---
Primo
Petracchini (1896-?)
L'1 de gener de
1896 neix a Cittaducale (Laci, Itàlia) l'anarquista i anarcosindicalista Primo
Petracchini, conegut com Gino Petracchini.
Sos pares es deien Giuseppe Petracchini i Filomena Innocenzi. Després
d'assistir a l'escola elemental, aprengué l'ofici de sastre. Quan era molt
jove, amb son germà gran Icilio Petracchini, s'incorporà al moviment llibertari
i entrà a formar part del grup anarquista «Michele Angiolillo» de Terni (Úmbria,
Itàlia). El juny de 1914 participà activament en les manifestacions de la
«Setmana Roja» a Terni i l'agost d'aquell any va ser detingut per primera
vegada. Les autoritats aleshores el definien com a «fervent anticlerical i
pertorbador de les celebracions religioses». Durant la Gran Guerra va ser denunciat
en diverses ocasions per «derrotisme i atemptat contra la llibertat del
treball» i participà en les campanyes antimilitaristes. En acabar la guerra va
destacar com a orador en diversos mítings (Fabriano, Liorna, Piombino, San
Giovanni Valdarno) i mantingué relacions amb l'anarcosindicalista Riccardo Sacconi.
El 21 d'octubre de 1919 commemorà Bruno Filippi –que havia mort el mes anterior
quan intentava posar una bomba al Circolo dei Nobili de Milà (Llombardia,
Itàlia)– als locals de cooperativa «Risveglio» de Liorna (Toscana, Itàlia). Representà
la Cambra del Treball de Pisa (Toscana, Itàlia) en el Congrés Nacional de la
Unió Sindical Italiana (USI) que se celebrà entre el 20 i el 22 de desembre de
1919 a Parma (Emília-Romanya, Itàlia). El setembre de 1919 es traslladà a Pisa
on va ser requerit per a encarregar-se de la secretaria de la Cambra del
Treball Sindical, càrrec que ocupà fins a finals de desembre de 1922 quan
aquest centre sindical va ser suspès per la repressió feixista. Durant aquests
anys desenvolupà una intensa activitat propagandística anarquista a tota la
zona tirrènica toscana. El 17 de març de 1920 participà, amb els anarquistes
Egizio Cennini i Riccardo Sacconi, en un míting a Piombino (Toscana, Itàlia),
on es convidà als presents a «preparar-se per a la revolució amb armes, pals i
dinamita». El 10 d'octubre de 1920 assistí al Congrés Anarquista Provincial que
se celebrà a Pisa, on, segons el prefecte de Policia de Pisa, pronuncià
«discursos violents, propugnant la intransigència absoluta del partit, la necessitat
de la revolució i l'adhesió incondicional a la III Internacional». En aquesta
època col·laborà en diverses publicacions periòdiques, com ara Germinal!, òrgan de la Cambra del Treball
Sindicalista de Pisa. L'agost de 1921 va ser nomenat secretari del consell
d'administració de la Cooperativa dels Fematers Municipals, de la qual assumí
la presidència el maig de 1922. El gener de 1921 es casà a Pisa amb Acratica
Mazzoni, filla del destacat militant anarquista Virgilio Salvatore. El aquests
anys les autoritats el processaren en diverses ocasions, com ara el procediment
penal de juliol de 1919 obert pel Tribunal de Pesaro (Marques, Itàlia) per
haver incitat al poble a «canviar violentament la forma de govern seguint
l'exemple de Rússia i d'Hongria» en un míting el 4 de juliol d'aquell any a
Fano (Marques, Itàlia); o com el novembre de 1920, que va ser condemnat a tres
mesos de presó amb llibertat condicional per un discurs durant una manifestació
de vaguistes, on va ser acusat d'atiar els obrers a la «confrontació violenta»;
o com el 28 de gener de 1921, quan va ser condemnat per l'Audiència d'Spoleto (Úmbria,
Itàlia) a diversos mesos de presó per haver publicat un article commemoratiu
sobre Bruno Filippi publicat al periòdic de Terni La Sommossa. L'estiu de 1921 va ser detingut i empresonat fora de
Pisa, i en tornar es trobà que la població estava controlada pels escamots
feixistes. En 1923 va ser desterrat a Gènova (Ligúria, Itàlia), on va estar
contínuament vigilat. A Gènova mantingué contactes amb l'anarquista Giulio
Conte. L'estiu de 1927 va ser detingut com a sospitós d'«activitats
antifeixistes», però va ser alliberat setmanes després per manca de proves.
Durant els anys trenta no va desenvolupar activitats militants, però, així i
tot, va estar constantment vigilat per la policia feixista. L'últim document
policíac seu és del 31 de març de 1942 i després es perd el seu rastre.
Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.
---
Foto
policíaca de Primo Petracchini
---
Foto
policíaca de Primo Petracchini
---
Notícia
sobre un míting de Gino Petracchini
apareguda en el diari Il Ponte de Pisa
del 8 d'octubre de 1919
---
---