---
Revolució del Petroli (1873)
El
7 de juliol de 1873 a Alcoi (l'Alcoià, País Valencià), important centre tèxtil,
comença una insurrecció de caràcter internacionalista que durarà uns dies i que
serà anomenada El Petroli. Els litigis venien de l'any anterior, quan diverses
vagues de fusters i de ferrers van atreure més de tres mil d'obrers a les
societats obreres de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) de la
comarca i enfront de les quals, el gener de 1873, es va crear, amb el suport de
la patronal, un Cercle Catòlic d'Obrers; a més a més s'ha d'afegir l'exemple
del moviment insurreccional cantonalista que s'estava escampant arreu de la
Península. El 7 de juliol de 1873 els treballadors d'Alcoi, convocats per la
Comissió Federal de l'AIT, que s'havia traslladat a Alcoi a partir del gener de
1873 arran del Congrés de Còrdova, es van reunir en assemblea a la plaça de
Toros per reivindicar la reducció de jornada a vuit hores de feina i l'augment
del salari de quatre a sis rals per dia. Davant la negativa de la patronal, es
va convocar per l'endemà una vaga general que inicialment comptà amb la
neutralitat de l'alcalde republicà federal Agustí Albors Blanes (Pelletes).
Subornat per la patronal amb 60.000 pessetes, Albors va telegrafiar al Govern
Civil d'Alacant i va demanar la vinguda a la ciutat d'una columna militar,
alhora que publicà un ban antiobrer. El 9 de juliol una comissió obrera,
formada per Vicente Fombuena, Tomàs Montava, Severiano Albarracín, Juan
Chinchilla i Rafael Abad Seguí, es va entrevistar amb l'alcalde amb la intenció
que l'Ajuntament dimitís i que els obrers es fessin càrrec del govern
municipal. Albors va respondre ordenant una descàrrega contra els més de dos
mil obrers que es trobaven congregats a la plaça central de la ciutat i que es va
cobrar la vida de dos internacionalistes, a més de deixar 20 ferits. Durant les
hores següents, va haver altres quatre morts i 20 ferits més. Algunes cases
veïnes a l'ajuntament, on s'havien refugiat les autoritats, i algunes fàbriques
són incendiades, d'aquí el nom que rebrà la insurrecció: El Petroli. Els
intents de mediació resultaren infructuosos fins que la força pública i alguns
patrons van esgotar la munició. Després de 20 hores de combats, la Guàrdia
Civil es rendeix i aleshores la multitud va penetrar a l'ajuntament. Albors va
morir d'un tret i quatre guàrdies i dos patrons van ser ferits, no se sap si
durant el combat, com deien les fonts internacionalistes, o assassinats, com
diran les governamentals. El poble va elegir un Comitè de Salvació Pública,
presidit per Severiano Albarracín, que va governar Alcoi durant tres dies i que
va detenir 42 fabricants que havien disparat contra la multitud, alliberant-los
tres dies després. El 12 de juliol va circular la notícia que una columna
militar comandada pel general Velarde s'acostava a Alcoi; aquest mateix dia van
arribar a la ciutat el governador d'Alacant Josep Maria Morlius i una comissió
madrilenya presidida pel diputat Cervera. Durant la nit del 12 de juliol, els
caps de la insurrecció, temorosos, van fugir de la ciutat. Tot semblava que
s'havia calmat després de fer-se càrrec del govern municipal una comissió mixta
d'obrers i de patrons, i després que els obrers armats es lliuressin sense
resistència sota la promesa d'una amnistia. Però es va desencadenar una
campanya de premsa, a la qual no era aliè el ministre d'Estat Eleuterio
Maisonave, que parlà de «caos», d'assassinats i de violacions. Mentrestant
molts patrons n'havien fugit. Poc a poc la normalitat va imposar-se amb els
bans dels dies 21 i 23 de juliol del nou alcalde Tomás Maestre. La patronal, no
obstant, clamava venjança i el 13 de setembre, ja amb Castelar en el Govern, es
va nomenar un jutge especial i un comandant militar; la ciutat va se presa per
l'exèrcit i dos dies després 129 treballadors van ser detinguts i portats al
castell d'Alacant, on quatre anys més tard encara estaven tancats sense haver
estat jutjats. En 1878 encara hi havia 93 presos i 80 havien estat alliberats
sota fiança; un dels detinguts va sortir 10 anys després dels fets. En total
uns 700 obres van ser jutjats, fins i tot menors entre 12 i 17 anys. La
Revolució del Petroli va suposar el trencament d'acció entre republicans i
anarquistes.
---
La ciutat d'Alcoi
---
Incendi pels petroliers de la illeta de cases del carrer del Mercat segons La Ilustración Española y Americana (24-07-1873)
---
Destrossa d'una fàbrica pels incendiaris segons La Ilustración Española y Americana (01-08-1873)
---
L'«arrastrà» del cadàver de l'alcalde Agustí Albors pels carrers d'Alcoi segons La Ilustración Española y Americana (01-08-1873)
---
Altra versió de l'«arrastrà»
---
Ostatges detinguts pels revolucionaris al pati de la presó segons La Ilustración Española y Americana (01-08-1873)
---
Muerte del alcalde de Alcoy D. Agustín Albors, obra de Juan Alaminos López
---
L'«arrastrà» de Pelletes (1997), obra de Ramon Castañer dipositada a l'Ajuntament d'Alcoi
---
Severí Albarracín, president del revolucionari Comitè de Salvació Pública d'Alcoi
---
L'alcalde d'Alcoi Agustí Albors Blanes (Pelletes)
---
Tomba d'Agustí Albors
---
---