir una
làpida de marbre a la
Piazza della Vittoria de la ciutat en homenatge als antifeixistes de la
regió caiguts
en la guerra d'Espanya i a l'entrada de l'Ajuntament hi ha una altra
làpida.
---
Foto
antropomètrica de Giulio Perini de la policia de Niça (30 de novembre de 1933)
---
Foto
de Giulio Perini de la policia italiana
---
Grup
d'internacionalistes al front de Madrid. Giulio Perini és un d'ells
---
Làpida
en record dels antifeixistes caiguts a la Piazza della Vittoria de Liorna
---
---