---
Adrien Poncet (1884-1924)
El 24 d'abril de 1884 neix a Brest (Bro Leon,
Bretanya) l'anarquista Adrien Georges Eugène Poncet, conegut com Lévêque
i Gros Plombier. Sos pares es deien Claude Poncet i Marie Rolland. Quan
tenia tres anys quedà orfe de pare, mestre mecànic, i va ser surat per sa mare
tota sola amb quatre infants. Es guanyava la vida fent de lampista plomer i
d'aquí el seu malnom Gros Plombier. A començament de la dècada dels deu
era membre de l'anomenat «Grup d'Acció». Quan la Gran Guerra va ser mobilitzat
en el I Batalló de Caçadors d'Infanteria, però no trigà a desertar i el
novembre de 1915 va ser declarat «insubmís». Capturat, va ser jutjat en consell
de guerra i se li va proposar lluitar al front en primera línia per a «redimir
les seves faltes», proposta que va ser rebutjada, fet pel qual va ser condemnat
a cinc anys de treballs públics, inscrit en el « Carnet B» dels
antimilitaristes i enviat als batallons disciplinaris africans («Bat' d'Af»).
Aconseguí evadir-se i des d'un port de la costa africana s'embarcà
clandestinament en un veler espanyol i pogué desembarcar a Cadis (Andalusia,
Espanya). Creuà tota la Península a peu i a Irun (Guipúscoa, País Basc)
travessà el Bidasoa nadant fins arribar a la part francesa. S'instal·là a París
sota una falsa identitat i reprengué la seva militància. Després de
l'armistici, participà activament en la campanya a favor de l'amnistia per a
tots els presos. Membre de la Federació Anarquista del Sena (FAS), a finals de
1923 va ser nomenat membre del Comitè d'Iniciativa de la Unió Anarquista (UA).
Interpretava la cançó Nos maîtres sont nos bourreaux i participà en
totes les campanyes portada a terme pel moviment llibertari, especialment a
favor d'Émile Cottin, de Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, de Nestor Makhno i
de Lluís Nicolau Fort i Pere Mateu Cusidó. L'11 de gener de 1924 assistí a un
míting comunista a la Casa dels Sindicats de la Unió de Sindicats del Sena de
la Confederació General del Treball Unitària (CGTU), al carrer de la
Grange-aux-Belles de París, en el curs de la qual, en un enfrontament entre
anarquistes i comunistes, va ser ferit de mort d'un tret, juntament amb
l'ajustador mecànic i sindicalista Nicolas Clos (Gros Morin). També
resultaren ferits de bala els anarcosindicalistes Jean-Sellenet Boudoux, Roger
Gourière, Michel i Philogone Pécastaing. Adrien Poncet va morir aquell
mateix dia 11 de gener de 1924 a l'Hospital Sain-Louis Garden de París
(França). El periòdic Le Libertaire titulà la notícia com «L'horrible
crime bolchéviste» i va fer una crida a manifestar la repulsa durant el seu
enterrament, organitzat pel Sindicat Únic de la Construcció i celebrat el 18 de
gener de 1924 al cementiri d'Ivry-sur-Seine (Illa de França, França), i en el
qual assistirien unes quatre-mil persones. El Sindicat Únic del Metall, de
tendència comunista, organitzà l'enterrament de Nicolas Clos, encara que no
estigués clar que militava en aquest moviment.
---
Adrien Poncet
---
Notícia sobre la mort d'Adrien Poncent apareguda en el
diari parisenc Le Rappel del 16 de gener de 1924
---
Enterrament d'Adrien Poncet
---