--- Pio Turroni (1906-1982) El 30 de maig de 1906 neix a Cesena (Emília-Romanya, Itàlia) el militant i combatent anarquista Pio Turroni. Sos pares es deien Giuseppe Turroni i Virginia Magnani. En 1923 per fugir de la repressió del règim feixista s'exilia a França. Durant 1927 prendrà part en manifestacions parisenques per impedir l'execució de Sacco i de Vanzetti, i entre 1933 i 1935 es dedicarà a l'activitat editorial i de propaganda –publicarà per al Grup Edicions Llibertàries de Brest L'operaiolatria, de Camillo Berneri, i La guerra che viene, de Simone Weil. En 1936 parteix cap a Espanya i s'allista en la Secció Italiana de la Columna Ascaso. Serà ferit en combat a Tardienta (Osca) l'octubre de 1936, i a Belchite (Saragossa), el març de 1937. Tornarà a Marsella després dels Fets de Maig de 1937 i prepararà un atemptat frustrat contra Mussolini. Successivament expulsat de França per «activitat anarquista», és detingut en 1939 i internat al camp de concentració de Villemagne primer i de Remoulins després, d'on pot fugir. Detingut novament a Marsella, s'evadeix del Brebant el gener de 1941. Obté un passaport que li permet embarcar-se cap a Orà i després passa al Marroc. D'allà podrà arribar, el novembre de 1941, a Mèxic on manté contacte amb els exiliats i es dedica a l'activitat anarquista. En 1943 tornarà a l'Àfrica del nord. Quan l'alliberament d'Itàlia, a finals de 1943, retornarà a la península i participarà en la reconstrucció del moviment anarquista a Nàpols, juntament amb Giovannna Caleffi Berneri, Cessare Zaccaria i Armido Abbate, en l'Aliança de Grups Llibertaris i publicant Rivoluzione Libertaria. En 1950 és redactor de L'Aurora, de Forli, i funda amb Gigi Damiani L'Antistato; com a administrador d'aquest periòdic serà processat el 1951 per «vilipendi a la magistratura» i condemnat, però sortirà en llibertat condicional. Tindrà un altre procés en 1959 per propaganda antielectoral a Bolonya –pel mateix motiu abans va ser processat Aurelio Chessa a Gènova. En 1965, després del Congrés de Carrara, en reacció al tipus d'organització estructurada segons el model de la FAI, crearà amb altres companys, entre ells Aurelio Chessa, els Grups d'Iniciativa Anàrquica (GIA). De 1946 fins a la seva mort editarà la revista anarquista Volontà. Pio Turroni va morir el 7 d'abril de 1982 a Cesena (Emília-Romanya, Itàlia). La seva biblioteca va ser el nucli inicial de l'Arxiu Giuseppe Pinelli de Milà i el seu arxiu es conserva a l'Arxiu Berneri-Chessa de Reggio Emilia. --- Foto policíaca de l'adolescent Pio Turroni --- Milicians italians de la Columna Ascaso. --- Pio Turroni (al centre) i Giovanna Caleffi --- D'esquerra
a dreta: Filippo Guzzardi, Giovanni Spataliatore, Alfonso Failla, Pio Turroni,
Paolo Schicchi, D'Andrea, Armando Borghi i Filippo Gramignano (Palerm, 1946) --- D'esquerra
a dreta: Filippo Guzzardi, D'Andrea, Armando Borghi, Pio Turroni, Paolo Schicchi,
Alfonso Failla, Giovanni Saptaliatore i Filippo Gramignano (Palerm, 1946) --- D'esquerra
a dreta, drets: Alfonso Failla, Armando Borghi, Paolo Schicchi i Pio Turroni;
asseguts: Giovanni Spatoliatore, Filippo Guzzardi, D'Andrea i Filippo
Gramignano (Palerm, 1947) ---
Pio Turroni al centre agenollat amb altres companys
(Pier Carlo Masini, Cesare Zaccaria, Peppino Tota, Giovanna Caleffi, etc.) en
el Congrés Nacional de la Federació Anarquista Italiana (FAI) --- Joves i «vells» companys. D'esquerra a dreta: el fill de Gigi Damiani, ?, Mario Mantovani, Pier Carlo Masini, Pio Turroni i Carlo Doglio --- Pio Turroni --- Pio Turroni a Basilea (Suïssa, 1953) --- Pio Turroni al centre de la foto. A la seva dreta Umberto Marzocchi i Aurelio Chessa (amb Bufanda) --- D'esquerra a dreta: Nardini, Pio Turroni i Sama; darrera: Loreti i Armando Borghi --- Pio Turroni (segon per l'esquerra) amb Nardini i Borghi (a la seva dreta). --- D'esquerra a dreta: Josep Peirats, Pío Turroni,
David, Sara Berenguer i Attilio Bortolotti --- Pio Turroni a Cesena --- Funeral de Pio Turroni [IISH] ---
--- |