---
Placido
La Torre (1920-2008)
En 1920 neix a
Messina (Sicília) l'advocat i propagandista anarquista Placido La Torre. Només
a partir dels vuit anys començà a freqüentar l'escola primària. Cap al 1936,
quan estudiava el batxillerat a l'històric institut «Maurolico», descobrí la
figura de l'advocat Francesco Lo Sardo, diputat comunista mort a la presó
feixista en 1931, i conegué el misser Giovanni Millimaggi, comunista dissident
condemnat al desterrament pel règim de Mussolini. Un cop acabat el estudis
secundaris es matriculà a la Facultat de Dret, però amb l'esclat de la II Guerra
Mundial fou cridat a files. Esdevingué oficial de l'Exèrcit dels Savoia i
l'armistici del 8 de setembre de 1943 l'agafà a Fossano (Piemont); sense cap
alternativa, desertà per no caure pres per l'exèrcit alemany. En arribar a Roma
hagué de restar-hi, ja que no pogué passar la línia del front de Cassino, i
s'integrà en la resistència romana, participant en una acció d'alliberament de
presos detinguts pels feixistes. El gener de 1944 va ser capturat per elements
de la «X Flottiglia MAS» –unitat especial de la Marina Reial italiana,
aleshores al servei de la feixista República Social Italiana (RSI)–, però la
confusió desencadenada arran del desembarcament aliat a Anzio, portat a terme
unes setmanes després, li va permetre fugir de la detenció. Un cop alliberat
Roma, i després d'un dur viatge, arribà a Messina, devastada pels bombardeigs
sistemàtics dels aliats. Immediatament reprengué els seus estudis jurídics,
encara que amb grans dificultats econòmiques, i el maig de 1946 es llicencià. Amb
Gino Cerrito i Zino Mazzone, contribuí al ressorgiment del moviment anarquista
a Messina. Participà activament des de les files antimonàrquiques en la
campanya referendària per triar entre monarquia i república, alhora que lluità
contra les accions de les bandes neofeixistes. Amb Gino Cerrito, intervingué en
totes les activitats anarquistes realitzades a Sicília, a més de col·laborar en
diverses institucions, com ara el Cercle Anticlerical Giordano Bruno. A Palerm,
prengué part en la constitució de la Federació Anarquista Italiana (FAI) i en
la fundació del periòdic anarquista regional Terra e Libertà. A partir dels anys cinquanta, gràcies a la seva
profunda preparació jurídica i a la seva excepcional oratòria, esdevingué un dels
millors advocats de Messina i, per la seva actitud revolucionària i
incorruptible, sempre va estar en el punt de mira de les forces reaccionàries
locals que desitjaven el seu ostracisme. En aquests anys col·laborà en els
diaris de Messina Gazzetta del
Mezzogiorno i La Tribuna. Auxilià
jurídicament i de franc molts de militants sicilians i calabresos, enquadrat en
el Socors Roig, i formà part de la defensa en el procés de la «Massacre de la
Piazza Fontana» en la seva primera part a Roma. Defensà joves del moviment
estudiantil, afiliats a partits d'esquerra (Potere Operaio, Lotta Continua,
Partito Radicale, etc.) i membres de les Brigate Rosse (Brigades Roges) tancats
a la presó de Messina. La tasca com a propagandista anarquista destacà en la
seva col·laboració en gairebé totes les publicacions llibertàries, especialment
Umanità Nova, a més de participar en
infinitat de debats i de conferències arreu d'Itàlia –fins i tot quan es casà
amb Giovanna Sciacco, durant el seu viatge de noces, va fer una conferència a
totes les ciutats italianes que visitaren. En 1952, amb Gino Cerrito i altres,
treballarà per el renaixement del moviment anarquista a Sicília, col·laborant
en la redacció del butlletí de la Federació Anarquista de Messina (FAM), promovent
actes i conferències –Siracusa (1955)–, o fundant el periòdic mensual del
moviment llibertari sicilià L'Agitazione
del Sud. Des de 1960 intensificà la seva activitat en la FAI que es
materialitzà en l'aprovació d'un nou Pacte Associatiu al Congrés de Carrara de
1965. En 1967 organitzà a Messina el congrés fundador de la nova Federació
Anarquista Siciliano-Calabresa (FASC). En 1973 publicà, amb altres, el llibre Il ruolo della organizzazione anarchica. L'efficentismo
organizzativo il problema della minoranza, il periodo transitorio, classismo e
umanesimo. En 1974, en ocasió al referèndum sobre el divorci, assumí una
posició crítica respecte a la posició clàssica anarquista per l'abstenció que
suscità una forta polèmica dins del moviment llibertari. El 17 de juliol de 1982
participà en una conferència memorable a Ancona durant els actes realitzats en
el cinquantenari de la mort d'Errico Malatesta, la qual va ser publicada sota
el títol Malatesta nel 50 anniversario
della sua morte (1982). En 1990 començà a participar en les activitats de
la Biblioteca d'Estudis Socials «Pietro Gori», a la qual donà la seva
riquíssima hemeroteca. Encara que es va veure obligat a allunyar-se de la
lluita a causa de seriosos problemes de salut, va participar el 24 de novembre
de 2006 a la Universitat de Messina en un congrés-homenatge a la seva figura
organitzat per l'Institut d'Estudis Històrics «Gaetano Salvemini» i la
Biblioteca d'Estudis Socials «Pietro Gori» i que serví per presentar la seva
obra Pagine d'anarchia. Tre conferenze
(2005); aquest mateix any també publicà un text en el llibre conjunt L'Unione Anarchica Italiana. Tra rivoluzione
europea e reazione fascista (1919-1926). Placido La Torre va morir el 6 de
gener de 2008 a Messina (Sicília)
---
Placido
La Torre amb Alessandro Zappalà a la Biblioteca d'Estudis Socials «Pietro Gori»
(Messina, 12 de desembre de 1998)
---
Placido
La Torre (esquerra) amb Santi Fedele, director de l'Institut d'Estudis
Històrics «Gaetano Salvemini», durant l'acte d'homenatge (Messina, 24 de
novembre de 2006)
---
Un
altre moment del citat homenatge
---
Portada
del llibre de Placido La Torre Pagine
d'anarchia. Tre conferenze (2005)
---
---