|
--- Clovis Pignat (1884-1950) El 16 de novembre de 1884 neix a Vouvry (Valais, Suïssa) el militant
anarquista i anarcosindicalista Clovis-Abel Pignat, també conegut com Tschombine
Pategnon o Pierre des Marnettes. Sos pares foren Henri Pignat i
Aurélie Lovet. Després d'aprendre l'ofici de vidrier, treballà en diverses
feines de la construcció. Va ser un dels fundadors del sindicat revolucionari
«Fédération des Unions Ouvrières de la Suisse Romande» (FUOSR, Federació
d'Unions Obreres de la Suïssa de cultura francesa) del cantó de Valais i un
gran propagandista de l'acció directa i de la «vaga salvatge». Entre 1906 i
1914 col·laborà en La Voix du Peuple, òrgan de la FUOSR. En 1906
organitzà un grup anarquista al cantó de Valais. L'abril d'aquest mateix any va
ser tancat tres mesos i 19 dies a la presó del castell de Saint-Maurice per
rebutjar el servei militar. Inscrit en les llistes negres, no pogué trobar
feina. Va exercir nombrosos oficis (vidrier, paleta, llenyataire, serrador,
agricultor, venedor ambulant, etc.) i en 1909 marxà a Itàlia, on va fer teatre
de carrer i titelles per Pavia i pel centre del país per mantenir sa família,
tot denunciant l'explotació i el clericalisme. De bell nou a Valais, en 1913 i
1914 va fer els discursos del Primer de Maig a Monthey. L'1 de maig de 1914 va
crear a Vouvry el periòdic mensual àcrata francoitalià Le Falot / Il Fanale
(El Fanal), que es publicà fins al 1919, i on defensà la via sindical com a
única possible i s'oposà a la constitució d'un partit socialista de Valais. En
aquesta època va col·laborar en nombroses publicacions llibertàries, com ara Le
Réveil Anarchiste, de Luigi Bertoni. En 1916 fou novament empresonat durant
dos mesos per les seves conviccions antimilitaristes. En 1918 signà una crida
amb altres anarquistes demanant la nacionalitat a la Unió Soviètica per als
desertors llibertaris italians a Suïssa detinguts en camps de treball. Entre
1921 i 1946 fou secretari permanent de la «Fédération des Ouvriers du Bois et
du Bâtiment» (FOBB, Federació dels Obrers de la Fusta i de la Construcció),
afiliada a la Unió Sindical Suïssa (USS). Va fundar L'Action Ouvrière,
que en 1922 esdevingué L'Ouvrier du Bois et du Bâtiment, òrgan de la
FOBB de llengua francesa. En aquests anys promogué nombroses vagues,
manifestacions, etc., les més importants de les quals foren la vaga de Ginebra
(1928), la de Sion (1931) i la de Dixence (1935), i moltes de les quals van ser
engegades sense el suport del Comitè central de la FOBB. Partidari de la
independència sindical, sempre es trobà en conflicte amb els comunistes. En
1926 fou condemnat per un tribunal d'Aigle a 10 dies de presó i a 200 francs de
multa per haver copejat el prefecte del districte de Vaud. En 1942 va
participar en la festa organitzada per celebrar el setantè aniversari de Luigi
Bertoni. Clovis Pignat va morir el 13 de gener de 1950 a Monthey (Valais,
Suïssa). Va estar casat amb Alice Teinturier. Lucien Tronchet, altre militant
anarquista suís, en va escriure una biografia: Clovis Pignat, una vocation
syndicale internationaliste (1971). ---
Clovis
Pignat ---
Dibuix de Clovis
Pignat ---
Le Falot (1914-1919),
periòdic creat per Pignat ---
|
