---
Francesco
Piccinini (1839-1872)
El 18 de setembre
de 1839 neix a Lugo (Emília-Romanya, Itàlia) el sabater garibaldí i internacionalista
llibertari Francesco Piccinini. Sos pares es deien Luigi Piccinini i Giovanna
Almerighi. D'antuvi fou seguidor del nacionalisme de Giuseppe Mazzini. Entre
1859 i 1867 fou voluntari de l'exèrcit de Giuseppe Garibaldi en la II Guerra de
la Independència i en la Campanya de l'Agro Romà per l'alliberament de Roma,
participant en les batalles del Volturno i de Mentana. En 1870, però, no
prengué part en l'expedició de Garibaldi a França (Exèrcit dels Vosges). Entre
1870 i 1872 col·laborà en periòdics «republicanosocialistes», que donaran pas
al pensament internacionalista llibertari, com ara Il Romagnolo. Organo della Consociazione Repubblicana, fundat a
Ravenna (Emília-Romanya, Itàlia) en 1868, del qual portà la corresponsalia a
Lugo, i que esdevindrà en 1871 un periòdic de l'Associació Internacional dels
Treballadors (AIT). També fou un dels fundadors el 4 de juliol de 1868 de La Plebe. Periodico democratico, dirigit
per Enrico Bignami a Lodi (Llombardia, Itàlia), publicació republicana,
racionalista, socialista, anticlerical i atea. En 1871 fundà a Lugo la «Società
della Pleble» (Societat de La Plebe),
que es dedicà a difondre aquest periòdic arreu la Romanya. Col·laborà també en Il Martello i Il Gazzettino Rosa. Considerat com un dels iniciadors del moviment
socialista, es a dir internacionalista, de Romanya, el 19 de novembre de 1871
participà en la reunió clandestina a Forlì (Emília-Romanya, Itàlia),
considerada com el primer congrés de la Internacional a Romanya, amb
representants de tota la regió que tenia com a finalitat rellançar les
organitzacions obreres i fundar noves seccions de la Internacional, a més d'incrementar
l'acció de les ja existents. Foren els fets de la Comuna de París (França) que
precipitaren la seva separació del pensament mazzininià i l'acostament a les
posicions internacionalistes llibertàries. En aquesta època treballava per a la
Banca Popular di Lugo. En els mesos posteriors, encapçalà el Fascio Operaio
(Fascio Obrer) de Lugo i participà en nombroses reunions polítiques amb la
finalitat d'unir forces contra els seguidors republicans de Mazzini, oposats
als seus plantejaments. Francesco Piccinini va ser assassinat el 2 de maig de
1872 quan sortia del cafè Europa de Lugo (Emília-Romanya, Itàlia), quan un
desconegut li disparà un tret de revòlver, fallant l'objectiu, i un altre
individu el matà d'una punyalada. Estava casat i tenia una filla, que havia nascut
en 1871, i portava els noms de Repubblica Eguaglianza Ragione (República
Igualtat Raó); i després de la seva mort en nasqué Argia, sa altra filla.
L'abril de 1873 la Secció de Ferrara (Emília-Romanya, Itàlia) de l'AIT creà un
Comitè de Socors per ajudar econòmicament sa família. Segons les
investigacions, els assassins de Piccinini van ser dos seguidors de Mazzini de
Faenza (Emília-Romanya, Itàlia), Luigi Gavelli, l'autor material del crim, que
va desaparèixer sense deixar rastre, i Giuseppe Liverani, que fugí a Londres
(Anglaterra), després a França i finalment a Espanya, on fou detingut.
Extradit, en 1876 va ser jutjat i condemnat a mort, pena que fou commutada per
la de treballs forçats a perpetuïtat. L'assassinat de Piccinini tingué un
gran ressò en la premsa italiana i internacional. Giosuè Carducci va escriure
el 17 d'agost de 1872 un text en la seva memòria que va ser posat en la seva
làpida: «Els germans, els companys i els amics / aquesta memòria / signe d'amor
i de deure / i d'infàmia / als assassins traïdors i covards.»; en aquest text s'usa
per primera vegada en la història la paraula «companys» en el sentit que
posteriorment serà emprat en el llenguatge de la família socialista
(anarquista, socialista i comunista). Piccinini està reivindicat tant per
anarquistes com per socialistes. En 1890 es creà a Faenza un grup anarquista
«Francesco Piccinini», que mantingué un estret contacte amb Argia, sa filla
petita que vivia a Buenos Aires (Argentina). El 13 de juny de 1954, per
iniciativa del socialista Nino Samaia, s'organitzà a Lugo una solemne
commemoració amb la inauguració d'un monument, obra d'Alfeo Bedeschi i amb el
text de Carducci, que va ser contestat per la redacció d'Umanità Nova i pels anarquistes de Lugo destacant el caràcter
antiautoritari i anarquista del primer internacionalisme italià.
---
Francesco
Piccinini
---
Monument
a Francesco Piccinini a la plaça Martini de Lugo inaugurat el 13 de juny de
1954
---
Detall
del bust de Francesco Piccini, obra d'Alfeo Bedeschi
---
---